Kraków: invocant al gran Zator

Resumim aquest viatge: hi ha polonesos amb grans virtuts. T'estimo Damian!!!!

Ens vam trobar amb una ciutat cuidada, neta, antiga... Molt maca. Els polonesos eren molt simpàtics i feien per ajudar-te. Vam llogar un apartament al bell mig de la ciutat a tan sols unes passes de la Plaça Major del centre històric. No diem el preu per intentar que no els apugin...

Hem dedicat aquests dies a "jalar" com porcs.
Els pierogy són una mena d'empanades (semblant a les xineses, oi Lydiu?) farcides de coses diverses i que tenen un gust de vici. Hem dinat per 3 euros amb una beguda, una sopa i un plat de pierogy.
Aquests preus són comuns però al centre només els podeu trobar en els bar Mleczny, els antics menjadors subvencionats pel govern.

Hem descobert la nit polonesa... hehe, deixant de banda la perversió amb la que hem introduït al nostre company de viatge hetero dins el món més fosc de la nit gay...hem gaudit de la nit.

Les cerveses de mig litre i els cubates per 1 o 2 euros. La primera nit, vam ser les reines de la nit. Morenos, barbes... els teniem a tots bojos, però tocar tita, no en vam tocar....

La part més xunga del viatge, que no la menys interessant, va ser la visita al camp de concentració nazi Auschwitz i Auschwitz II (Birkenau).

Una pincellada d'aquesta negra pàgina en la història de la humanitat. No és una visita fàcil i fa molt de respecte entrar a una cambra de gas i veure al seu costat un crematori.

Anècdotes unes quantes: el meu enamorament tot arribant a Kraków, els meus "pinitos" amb el polonès (amb força èxit...), conduint per carreteres poloneses... en fi, si voleu més detalls....


aneu a Kraków!!! hehehe

Vittro a Polònia: Febrer 2007

Lisboa: O prazer de viajar sozinho II parte: saturação, saturação!

Senzillament impressionant. Les portes es tanquen, s'apaguen les llums i comença la música de Fado a menys de dos metres de distància. La veu desgarrada posava els pèls de punta, una experiència difícil d'oblidar.
La taverna on em va portar el Jorge era molt xula.
Antigament era una capella i ara és un restaurant on solen anar portuguesos del barri on es trobava: Alfama.

Vam menjar molt rebé, una pasta amb "cherne" i arròs amb bacallà, havent gaudit abans d'uns entrants molt bons també. Va ser una nit molt maca en un quadre preciós.

Què més dir? Tinc un veritable problema amb els putos pasteis de Belem, perquè són un puto vici, és impossible deixar de menjar-ne! Sort que a Barcelona no n'hi ha...
La companyia també ha estat fantàstica i poder estar amb gent d'allà ha estat un plaer. Conèixer les petites històries de certes cases, racons, és un luxe.

Ahir al matí em trobava a un cafè fent un segon esmorzar i vaig notar una tremolor lleu a la que no vaig donar importància. El que sí que em vaig fixar és que altra gent del cafè també ho van notar. La sorpresa arribà quan sento a les notícies que hi havia hagut un terratrèmol a aquella hora! Que fort! Aventura, emoció, perill tot per donar-vos la màxima informació!!! ... (com m'ho flipo....)

Així que, si no heu estat mai a Lisboa, feu-hi una ullada quan pogueu perquè val la pena i sobretot: NO MENGEU OS PASTEIS DE BELEM!!!!! Correu i no mireu enrere!!

Vittro a Portugal: Febrer 2007

Lisboa: O prazer de viajar sozinho

Lisboa és tranquila alhora que moguda; moderna alhora que tradicional, amable alhora que distant. Feia temps que no disfrutava d'una ciutat de contrastos. Ahir vaig poder passejar pel Bairro Alto i era magnífic veure racons tan curiosos i sense res en especial, eren simplement acollidors.


Vaig poder quedar amb un amic, Jorge, i uns amics seus, van ser molt amables i vaig poder fer una immersió lingüística d'aquelles que m'agraden tant... hehe
Com sempre es gaudeix més d'un lloc en companyia de gent del mateix.
Avui he anat al Monastir dos Jeronimos.
Allà hi ha una pastisseria d'aquelles amb molta història i que han esdevingut en gairebé una multinacional "dos pasteis de Belem" que són realment BOOONS!!!. Depois he caminat mooooolt fins el Castelo do São Jorge i fins el Bairro da Alfama, on en breus moments espero dinar.
Até amanhã!

Berlin.....

"Uas tiu, Berlin mola que t'hi cagues", "uala te'n vas a Berlin?? quina enveja!", "Berlin està de moda tiu, és super cool"...

Bé comentaris com aquests són els que havien fet créixer el meu interès cap a aquesta gran capital europea. Doncs lamentablement he dir que: no m'agrada gens Berlin.
Suposo que si ets un anarkofashion, un okupavisaoro o un pijojipi llavors la cosa seria ben diferent. En principi la marxa deu estar bé però qui em coneix sap que no valoro una ciutat per la seva marxa, tot i així, no és aquesta la marxa que em va.

En una ciutat busco personalitat, ànima, no sé, quelcom que la faci atractiva a nivell espaial. A Berlin només hi ha grans espais, grans places però lletges a matar. Tot és nou, és Futurama...

Hi ha obres al metro i no hi ha un puto cartell amb el trajecte ben explicat que fa el tren. La informació que trobes, si la trobes, és minsa. Tampoc hi ha manera d'aclarir-se amb quin bitllet viatjar. Si em coneixeu sabreu que m'he mogut per molts llocs i a més no tinc problemes amb l'idioma: és simplement xungo.

En fi, la universitat pinta bé i la oferta cultural és molt gran, però amb males comunicacions i amb molta distància entre moltes coses...

Hamburg: 8 points
Berlin: 4 points

Vittro a Berlin: Febrer 2007

Post-Hamburg

Al final, no va ser tan horrible... els professors que vaig conèixer eren molt bons i potser tinc alguna possibilitat que m'agafin! En pròximes edicions us explicaré més! De moment unes fotos més de Hamburg.




Vittro a Hamburg: Gener 2007