Feia temps que no m'actualitzava. Millor dit, que no m'actualitzaven. Però vet aquí que el temps passa ràpid i si no l'aprofites, t'aprofiten. La qüestió és que en una època d'inconformisme arriba el que menys t'esperes. L'Amor. Sí, amb majúscula. Pensareu que sóc el de sempre: exagerat, flipat, que s'encapritxa amb res... Potser sí, però un mateix no sempre acaba controlant tot allò que vol. He abanderat la causa de les "sí fronteres" a les relacions tot recordant aquell amor de lejos, amor de pendejos, però ni així. Tant bon punt arriba, no pots negar-t'hi.
De cop i volta tot es relativitza, ho veus tot més clar: saps qui ets, on ets, deixes de menjar-te les ungles, no sé... tot és més maco. Desitges no haver de sortir del llit, ni dels seus braços, ni de la seva mirada, ni del seu "t'estimo" en aquella llengua altaica. No sé si he de dir gràcies a algú, o a alguna cosa, o més aviat queixar-me per haver-me portat una loteria del patiment. L'únic que em ve al cap és que sóc feliç amb tot els meus problemes. T'estimo.
