dimecres, de gener 31, 2007

Descrivim la frustració...


Hamburg és una ciutat gran, molt gran. No tan per habitants, que si fa no fa crec que té els mateixos que Barcelona, sinó per la seva extensió.

El centre té grans edificis i les distàncies són molt llargues. Els barris de la ciutat són el que per nosaltres serien Sant Feliu de Llobregat, Santako o fins i tot Sant Cugat del Vallès. La diferència és que a Hamburg no hi ha tanta superpoblació en edificis enllaunats. Existeixen cases! sí sí, cases! n'havieu sentit a parlar?

La frustració arriba quan sóc convidat a l'examen de final de carrera d'un alumne del professor amb qui havia contactat per fer una classe.
Arribo a l'escola. Busco el "Forum". Quan el trobo, entro i sec. Hi ha un parell de persones grans, potser un d'ells és el senyor professor en qüestió, i algun de jove preparant una càmera de video que apuntava al Steinway & Sons que era al seu davant.
Falten 2 minuts per començar i comencen a entrar tot de coreans. No, he dit coreans? osti són coreans! NOOOOOO!!! Horror! el meu cos tremolava perquè m'havien vingut al cap aquelles màquines de cantar que sentia al concurs Vinyas, i que naturalment, les fabricaven a algun lloc. Vet aquí una de les fàbriques de coreans.
Entra un noi de pingüí: alt, prim i amb estil coreà, és a dir molt sossu... però quan aquest bon jan obre la boca, tota la sala s'omple del seu preciós i vellutat timbre i jo m'he anat fent petit, petiit petiiiit...

He quedat amb l'Inna, l'he explicat tot plegat i malgrat els seus ànims, he agafat l'S3 fins Veddel i després el 13 fins Mannesalee i aquí hi sóc: explicant aquest dies irae amb ulls rasgats
.



dissabte, de gener 06, 2007

Incoherències - Nekoerenci

Avui parlava amb un amic i ens hem adonat fins quin punt som incoherents els humans (o els gays). Com és possible que busquem la relació utòpica que sempre hem somniat, però quan trobem quelcom que val la pena, sortim corrents? I així anem arrossegant històries fins que algun dia ens aclarim nosaltres mateixos i siguem prou consequents amb el que volem. De moment em remeto al post “i no ho tindrem” y brindo por ello!

Današ, ja govorejsz za jedna druga u nĕbja daszĕm jak ši ljudi jeszĕm nekoerenci (ljudi bo švŏłi...). Kest jesz cu prokureszĕm šŏ utopin paarje ale kada trovereszĕm buno taku, šĕtrilateszĕm brositesza? U taku geszĕm razevejn istëriji do kada ubirateszĕm noju galovu u jeszĕm doč konsekuenci za bų cu ljubeszĕm. Kro šoj momentoj, ja posilatesz na šŏ post “i no ho tindrem” u za zdarove!

dilluns, de gener 01, 2007

Alguns bons moments - Jedŏji dobri momenti

La Fatarella 2006



Lizarra 2005



Sabadell 2005


Camerata Lacunensis al Palau de la Música de València 2000

Carta oberta als lingüistes (o simplement una paranoia)

Els eslaus provenen d'una zona a cavall entre les actuals Polònia i Ucraïna i parlaven l'anomenat convencionalment eslau comú. Si bé diferents grups es van anar escampant per tota la zona oriental d'Europa hem de justificar l'arribada d'un grapat d'aquests a una illa a l'oceà atlàntic no gaire lluny de les costes irlandeses. L'emigració no és pas difícil d'imaginar, però ara fixem-nos en la teoria d'aplicar trets sintàctics romànics a una llengua procedent de l'abans esmentat eslau comú. Si tenim una illa on el contacte geogràfic més proper l'illa d'irlanda (llengües cèltiques) d'on treiem la romanització?

De fet els irlandesos mai haurien trepitjat territori vicandès, amb la qual cosa els eslaus foren els primers pobladors de l'illa. El contacte amb pobles veïns com ara portuguesos i espanyols donà nous manlleus a la llengua originària i influí directament sobre la sintaxi. La complexitat nominal es redueix tot i conservar sis (a la pràctica només cinc) dels set casos de l'eslau comú i apareix l'ús dels articles. Un cas similar al búlgar o el macedònic, aquests però han perdut la declinació per complet. Contràriament a les seves germanes, el verb s'organitza al voltant del temps i no pas l'aspecte verbal. Per altre banda la llengua comença a rebre manlleus portuguesos, espanyols i algun de germànic: tot degut al comerç produït entre aquests territoris.

També apareixen nous fonemes que no són comuns a altres llengües eslaves, i la principal característica del vicandès la trobaríem aquí: 11 elements conformen el sistema vocàlic però amb 13 diferents sons reals així com 2 semivocals que ens allunyen d'un sistema romànic, en canvi el sistema consonàntic l'emparenta amb les llengües eslaves meridionals amb alguna característica pròpia.

Quina sensació tindria un ucraïnès o un eslovè llegint aquesta llengua? Algun dia ho sabrem.

Comparem els nombres en diferents llengües eslaves:
vicandès - eslovè - polonès - macèdonic (transcrit)

1 on - en - jeden - eden
2 dva - dva - dwa - dva
3 tri - tri - trzy - tri
4 šterų - štirje - cztery - četiri
5 pjenš - pet - pięć - pet
6 seš - šest - sześć - šest
7 šědem - sedem - siedem - sedum
8 oš - osem - osiem - osum
9 devet - devet - dziewięć - devet
10 deset - deset - dziesięć - deset


PS. No estic boig