Estònia

Avui he conegut un noi qui m'ha animat a escriure aquest post. La veritat és que feia temps que em voltava pel cap aquest tema.

Molts diuen: un és d'on neix! altres diuen: un és d'on vol! però i si això no fos tan fàcil? La situació a Estònia és curiosa per aquest motiu.

Estònia és un país on un terç de la població és russa. A la capital trobem un 53% de russos i un 47% d'estonians si no em fallen les dades. Molts pensareu, deu ser com a Catalunya, són russoparlants però al cap i a la fi són tots estonians. Doncs no. El fet d'haver nascut a Estònia i haver viscut sempre allà no et dóna la nacionalitat. Amb això es crea una situació de discrimanció lingüística i social perquè molts dels russos estonians van voler crear la nova Estònia on viuen i defensaven la independència de l'antiga URSS però en canvi, pel Govern estonià, no són més que russos.

El problema lingüístic és evident però així com molts catalans accepten per exemple que el basc no és un únic tret identitari (perquè a veure qui l'aprèn) a Estònia podria ser igual. Són llengües tan diferents que la gent que ha viscut sempre allà no l'ha pogut aprendre per les raons que sigui. El problema és que ara, el govern espera que els russos l'aprenguin amb un miracle, perquè a les escoles estònies donen prioritat als estonians i no hi ha recursos per ensenyar la llengua.

Per trobar feina també ho tenen fomut. Fins i tot a zones on majoritàriament es parla rus, els russos com que no tenen la nacionalitat estoniana moltes empreses privades ni els contracten. Aquest amic que he conegut avui, fins a cert punt entenia aquesta política perquè és un país petit i el nacionalisme s'entèn com a protecció. El problema és quan ell, estonià de naixement i de sentiment no pot tenir la seva nacionalitat. Tampoc ha après estonià perquè molts estonians ja ni s'adrecen als russos per tradició i fer el pas d'aprendre una llengua tan diferent que hom no pot ni parlar i ni tan sols l'estat l'ajuda a fer-ho, és molt difícil. Així doncs es crea un cercle gens agradable. Russos que volen ser estonians i no poden, perquè només s'entèn un model d'estat. Així com ens queixem que a Espanya només entenen un model d'estat, a Estònia també.

Aquesta marginació no crea més que conflictes i fragmentació social. Així el nombre de russos amb ensenyament superior és força inferior que el d'estonians. La delinqüència entre els russos és major però, qui ho provoca això?

M'agrada reflexionar sobre aquests temes perquè com ja sabeu, no m'agrada quan els catalans independentistes veuen qualsevol independència positiva i iguals que les altres. Per això crec que no cal oblidar que a cada lloc hi ha unes circumstàncies concretes i no sempre es pot buscar la comparació fàcil amb el cas català. Per això també penso que Kosovo és una independència legítima però jo personalment, no la defenso per com s'ha portat a terme. Grenlàndia democràticament també ha dit la seva, i en aquest cas, sí és un cas exemplar alhora que difícil perquè 50.000 habitants són ben pocs però si és cert que tenen tot el petroli que diuen, problemes: cap!

Si Catalunya algun dia fos independent, s'els acudiria deixar-nos sense nacionalitat a aquells que no som catalans de tercera o quarta generació? Demanaríem una Catalunya monolingüe tot i voler una Espanya que oficialitzi les llengües oficials a tot l'Estat?

Moscou, Moscou

Fa temps que no actualitzava el blog. Evidentment és per falta de temps. Volia comentar-vos una situació no gaire agradable que vaig viure a la meva ciutat preferida.


El 16 de Maig sortia del centre de premsa d'Eurovisió quan rebo una trucada d'un amic: tres amics seus havien estat agredit dins un vagó de metro i necessitaven algú que parlés rus. En aquell moment afortunadament havia quedat amb el meu amic Ruslan i ens va acompanyar a la comissaria de l'estació de metro Prospekt Mira.

En arribar allí eren els tres agredits, uns policies i els agressors. Tots junts, hi havia molta tensió sobretot pel fer dels policies, un tenia la sensació que els agressors estaven més defensats que no pas nosaltres. Obviament la realitat no era així, però la sensació era ben diferent.

Van començar a ploure policies, un i un altre, i vinga més... tothom deia una cosa diferent, que si s'havia de fer això o això altre, un merder! La qüestió és un dels agredits estava molt feble i feia patir. Després de fer uns escrits i renunciar a que els agressors siguin jutjats (cosa que complicaria molt la cosa i en definitiva havien vingut a veure el Festival i començava en unes hores) sembla que la cosa es calma i un dels polis, el que havia posat cer ordre al final, això sí, amb una bronca tremenda em demana el meu número de telèfon, perquè ve a Barcelona de vacances!!!

Moscou és una ciutat que sempre, sempre et sorprèn.

Gràcies Ruslan!