Un any més, deixo aquí el resum d'allò que m'ha aportat el 2011.
Ara fa just un any, vaig escriure el post 2010 i tal i com deia llavors, no vaig entrar al 2011 amb gaires il·lusions.
Potser aquesta no és la millor manera d'entrar en un nou any. 2011 ha estat un any caòtic, de pas. Gairebé no me n'he adonat, del pas d'aquests 12 mesos. El gener va ser dur amb tots els treballs que vam haver de lliurar al Màster. Des de llavors es van succeir una sèrie de rutines no gaire engrescadores.
No ha estat l'any de l'amor, ni de l'economia, ni de res. Afortunadament, de salut no en falta.
Düsseldorf 2011 va ser una ajuda per millorar aquest any que pintava força gris. Com sempre, Eurovisió és un moment per gaudir i per oblidar tots els problemes. Això sí, enguany, també n'hi va haver de problemes, a Düsseldorf.
Però com deia una antiga professora, tot passa. Efectivament, el temps va passant però la merda s'acumula. De mica en mica hem d'anat treient-nos de sobre tot allò que no ens deixa lliures.
L'estiu va ser curiós. Estar ocupat gràcies a les classes d'espanyol em va ajudar a no caure en el forat en el que hi havia estat des de mitjans de 2010.
Començà un nou curs i a poc a poc, he anat recuperant forces i esperances que espero que es puguin veure reflectides a partir de demà.
Tinc ganes d'aquest nou any. Vull sortir d'aquell forat. Vull tornar a ser jo. Ja ho diuen: any nou, vida nova. Així ho faré. Amb molts projectes al cap, amb visió d'acabar el Màster, amb ganes de recuperar l'economia (mal any, ja ho sé) i poder tornar a fer allò que més m'agrada: viatjar.
Vull explicitar el meu desig d'acabar el Màster, d'anar a Bakú, de veure la final de Gimnàstica Rítmica a Londres 2012, de gaudir de la companyia dels meus amics de Rússia i Geòrgia, d'engegar el projecte que tinc en ment, de cantar, de parlar idiomes, de conèixer gent fantàstica. Vull tornar a viure!
Us desitjo el millor per aquest any que comença.
Benvingut 2012!
