divendres, d’abril 20, 2007

Esto me recuerda unos versos que dicen así...

Quina experiència això del Teatre Lliure, ningú no ho hagués dit!
Recordo amb especial carinyo aquells viatges del coro juvenil on fèiem convivència amb els companys i s'enfortien vincles. El duo de la africana és una mica el mateix. Un bon rotllo s'apoderava dels assaigs i ara de les funcions. A més a més, paguen! què més vull?



He tornat a tenir els sentiments que anyorava quan cantava en cors amateurs, quan el fi era gaudir i passar una bona estona. Enrere queden Madrigals i merdes que només fan patir.

El colmo de la ambición humana, es haber metido una anchoa en una aceituna...



Des d'aqui una salutació enorme a tota la companyia de El Duo de la Africana!!!

diumenge, d’abril 01, 2007

Avui

Gaudir
de les paraules compartides
dels moments comuns
del maquillatge
de les diferències que ens uneixen

Gaudir
del que odiem
de tu
de mi
de sentir-me un gatet entre les teves mans

Gaudir
del que no és meu
i juga a ser propietat

Patir
per tu
per mi
per res