Feia temps que no m'actualitzava. Millor dit, que no m'actualitzaven. Però vet aquí que el temps passa ràpid i si no l'aprofites, t'aprofiten. La qüestió és que en una època d'inconformisme arriba el que menys t'esperes. L'Amor. Sí, amb majúscula. Pensareu que sóc el de sempre: exagerat, flipat, que s'encapritxa amb res... Potser sí, però un mateix no sempre acaba controlant tot allò que vol. He abanderat la causa de les "sí fronteres" a les relacions tot recordant aquell amor de lejos, amor de pendejos, però ni així. Tant bon punt arriba, no pots negar-t'hi.
De cop i volta tot es relativitza, ho veus tot més clar: saps qui ets, on ets, deixes de menjar-te les ungles, no sé... tot és més maco. Desitges no haver de sortir del llit, ni dels seus braços, ni de la seva mirada, ni del seu "t'estimo" en aquella llengua altaica. No sé si he de dir gràcies a algú, o a alguna cosa, o més aviat queixar-me per haver-me portat una loteria del patiment. L'únic que em ve al cap és que sóc feliç amb tot els meus problemes. T'estimo.
dimarts, de desembre 01, 2009
divendres, d’agost 07, 2009
Una altra visió de Kosovo
Aquest documental de la Televisió Txeca ens mostra una lectura que pràcticament no s'ens ha fet arribar als mitjans occidentals.
De tota manera, per occident, els serbis sempre seran els culpables de tot. Hipocresia política pura i dura.
De tota manera, per occident, els serbis sempre seran els culpables de tot. Hipocresia política pura i dura.
dissabte, d’agost 01, 2009
Qamta manam qonqayta atinichu
És increïble com la distància de vegades és tan dura però en canvi, hi ha vegades que la distància fa sentir-nos propers. Mai he viscut allà on hi ha mig jo. Però sentir-la cada setmana em recordava que sóc d'allà i que hi ha alguna cosa que no té a veure amb papers, ni nacionalitats, ni lligams familiars. Una cosa que vas més enllà d'una relació humana. Ella m'ho recordava.
Em feia riure. Ara fa tres anys recordo veure-la gaudir observant el mecanisme d'un pal d'aigua durant hores o llegint els passatges del seu llibre preferit que havia llegit tantes vegades.
No hem viscut junts però ella ha estat sempre amb mi. Per això la recordaré sempre, perquè no hi havia distàncies entre ella i jo. A més, en una part seva ella sabia que jo creia i seria l'únic de la família que podria fer una cosa que per ella era molt important. Ho faré, li ho dec.
No vaig poder veure-la abans que marxés per no tornar però no em sap greu perquè així ha estat sempre. Sabem que sempre hem estat junts i quan vagi a la meva ciutat blanca, ella hi serà.
Quyakuyki mamay!!!
Em feia riure. Ara fa tres anys recordo veure-la gaudir observant el mecanisme d'un pal d'aigua durant hores o llegint els passatges del seu llibre preferit que havia llegit tantes vegades.
No hem viscut junts però ella ha estat sempre amb mi. Per això la recordaré sempre, perquè no hi havia distàncies entre ella i jo. A més, en una part seva ella sabia que jo creia i seria l'únic de la família que podria fer una cosa que per ella era molt important. Ho faré, li ho dec.
No vaig poder veure-la abans que marxés per no tornar però no em sap greu perquè així ha estat sempre. Sabem que sempre hem estat junts i quan vagi a la meva ciutat blanca, ella hi serà.
Quyakuyki mamay!!!
Estiu
Després de quatre llargs anys ha acabat una etapa. Una etapa en la que he après molt, sobretot d'allò que ha amarat en mi del viscut amb tanta gent. M'agrada conèixer. Sóc curiós amb totes les seves conseqüències i sé que aviat trobaré allò pel que he estat lluitant tot aquest temps. Els daltabaixos ajuden a créixer però és molt difícil suportar-los. Fan l'anada molt feixuga i per això ens perdem.
Sempre recordo el post d'aquest blog "I no ho tindrem" perquè de vegades, si no controlem allò que ens passa, caiem en un conformisme amb l'engany que això comporta.
He conegut molta gent i amb cada persona es crea un vincle diferent, analitzes, escoltes, sents i vius amb cada un dels individus que has trobat. Tot i així ens equivoquem. Volem una cosa i sempre ens equivoquem. No n'aprenem mai però som feliços. No ens enganyem! Sempre hi ha moments en què ens sentim feliços i ha de ser així. Res és etern. Com algú deia: això, també passarà. Tot passa i el temps ho col·loca tot al seu lloc.
Estic satisfet amb el que he fet. Estimo la meva família, estimo els meus amics i estimo aquells que substitueixen allò que volíem i no tenim.
