Tallin és una ciutat preciosa, molt maca, potser la més maca de les que he conegut mai. Extremadament neta, molt cuïdada, lluminosa; sembla que passegis dins un conte medieval. Encisador.
Les seves gents eren molt amables, recordo quan un diumenge a la tarda vaig preguntar per una farmàcia de guàrdia a un noi i aquest em va dir que m'acompanyada que li venia de camí. Bé, vam tardar com mitja hora en arribar-hi i al final ens va dir que anava a l'altre cantó de la ciutat però no sabia com explicar-me com havia d'arribar: ho faríeu a Barcelona això?
En el meu afany lingüístic, com us podeu imaginar, em volia integrar. Però em passaven coses curioses: anàvem el meu amic Fran i jo a dinar i tot convençut, demano en estonià el menú del dia. La cambrera orgullosa de la seva llengua em comença a explicar coses i suposo que a preguntar-me d'altres: el Fran no oblidarà mai la cara de circumstància què havia d'haver fotut en aquell moment!
Un altre dia volia demanar dos bitllets pel trolebus: Palun, kaks pilet... i em donen dues capses de mistos (!), almenys ho vaig intentar.
Vam llogar un cotxe per conéixer el país: com que és petitó... Però això ho saben molt bé els estonians i per això no es pot anar a més de 90 Km/h per les carreteres del país i clar, no vam poder fer gaire recorregut. Això sí, el que vam troar va ser preciós.
Uns 7 kilòmetres de recorregut per unes fustes en millorable estat en uns aiguamolls. Molt divertit però quelcom perillós en alguns trams...
Una petita vista del centre de Tallin
I aquí agafant forces per a la propera escapada!
Vittro a Estònia: Maig 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada