Havíem llogat un apartament bastant cèntric que ens costava quinza euros per nit. Massa barat, ens esperàvem de tot. De fet, en arribar, vam veure un edifici de caire comunista amb un pati interior que mostrava llaunes de sardines en no gaire bon estat. L'ascensor era brutal perquè semblava que no funcionaria, però li fotiem de cops i allò anava la mar de bé... Quina sorpresa quan entrem en el nostre apartamentet i trobem un raconet totalment reformat, "cuquíssim" i amb internet!!! Xicos allá voy!!! Vam començar amb bon peu.
He de dir que llàstima que no vam fer cap foto perquè vaig portar videocàmara i només tenim enregistraments cinematogràfics, tot i així us il·lustro amb algunes fotos d'aquesta senyorial i curiosa ciutat.
Records del comunisme: el transport era gratuït... bé, almenys nosaltres ens el vam pendre així...hihi. Les grans places, els grans edificis estatals, les avingudes desmesurades són impressionants si us agraden aquestes ciutats on alguna vegada es va escriure amb mà esquerra.
Dins aquestes desmesurades construccions trobem les escales del metro: profundes, molt inclinades i vertiginosament ràpides, però que molt ràpides...
La nit a Budapest té molt a ensenyar, però això m'ho reservo perquè pot ferir alguna sensibilitat, però diguem que l'Albert i jo vam aprofitar-la bastant (però no tot el que haguéssim volgut...).
Em deixo moltes anècdotes i curiositats, però prefereixo que si hi aneu descobriu vosaltres mateixos una ciutat molt orgullosa de la seva nacionalitat, amable però distant i amb unes sopes que t'hi cagues!
Egészségedre!
Vittro a Hongria: Febrer 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada