Enguany ha estat un any de gent. He conegut moltíssima gent nova i gent en la que penso molt sovint. Un any on m'he adonat que el món és més petit del que sembla i alhora, molt més divers del que em pensava.
2010 no va poder començar millor. Sentir-se estimat i estimar algú és quelcom que no té preu. Per primera vegada, potser la segona, vaig començar un any realment ple d'i·lusions, amb nous projectes. Lamentablement aquests projectes es van anar esvaint.
No em fa vergonya reconèixer-ho: em vaig equivocar moltes vegades. Moltes.
L'estiu va ser un respir. Gràcies a Déu... o a qui sigui! Vaig poder pensar moltíssim, vaig poder estar sol i reflexionar. Va ser un estiu fantàstic. La gent que em vaig anar trobant pel camí va convertir el meu viatge en una experiència que encara avui recordo cada dia. És increïble poder arribar a l'últim dia de l'any i saber que durant un any ple de merda, ha augmentat, malgrat tot, la confiança en les persones; que he après tantes coses sobre la vida; i sobretot m'he conegut encara més a mi mateix.
Intentarem fer-ho millor aquest any. Se'm fa difícil però, mirar el 2011 amb il·lusió, però bé, continuaré confiant en què tot vagi millor per a tothom.
Gràcies a tots els qui m'heu fet feliç durant aquest 2010.
