Sicília és una illa peculiar. Malgrat soni a tòpic, és un lloc anclat en el temps. Els sicilians arrosseguen un sentiment de ressignació, tristor barrejada amb una vitalitat que els fa adquirir una personalitat curiosa. Recordo la primera vegada que vaig visitat aquesta illa, em van sorprendre bastantes mirades de desconfiança, de voler saber qui era i què feia allà. Una simpatia quelcom postissa però una gran amabilitat i generositat un cop s'obren sincerament a tu.
He conegut gent meravellosa allà però els trets característics abans esmentats eren comuns a tots ells.
Us recomano Taormina una ciutat preciosa, bastant turística, però plena de petits racons exquisits i acollidors. Això és Isola Bella, un lloc preciós sobretot a l'estiu on pots estirar-te en mig del Mediterrani a un tros de platja de no més de tres metres d'amplada.
Caltanisetta era la ciutat del meu amic Piero i, lamentablement, és una ciutat trista, moltes construccions feixistes (molt interessants per altra banda) i molt gris.
Catania, al sudest de l'illa és en canvi més cosmopolita, amb un aeroport amb molt moviment i amb molts turistes interessats en la Costa Sarracena. El Parc de l'Etna és impressionant però és una llàstima que no el cuidin i hi vegis brossa a ambdós costats de la carretera que porta al parc.
Recordo una gran nit de "Ferragosto" (15 d'agost) amb l'Òscar, l'Ale, la Tea i altres a un apartament al mar.
Són d'aquells moments que no deixaries de viure mai on veus que els sicilians deixen enrere les seves preocupacions que porten amb ells mateixos des d'abans de néixer i disfruten d'una festa típica bevent "limoneddu" i menjant pastaaa!!!
Vittro a Sicília: Octubre 2004-Agost 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada