El paisatge en tren era increíble: tota un llençol blanc interminable, blanc, molt blanc que només s'interrompia amb les casetes que s'entreveien de tant en tant en aquelles terres eslavesLa polícia eslovaca al tren ens va dir que el seu equip era el Barça! :) Ens sentíem com a casa. En arribar notem la fredor i antipatia dels eslaus en general, segons diuen. No preguntis res, perquè no et responen i si ho fan, és per dir-te que no ho saben i aprofiten per fer-te una mirada que diu: em fas fàstic, ves-te'n i no tornis més! més o menys la meva traducció. No cal dir que això em posava a mil. La gent era borde, molt borde!! :D En vint minuts érem al centre de la ciutat: molt mona, interessant i sobretot molt petita. .
Vam dinar a un lloc amb una cambrera sorprenent simpàtica i vam compartir la derrota d'un eslovac en els jocs olímpics d'hivern.
El nostre freakisme ens va portar a preguntar-li a l'amable cambrera com es pronunciava el cognom del gran compositor Dvořák i bocabadats ens va deixar no per la pronunciació sinó perquè ni corta ni perezosa ens diu: això és un cognom no? !!!!!!!!!!! Suposo però, que potser a Catalunya també hi ha gent que no sap que Toldrà o Falla eren compositors...
A la tornada una noia eslovaca asseguda davant nostre, va disfrutar com cantàvem cançons populars del país del llibre d'eslovac que m'havia comprat! Quina cara fotia pobreta!
Bé, tot i haver estat unes quantes hores, se'm va obrir una fam ferèstega per conèixer el món eslau.
Slovenské mamičky pekných synov máte...
Vittro a Eslovàquia: Febrer 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada