dilluns, de desembre 31, 2007

Por los viejos tiempos!

Este post se lo dedico a la cuadrilla de Leipzig. Aquí os presento la antigua cuadrilla del conser de Barcelona, qué delicias, qué manjares deleitaron nuestros paladares el sábado...

Aquí con unas cuantas copas de más y mucha, mucha botifarra ingerida






Elaborando el tan preciado Allioli (palabra de origen catalán, ni francés ni leches, ni alioli, ni ail-et-oil, ... catalán cojones!! y significa "ajoyaceite")



Andrea, aquella noche soñé que algún conocido mío había adoptado a Max!!!! será porque al ver a esta preciosa perrita me quedé con las ganas.

dimarts, de desembre 25, 2007

Dogadati v Vittro: Jednǒ Godine!

Gràcies a tots i totes per les vostres visites en aquest any de blog!

dissabte, de desembre 08, 2007

Somnis

Avui he somniat. Més aviat, he volgut somniar; moltes vegades passem davant les nostres vides sense adonar-nos d'allò que fem. Hem d'aprendre a viure,però és difícil.

Avui he cantat l'Oratori de Nadal. Bé, això no sorprèn perquè pràcticament cada any el faig. Avui però, ha estat especial.
Allà dret, trepitjant el terra de fusta, una fusta segurament reconstruïda però que si vull somniar, somnio que aquell terra havia estat trepitjat per molta gent. Organistes, cantants, capellans, nens, molts nens, i sobretot Kapelmeistern. Però hi ha un Kapelmeister que a molts músics ens fa gaudir sobremanera: Johann Sebastian Bach. Tots sabem qui és, però no tots ens posem alguna de les seves obres i gaudim de cada una de les seves notes, de cada dissonància, de com flueix el teixit contrapuntístic... quin goig!
Sí, això és somniar. Somniar que aquell senyor venia a aquesta mateixa església corrents un dia qualsevol perquè s'havia endarrerit amb la cantata que havia de tenir ja acabada.
I allí, era jo avui. Quasi 300 anys després interpretant la seva obra davant de les seves restes. Allà, al fons de l'església, es veia la tomba i jo encara somniava: ens escolta, ens sent. Per què no?

Però m'he cansat de somniar i no era més que un concert més. Un concert on no m'agrada el cor on cantava, on algun dels solistes no em convencia. Un concert com qualsevol on se'm contractura l'espatlla esquerra d'aguantar la partitura, on em molesten les sabates tan altes que porto, on em trec aquell moc que sempre tens quan menys t'ho esperes.

Quines realitats tan diferents oi? Però ben mirat, són la mateixa.

I aquí unes quantes fotos glamouroses amb l'Alicia, quina sort haver-la conegut i compartir tants moments especial com el de l'escarbat a l'amanida avui a un restaurant... ja us ho explicaré...








Esta pal melón... ea!

Última hora: m'acaben de trucar de Martini per a la nova campanya publicitària... si ej ke hi ha fruites que no saben el que es perden (uix què subtil...)

dijous, de novembre 22, 2007

Una escapadeta a Praga

Quina vida amb tantes sorpreses, de cop i volta el dilluns em vaig veure a Praga visitant la Lali! (qui no la conegui que busqui les històries de Moscou...)
Quina canya, amb molta hospitalitat per part de la seva família, mig txeca, mig catalana, mig boliviana, mig ja no sé d'on... vaig disfrutar d'una escapada genial... i si sabéssiu el que s'hi cou per allà... aaaaix... UEEEE












dimarts, de novembre 06, 2007

POWER GUANCHES!!!!!

Magnífic, abans de tot una mica de vocabulari:
Choco: semblant a un calamar, típic de Canàries
Chácaras: castanyoles molt grans
Mojo: salsa típica de les Illes (amb força all... repeteix que t'hi cagues)
Gofio: farina de cereal torrat típic en diversos plats de les Canàries
Folia: ball

diumenge, de novembre 04, 2007

dissabte, de novembre 03, 2007

Sluxai moe telo khotxet salsu...!!! (oye mi cuerpo pide salsaa)

És increïble com només després d'un mes i mig, ahir vam poder fer una festa que no té res a envejar a les habituals festes de Barcelona. Tot va començar amb un exquisit sopar a casa meva, amb regals, pastís i globus!!!! Després al Latino ens vam obrir una sala amb bar i DJ i vam posar les nostres petardades... una darrere l'altra! Feia molt de temps que no m'ho passava tan bé i no ballava tant!










A les 4 del matí, els gordus del grup (que consti que no m'incloc) volien jalar... (a mi no m'entrava res) i vam anar a casa a menjar les sobres, però ves per on, va aparèixer un bosni... vaja vaja amb el bosni... mmm

divendres, de novembre 02, 2007

Adictes al youtube...

Aquí teniu unes fantàstiques versions de la cançó de Gloria Trevi "Todos me miran", la versió original la teniu al blog d'"Ivanot el Melón"



dijous, de novembre 01, 2007

Vilca

VILCA significa “SAGRADO”. VILCA es la castellanización de HUILLCA que significa SAGRADO. También se escribe WILLCA. Lo sagrado en el Perú se inicia cuando existen los sacerdotes, quienes identificaban todo lo que debía respetarse y venerarse porque era una divinidad.
En la historia, la civilización Chavín consagró como el centro de su cultura la religión, por tanto lo sagrado. Por eso, desde casi todo el territorio peruano, las diversas culturas hacían su peregrinación desde sus lejanos lugares de residencia hacia Chavín de Huantar en Ancash.
Otro centro SAGRADO (Huillca) fue PACHACAMAC en Lima, muy venerado por las culturas andinas. Hay linguistas que plantean que la lengua quechua nace en Lima con Pachacamac y las culturas que venían a adorar a PACHACAMAC estaban en obligación de aprender este idioma, una vez aprendido se lo llevaban a su lugar de origen.
Es en esa condición que encuentran los incas a los pueblos hablando el quechua, por eso lo llamo RUNA SIMI “el habla del pueblo”. Dentro de esto está la voz quechua WILLKA que significa SAGRADO. Todas las personas de apellido HUILLCA y aquellas que tienen su apellido VILCA, lo mismo que WILLCA tienen un mismo origen y tienen el mismo significado.

font: apellidosperuanos.wordpress.com

divendres, d’octubre 26, 2007

25 tardors

Sembla mentida que amb el poc temps que conec gent aquí, s'hagin portat tan bé el dia d'ahir. La festa, aquella que segur trobeu a faltar a Barcelona per aquestes dates, es fa divendres que ve a Leipzig :) esteu tots convidats hehe

Ahir, no només em van convidar a dinar sinó que vam riure moltíssim a un bar amb jocs de taula.









diumenge, d’octubre 21, 2007

Sessió de cinema: La Comunidad (la de la HMT)



Aquest és l'Angelo, el sicilià... per què els sicilians apareixen tant en la meva vida?
Questo è Angelo, il siciliano... per chè i siciliano apparono e scomparono nella mia vita?



Una altra sessió de cinema a casa meva
Una altra sessione di cinema a casa mia



El portuguès, deixa'l anar!! quin pendejo!
Il portoghese, sembra tranquillo... ma ....




Amb el Jonathan i l'Alícia sempre s'acaba fent sessió de ball
Con Jonathan e Alícia sempre si finisce colla sessione di ballo


Dopo di fare la traduzione catalano-italiano io penso: veramente non lo potevi capire in catalano MELUCCIO?

diumenge, d’octubre 14, 2007

Més fotos... des de Moscou i Leipzig amb amor



Qué rebane!! Estuvo macizo !! (en hondureny: quina canya de festa!)




La Maria, que no ha tardat ni dues setmanes en demanar-me que em casi amb ella...aix...



El Carlitos, ell m'ha ajudat a iniciar-me en aquestes terres Bachianes, maquíssim



Dos pa' mi solet!! :D



Així hi veien alguns... és que no hi ha control amb tant de mojito



L'Alícia, una tia genial, consternada després d'una sessió de cinema a casa meva



La Thomaskirche (minut de silenci...) És la part de darrere, aquí treballà Johann Sebastian Bach!



El gran Kirill!! quines ganes de tornar-lo a veure



Que matxorru!!!!



La Liuba, un noia maquíssima, com s'esforcava per parlar amb rus de manual per nosaltres...



Exquisides les "Kartoixkes" ...

dimarts, d’octubre 09, 2007

No sé qué les doy....

No deixen de passar coses curioses per aquestes terres. Ahir anava pel carrer i vaig lligar. Bé, molts de vosaltres ja sabeu que no és la primera vegada que em passa, però si és la primera vegada que ni corto ni perezoso li vaig donar el meu telèfon... :P
Aquest matí em llevo i rebo un missatge seu. Total, una bona migdiada en un dels millors hotels de Leipzig, no cal que expliqui més... ;-)

Després havia d'anar a comprar les sabatetes de ballet: ains! Les he buscat per tot arreu però mica en mica l'angoixa anava pujant perquè no les veia i s'acostava el moment d'haver de preguntar a algú!!! Merda! Ja ho he fet: perdoni, teniu sabates de dansa? ... em mira de dalt a baix... i diu - sí sí, són per vostè? La seva cara es tornava vermella, no més que la meva. Li dic - sí, són per mi i no cal que pregunti més. Al final, no n'hi havia del meu número, però perquè no se'n fan...

dissabte, d’octubre 06, 2007

Hay que ver, el mundo les dones que volta...

Hem de relativitzar. Però no és fàcil. Les relacions ciber-reals són difícils. Potser seria millor tenir completament separades les unes de les altres. Però és ben sabut que actualment és impossible.

Avui he rebut un mail ben sorprenent. Quan vaig anar a Tallin el 2002, vaig conèixer un noi la mar de maco a la festival Post-Festival d'Eurovisió. Era un israelià amb qui vaig parlar no gaire estona la veritat. La cosa pintava molt bé però llavors jo estava felicment casat.
Quina és la meva sorpresa que avui, rebo un mail seu!. Em deia que estava mirant les coses del Festival del 2002 i va trobar el tovalló amb el meu mail. Pazzesco, oi? Total, em deia que si per casualitat anava a Belgrad el proper maig. Li he respost.
Són curioses aquestes coses.

Us heu parat a pensar en tota la gent que hem conegut al llarg de la nostra vida? Us heu parat a pensar si algun dia ens retrobéssim tots? De ben segur que seria molt estrany, però de ben segur, que ens perdut coses molt bones d'aquestes relacions fugaces.

dilluns, d’octubre 01, 2007

Eufòria

Quantes coses se m'acuden per explicar... bé, comencem:

Avui he comencat les classes... mare meva! però de veritat esperen formar cantants a Barcelona d'aquella manera? Només podran aquells amb qualitats naturals...

He comencat el dia fent la classe de "Bewegung" (Moviment) i hem fet Danca clàssica, és a dir: Ballet! Sí sí, en Vittro fent ballet: primera possició, segona possició, "plié"... una bona suada.

A segona hora he tingut lectura a vista, amb això puc pressumir que tinc més nivell que els altres, d'alguna cosa ha servit patir, vull dir, treballar amb la mestra Barrera!

A tercera hora, tatxan tatxan..: Esgrima artística! que es diferencia de l'esportiva en què els moviments són elegants i busquen la perfecta possició, tonificació i harmonia del cos i de la ment... vamos, una altra bona suada...

He sortit eufòric.

A la tarda he anat a l'edifici principal de l'escola a fer Cant. Ha estat un plaer treballar amb el senyor Kurth, és tant diferent treballar amb un baríton! Aquest any promet...
Després tenia classe d'Oratori, però estan fent l'Stabat Mater de Haydn i ja tenene els solistes escollits, he esperat fora per parlar amb el profe, però sentint les coses que sentia dins potser era millor venir un altre dia... Quins cracks! Això són cantants. Obviament, en aquell moment m'he sentit una merdeta... però què hi farem.

Bé, m'he cansat d'escriure, però us he de presentar a l'Angelo, l'Amanda, el Carlos, el Jonathan... i la nova people de per aquí

dimecres, de setembre 26, 2007

Cançons d'una època...

Muriel Day: "The wages of love"




Kirstie Sparboe: "Oj oj oj saa glad skal bli"




Com no, la Kirstie és un ídol per a molts maricas...

dilluns, de setembre 24, 2007

dissabte, de setembre 22, 2007

Yma Súmac, la grande

Aqui va un exemple del que és néixer amb una veu com Déu mana... sense Esmucs ni hostias, de la Sierra del Perú al éxito...flipeu


Neues Leben



Aquí es van quedar momentàniament tantes coses, tantes històries! Tot és passatger realment, mai no saps on acabaràs. Fa 7 anys ningú m'hagués dit que hagués conegut tota aquesta gent tan maca ni que avui aniré a veure la Cantata BWV 95 a la Thomaskirche, allà on es va estrenar tal dia com avui el s. XVIII...

El que em fa certa por, és que no hi ha res que em lligui a enlloc. Em fa por, haver perdut la por a estar en un lloc nou. Això em confirma l'idea, que realment, no sabem on acabarem...