dissabte, de juny 23, 2007

Viitorul a Romania o "La confabulacio de Zator i Pentru en contra del Viitorul i l'Albert"

Dijous vam tenir un dia fantastic. Vam llogar un cotxe i vam comencar a recorrer la Romania interior mes coneguda com a Transilvania. Vam visitar Sinaia un poble molt maco amb unes cases dignes de contes de por i amb un castell (Peles) increible.


Despres vam continuar fins a Bran, poblet molt petito on vam visitar el castell de Dracula, totalment conceptual. Feia un dia molt bo, pero nomes imaginar aquell castell de nit... ups!


Vam allotjar-nos a una pensio xulissima que de fet era la casa d'una familia de llogava algunes habitacions. Una casa en mig de boscos als afores del poble de Bran. Precios!!



L'endema vam fer via a Sighisoara, poble natal de Vlad Tepes, el sanguinari rei que va inspirar la llegenda de Dracula. El lloc era encantador, d'estil medival pero lamentablement en reformes i tot els carrers estaven potes enlaire.
Tornant ja cap a Bucuresti, vam parar a la bonica ciutat de Brasov. Tambe medival d'estil Saxo' (Saxonia! es que no tinc accents).



El millor del dia d'ahir va ser quan vam parar en un poble, Ploiesti, al Carrefour: BRILLANT!! Quins tiarros verge santa!! hahahah

Morts de dos dies de viatge vam quedar amb el meu amic Cip i un amic seu Fred per fer unes copes, ambient distes i cordial, mola molt...!!!

Avui pero, els astres s'han confabulat en contra nostra. Hem anat a Constanta, ciutat al Mar Negre. Entre d'altres coses, voliem anar-hi per uns banys en fang natural que son saludables, etc...
Doncs be, despres de 150 Kms (de 230 Km de recorregut) hem entrat en reserva de benzina perque no hi havia una puta benzinera en 150 KMS!!!!!!! i aixo es Unio Europea????? Despres de teniur una xiripa i posar benzina, fem 60 kms en caravana...
Total, 5 hores de viatge i com no... arribem a Constanta i turmenta que t'hi cagues!! Zator i Pentru: per que ens feu aixo?
Adeu als banys, fangs i hosties.... aixi de tornada a Bucuresti....obviament, de tornada surt un sol esplendoros.... ZATORRRR!!!!!

Be, avui anirem a sopar amb el Cip i el seu amic i sortirem de marxa per aquesta ciutat tan... tan... especial.... :)




Popeye i Brutus a Bucuresti... on es l'Olivia??







dimecres, de juny 20, 2007

Bucuresti: Primeres impressions

Podem afirmar que Romania es una estranya barreja. Tenen un caire eslau i quelcom turc pero amb unes formes llatines que no els afavoreixen gaire. La cua al mostrador de facturacio va ser una mica caotica. Maleducats basicament. Empentes, pudor... vamos que deu n'hi doret...

El vol fou molt be i en arribar amb una hora de retard un noi ens esperava per a portar-nos a l'apartament, que era bastant correcte.

Hem trobat una ciutat grisa i molt destartalada. Gent xunga xunga pels carrers amples, amplissims, que donen sensacio de certa buidor.

Tot i aixi, l'encant que te, et captiva. Un ambient llati ortodoxe amb cares eslaves i turques: curios.

Hem dinat la mar de be en un lloc molt maco on hem pres una llimonada casolana deliciosa.

Aviat fotos i mes noticies.

PS. Sento escriure sense accents i sense paraules amb c trencada. :)

dimarts, de juny 05, 2007

Curiós

Avui he anat a la presó. Sí, sí, a la presó.
He picat la porta i per un moment m'he sentit estrany.
La gent del carrer em mirava.
Un cop dins, veia com altres entraven, passaven les seves pertinences pels raigs X i entraven a complir amb el 3r grau.
Allà era jo, amb la complicitat d'un més.
Paraules breus compartides amb els que per un breu temps seríem companys, ni que sigui companys d'espera en aquella sala petita, amb un televisor, una màquina de tabac i un funcionari efectiu i força simpàtic.
En sortir, la gent no deixava de mirar.
Els cotxes que passaven pel carrer Entença no treien la mirada de mi: aquell qui sortia de la porta del 3r grau de la Model.
En fi, content per haver recuperat una cosa que m'havia de donar el meu amic funcionari aquell força simpàtic, he continuat el meu dia.

divendres, de juny 01, 2007

2001: Odisea en Barcelona

Avui fa 6 anys que visc a Barcelona, sí, sí, 6 anys!!
Sembla mentida com passa el temps. Enrere han quedat les llàgrimes de l'avió destinació Barcelona sense tornada.
Quina por. No sabia on venia. Començar de zero.
Però afortunadament he conegut gent fantàstica. Si no fos per tots vosaltres no m'hi sentiria tan a gust.
Gràcies a tots els que m'heu aguantat, m'aguanteu i m'aguantareu!!! :D