Sempre recordo el post d'aquest blog "I no ho tindrem" perquè de vegades, si no controlem allò que ens passa, caiem en un conformisme amb l'engany que això comporta.
He conegut molta gent i amb cada persona es crea un vincle diferent, analitzes, escoltes, sents i vius amb cada un dels individus que has trobat. Tot i així ens equivoquem. Volem una cosa i sempre ens equivoquem. No n'aprenem mai però som feliços. No ens enganyem! Sempre hi ha moments en què ens sentim feliços i ha de ser així. Res és etern. Com algú deia: això, també passarà. Tot passa i el temps ho col·loca tot al seu lloc.
Estic satisfet amb el que he fet. Estimo la meva família, estimo els meus amics i estimo aquells que substitueixen allò que volíem i no tenim.
diumenge, de juny 07, 2009
Estònia
Avui he conegut un noi qui m'ha animat a escriure aquest post. La veritat és que feia temps que em voltava pel cap aquest tema.
Molts diuen: un és d'on neix! altres diuen: un és d'on vol! però i si això no fos tan fàcil? La situació a Estònia és curiosa per aquest motiu.
Estònia és un país on un terç de la població és russa. A la capital trobem un 53% de russos i un 47% d'estonians si no em fallen les dades. Molts pensareu, deu ser com a Catalunya, són russoparlants però al cap i a la fi són tots estonians. Doncs no. El fet d'haver nascut a Estònia i haver viscut sempre allà no et dóna la nacionalitat. Amb això es crea una situació de discrimanció lingüística i social perquè molts dels russos estonians van voler crear la nova Estònia on viuen i defensaven la independència de l'antiga URSS però en canvi, pel Govern estonià, no són més que russos.
El problema lingüístic és evident però així com molts catalans accepten per exemple que el basc no és un únic tret identitari (perquè a veure qui l'aprèn) a Estònia podria ser igual. Són llengües tan diferents que la gent que ha viscut sempre allà no l'ha pogut aprendre per les raons que sigui. El problema és que ara, el govern espera que els russos l'aprenguin amb un miracle, perquè a les escoles estònies donen prioritat als estonians i no hi ha recursos per ensenyar la llengua.
Per trobar feina també ho tenen fomut. Fins i tot a zones on majoritàriament es parla rus, els russos com que no tenen la nacionalitat estoniana moltes empreses privades ni els contracten. Aquest amic que he conegut avui, fins a cert punt entenia aquesta política perquè és un país petit i el nacionalisme s'entèn com a protecció. El problema és quan ell, estonià de naixement i de sentiment no pot tenir la seva nacionalitat. Tampoc ha après estonià perquè molts estonians ja ni s'adrecen als russos per tradició i fer el pas d'aprendre una llengua tan diferent que hom no pot ni parlar i ni tan sols l'estat l'ajuda a fer-ho, és molt difícil. Així doncs es crea un cercle gens agradable. Russos que volen ser estonians i no poden, perquè només s'entèn un model d'estat. Així com ens queixem que a Espanya només entenen un model d'estat, a Estònia també.
Aquesta marginació no crea més que conflictes i fragmentació social. Així el nombre de russos amb ensenyament superior és força inferior que el d'estonians. La delinqüència entre els russos és major però, qui ho provoca això?
M'agrada reflexionar sobre aquests temes perquè com ja sabeu, no m'agrada quan els catalans independentistes veuen qualsevol independència positiva i iguals que les altres. Per això crec que no cal oblidar que a cada lloc hi ha unes circumstàncies concretes i no sempre es pot buscar la comparació fàcil amb el cas català. Per això també penso que Kosovo és una independència legítima però jo personalment, no la defenso per com s'ha portat a terme. Grenlàndia democràticament també ha dit la seva, i en aquest cas, sí és un cas exemplar alhora que difícil perquè 50.000 habitants són ben pocs però si és cert que tenen tot el petroli que diuen, problemes: cap!
Si Catalunya algun dia fos independent, s'els acudiria deixar-nos sense nacionalitat a aquells que no som catalans de tercera o quarta generació? Demanaríem una Catalunya monolingüe tot i voler una Espanya que oficialitzi les llengües oficials a tot l'Estat?
Molts diuen: un és d'on neix! altres diuen: un és d'on vol! però i si això no fos tan fàcil? La situació a Estònia és curiosa per aquest motiu.
Estònia és un país on un terç de la població és russa. A la capital trobem un 53% de russos i un 47% d'estonians si no em fallen les dades. Molts pensareu, deu ser com a Catalunya, són russoparlants però al cap i a la fi són tots estonians. Doncs no. El fet d'haver nascut a Estònia i haver viscut sempre allà no et dóna la nacionalitat. Amb això es crea una situació de discrimanció lingüística i social perquè molts dels russos estonians van voler crear la nova Estònia on viuen i defensaven la independència de l'antiga URSS però en canvi, pel Govern estonià, no són més que russos.
