divendres, d’octubre 26, 2007

25 tardors

Sembla mentida que amb el poc temps que conec gent aquí, s'hagin portat tan bé el dia d'ahir. La festa, aquella que segur trobeu a faltar a Barcelona per aquestes dates, es fa divendres que ve a Leipzig :) esteu tots convidats hehe

Ahir, no només em van convidar a dinar sinó que vam riure moltíssim a un bar amb jocs de taula.









diumenge, d’octubre 21, 2007

Sessió de cinema: La Comunidad (la de la HMT)



Aquest és l'Angelo, el sicilià... per què els sicilians apareixen tant en la meva vida?
Questo è Angelo, il siciliano... per chè i siciliano apparono e scomparono nella mia vita?



Una altra sessió de cinema a casa meva
Una altra sessione di cinema a casa mia



El portuguès, deixa'l anar!! quin pendejo!
Il portoghese, sembra tranquillo... ma ....




Amb el Jonathan i l'Alícia sempre s'acaba fent sessió de ball
Con Jonathan e Alícia sempre si finisce colla sessione di ballo


Dopo di fare la traduzione catalano-italiano io penso: veramente non lo potevi capire in catalano MELUCCIO?

diumenge, d’octubre 14, 2007

Més fotos... des de Moscou i Leipzig amb amor



Qué rebane!! Estuvo macizo !! (en hondureny: quina canya de festa!)




La Maria, que no ha tardat ni dues setmanes en demanar-me que em casi amb ella...aix...



El Carlitos, ell m'ha ajudat a iniciar-me en aquestes terres Bachianes, maquíssim



Dos pa' mi solet!! :D



Així hi veien alguns... és que no hi ha control amb tant de mojito



L'Alícia, una tia genial, consternada després d'una sessió de cinema a casa meva



La Thomaskirche (minut de silenci...) És la part de darrere, aquí treballà Johann Sebastian Bach!



El gran Kirill!! quines ganes de tornar-lo a veure



Que matxorru!!!!



La Liuba, un noia maquíssima, com s'esforcava per parlar amb rus de manual per nosaltres...



Exquisides les "Kartoixkes" ...

dimarts, d’octubre 09, 2007

No sé qué les doy....

No deixen de passar coses curioses per aquestes terres. Ahir anava pel carrer i vaig lligar. Bé, molts de vosaltres ja sabeu que no és la primera vegada que em passa, però si és la primera vegada que ni corto ni perezoso li vaig donar el meu telèfon... :P
Aquest matí em llevo i rebo un missatge seu. Total, una bona migdiada en un dels millors hotels de Leipzig, no cal que expliqui més... ;-)

Després havia d'anar a comprar les sabatetes de ballet: ains! Les he buscat per tot arreu però mica en mica l'angoixa anava pujant perquè no les veia i s'acostava el moment d'haver de preguntar a algú!!! Merda! Ja ho he fet: perdoni, teniu sabates de dansa? ... em mira de dalt a baix... i diu - sí sí, són per vostè? La seva cara es tornava vermella, no més que la meva. Li dic - sí, són per mi i no cal que pregunti més. Al final, no n'hi havia del meu número, però perquè no se'n fan...

dissabte, d’octubre 06, 2007

Hay que ver, el mundo les dones que volta...

Hem de relativitzar. Però no és fàcil. Les relacions ciber-reals són difícils. Potser seria millor tenir completament separades les unes de les altres. Però és ben sabut que actualment és impossible.

Avui he rebut un mail ben sorprenent. Quan vaig anar a Tallin el 2002, vaig conèixer un noi la mar de maco a la festival Post-Festival d'Eurovisió. Era un israelià amb qui vaig parlar no gaire estona la veritat. La cosa pintava molt bé però llavors jo estava felicment casat.
Quina és la meva sorpresa que avui, rebo un mail seu!. Em deia que estava mirant les coses del Festival del 2002 i va trobar el tovalló amb el meu mail. Pazzesco, oi? Total, em deia que si per casualitat anava a Belgrad el proper maig. Li he respost.
Són curioses aquestes coses.

Us heu parat a pensar en tota la gent que hem conegut al llarg de la nostra vida? Us heu parat a pensar si algun dia ens retrobéssim tots? De ben segur que seria molt estrany, però de ben segur, que ens perdut coses molt bones d'aquestes relacions fugaces.

dilluns, d’octubre 01, 2007

Eufòria

Quantes coses se m'acuden per explicar... bé, comencem:

Avui he comencat les classes... mare meva! però de veritat esperen formar cantants a Barcelona d'aquella manera? Només podran aquells amb qualitats naturals...

He comencat el dia fent la classe de "Bewegung" (Moviment) i hem fet Danca clàssica, és a dir: Ballet! Sí sí, en Vittro fent ballet: primera possició, segona possició, "plié"... una bona suada.

A segona hora he tingut lectura a vista, amb això puc pressumir que tinc més nivell que els altres, d'alguna cosa ha servit patir, vull dir, treballar amb la mestra Barrera!

A tercera hora, tatxan tatxan..: Esgrima artística! que es diferencia de l'esportiva en què els moviments són elegants i busquen la perfecta possició, tonificació i harmonia del cos i de la ment... vamos, una altra bona suada...

He sortit eufòric.

A la tarda he anat a l'edifici principal de l'escola a fer Cant. Ha estat un plaer treballar amb el senyor Kurth, és tant diferent treballar amb un baríton! Aquest any promet...
Després tenia classe d'Oratori, però estan fent l'Stabat Mater de Haydn i ja tenene els solistes escollits, he esperat fora per parlar amb el profe, però sentint les coses que sentia dins potser era millor venir un altre dia... Quins cracks! Això són cantants. Obviament, en aquell moment m'he sentit una merdeta... però què hi farem.

Bé, m'he cansat d'escriure, però us he de presentar a l'Angelo, l'Amanda, el Carlos, el Jonathan... i la nova people de per aquí