i no ho tindrem...

I ens afanyem en tenir allò que volem, i volem allò que no tenim perquè pensem que és millor. Moltes vegades no ens parem a pensar en allò que és nostre i ens falta vocabulari per definir les nostres vides. Assumir que potser no ens aixecarem cada dia per anar a treballar a les vuit, que potser no tindrem un racó legalment nostre o que fins i tot no tindrem la mitja taronga al nostre costat. I ho extranyarem, i ho voldrem, i lluitarem per allò. Però potser no ens adonem que ens aixequem quan altres desitjarien, que no tenim lligams prou forts com per descobrir altres racons i que potser amb nosaltres, hi ha una persona que ens dóna moltes coses que no són exactament el que voldríem, però les apreciem per ser un sucedani d'aquella relació utòpica somniada. Una persona que no és ben bé una amistat, però que ve a les nits de tant en tant, i parlem, i riem, i ens abracem, i plorem, i ens estimem, tot i no ser veritat.