El problema lingüístic és evident però així com molts catalans accepten per exemple que el basc no és un únic tret identitari (perquè a veure qui l'aprèn) a Estònia podria ser igual. Són llengües tan diferents que la gent que ha viscut sempre allà no l'ha pogut aprendre per les raons que sigui. El problema és que ara, el govern espera que els russos l'aprenguin amb un miracle, perquè a les escoles estònies donen prioritat als estonians i no hi ha recursos per ensenyar la llengua.
Per trobar feina també ho tenen fomut. Fins i tot a zones on majoritàriament es parla rus, els russos com que no tenen la nacionalitat estoniana moltes empreses privades ni els contracten. Aquest amic que he conegut avui, fins a cert punt entenia aquesta política perquè és un país petit i el nacionalisme s'entèn com a protecció. El problema és quan ell, estonià de naixement i de sentiment no pot tenir la seva nacionalitat. Tampoc ha après estonià perquè molts estonians ja ni s'adrecen als russos per tradició i fer el pas d'aprendre una llengua tan diferent que hom no pot ni parlar i ni tan sols l'estat l'ajuda a fer-ho, és molt difícil. Així doncs es crea un cercle gens agradable. Russos que volen ser estonians i no poden, perquè només s'entèn un model d'estat. Així com ens queixem que a Espanya només entenen un model d'estat, a Estònia també.
Aquesta marginació no crea més que conflictes i fragmentació social. Així el nombre de russos amb ensenyament superior és força inferior que el d'estonians. La delinqüència entre els russos és major però, qui ho provoca això?
M'agrada reflexionar sobre aquests temes perquè com ja sabeu, no m'agrada quan els catalans independentistes veuen qualsevol independència positiva i iguals que les altres. Per això crec que no cal oblidar que a cada lloc hi ha unes circumstàncies concretes i no sempre es pot buscar la comparació fàcil amb el cas català. Per això també penso que Kosovo és una independència legítima però jo personalment, no la defenso per com s'ha portat a terme. Grenlàndia democràticament també ha dit la seva, i en aquest cas, sí és un cas exemplar alhora que difícil perquè 50.000 habitants són ben pocs però si és cert que tenen tot el petroli que diuen, problemes: cap!
Si Catalunya algun dia fos independent, s'els acudiria deixar-nos sense nacionalitat a aquells que no som catalans de tercera o quarta generació? Demanaríem una Catalunya monolingüe tot i voler una Espanya que oficialitzi les llengües oficials a tot l'Estat?
divendres, de juny 05, 2009
Moscou, Moscou
Fa temps que no actualitzava el blog. Evidentment és per falta de temps. Volia comentar-vos una situació no gaire agradable que vaig viure a la meva ciutat preferida.
El 16 de Maig sortia del centre de premsa d'Eurovisió quan rebo una trucada d'un amic: tres amics seus havien estat agredit dins un vagó de metro i necessitaven algú que parlés rus. En aquell moment afortunadament havia quedat amb el meu amic Ruslan i ens va acompanyar a la comissaria de l'estació de metro Prospekt Mira.
En arribar allí eren els tres agredits, uns policies i els agressors. Tots junts, hi havia molta tensió sobretot pel fer dels policies, un tenia la sensació que els agressors estaven més defensats que no pas nosaltres. Obviament la realitat no era així, però la sensació era ben diferent.
Van començar a ploure policies, un i un altre, i vinga més... tothom deia una cosa diferent, que si s'havia de fer això o això altre, un merder! La qüestió és un dels agredits estava molt feble i feia patir. Després de fer uns escrits i renunciar a que els agressors siguin jutjats (cosa que complicaria molt la cosa i en definitiva havien vingut a veure el Festival i començava en unes hores) sembla que la cosa es calma i un dels polis, el que havia posat cer ordre al final, això sí, amb una bronca tremenda em demana el meu número de telèfon, perquè ve a Barcelona de vacances!!!
Moscou és una ciutat que sempre, sempre et sorprèn.
Gràcies Ruslan!
El 16 de Maig sortia del centre de premsa d'Eurovisió quan rebo una trucada d'un amic: tres amics seus havien estat agredit dins un vagó de metro i necessitaven algú que parlés rus. En aquell moment afortunadament havia quedat amb el meu amic Ruslan i ens va acompanyar a la comissaria de l'estació de metro Prospekt Mira.
En arribar allí eren els tres agredits, uns policies i els agressors. Tots junts, hi havia molta tensió sobretot pel fer dels policies, un tenia la sensació que els agressors estaven més defensats que no pas nosaltres. Obviament la realitat no era així, però la sensació era ben diferent.
Van començar a ploure policies, un i un altre, i vinga més... tothom deia una cosa diferent, que si s'havia de fer això o això altre, un merder! La qüestió és un dels agredits estava molt feble i feia patir. Després de fer uns escrits i renunciar a que els agressors siguin jutjats (cosa que complicaria molt la cosa i en definitiva havien vingut a veure el Festival i començava en unes hores) sembla que la cosa es calma i un dels polis, el que havia posat cer ordre al final, això sí, amb una bronca tremenda em demana el meu número de telèfon, perquè ve a Barcelona de vacances!!!
Moscou és una ciutat que sempre, sempre et sorprèn.
Gràcies Ruslan!
dijous, de maig 07, 2009
dijous, d’abril 09, 2009
Granada i Sevilla
POR EL PODER DE ZATOOORRRR
Anàvem per Sevilla i vam trobar aquesta cosa.
La meva dona, disfrutant de mi :D
El patio de los leones, sense lleons.
El mes dels daiquiris de fresa
Unes imatges més de Madrid'09 i l'espectacle del tanga.
yo ya tengo mi vaca, ¿y tú?
Ay Quini! qué bien me lo pasé en Madriz, Quini, ains Quini!
Doncs res, que en aquesta producció no feiem més que jalar.
Er jefe i la Pérez
Ay Quini, gran técnico de sonido, Quini, ay!
Elo, siempre espléndida qué hubiera sido de mi en Madrí sin ti! Por cierto, Pablo, ya va siendo
hora que me aceptes en el facebook, no? que la rebaja en el argentino no era sin más ;-)
Can Bulgària! Ese bar donde pasamos taantas horas...
Ai Gastoncito! me tenés frito!! unas milanesas?
Quina il·lu veure l'Ivan i la Katrin a Madrit!!! Recordar les redecillas de Leipzig... :D
yo ya tengo mi vaca, ¿y tú?
Ay Quini! qué bien me lo pasé en Madriz, Quini, ains Quini!
Doncs res, que en aquesta producció no feiem més que jalar.
Er jefe i la Pérez
Ay Quini, gran técnico de sonido, Quini, ay!
Elo, siempre espléndida qué hubiera sido de mi en Madrí sin ti! Por cierto, Pablo, ya va siendo
hora que me aceptes en el facebook, no? que la rebaja en el argentino no era sin más ;-)
Can Bulgària! Ese bar donde pasamos taantas horas...
Ai Gastoncito! me tenés frito!! unas milanesas?
Quina il·lu veure l'Ivan i la Katrin a Madrit!!! Recordar les redecillas de Leipzig... :D
dimecres, de gener 28, 2009
El Dúo de la Freakada 2009
Qui havia de dir que tornaria a ensenyar el meu culet durant més d'un mes, un altre cop. Bé, almenys desconnecto de la ciutat més fashion del món (segons l'ajuntament) i m'estic a la ciutat dels bocadillos de calamares, sí sí, existeixen!!! el Mali (sí sí, un noi de la companyia que també li diuen Mali, ja tinc la parelleta el Mali i la Mali! :D) se'n va fotre un com aquest!
A més, te'l serveixen amb un bol ple de maionesa... sense paraules! :S
Us deixo amb unes escenes de camerinos
Per què vocalitzeu si al final: como el coro canta molto male, non lo pago!?
Toni, que no, deixa't les orelles que no val la pena vocalitzar!
Quina obsessió pels vocalisos!
Així es relaxa millor un mateix... Toni?? deixa de vocalitzar allà darrere!!
Toniiiii, paraaaaaaaaaaaaa de vocalitzaaaaaaar!!!
A més, te'l serveixen amb un bol ple de maionesa... sense paraules! :S
Us deixo amb unes escenes de camerinos
Per què vocalitzeu si al final: como el coro canta molto male, non lo pago!?
Toni, que no, deixa't les orelles que no val la pena vocalitzar!
Quina obsessió pels vocalisos!
Així es relaxa millor un mateix... Toni?? deixa de vocalitzar allà darrere!!
Toniiiii, paraaaaaaaaaaaaa de vocalitzaaaaaaar!!!
dimarts, de gener 06, 2009
No vull dies com el d'avui
Tristor,
on miro
on sóc.
Obligació,
d'ésser
de tenir.
Necessitat,
de què?
Tristor,
roman
sempre.
Paciència?
No n'hi ha.
on miro
on sóc.
Obligació,
d'ésser
de tenir.
Necessitat,
de què?
Tristor,
roman
sempre.
Paciència?
No n'hi ha.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)