La detenció de Karadzic és positiva, però a mi em deixa un regust amargant perquè la hipocreria occidental és tal, que l'OTAN, UE i EUA es jacten d'una feina ben feta sense que ningú els pugui criminalitzar de allò que ells també han fet.
Un bon amic m'explicava que un conegut seu italià, va estar destinat a Bòsnia durant la guerra. Aquest soldat li comentava que no podia creure allò que veia a la televisió italiana quan va arribar a casa seva. Durant la seva estada als Balcans, les atrocitats que va veure per part de Bosnis i Croats no tenien cap mena de pietat. Mai ha pogut entendre perquè la realitat informativa havia estat canviada d'aquella manera. Era com si el que hagués vist no fos cert i tot aquell que no fos serbi era un angelet.
Els criminals de guerra tenen noms i cognoms senyors i és evident, que no tots són serbis. Però ningú se'n fa càrrec i a partir de paral·lelismes absurds el poble serbi ha sofert més que cap altre. Perquè sí, hi ha hagut víctimes, de tots els bàndols i és terrible, però només els serbis, a més, són qui s'han emportat el sanbenito de culpables.
Ningú condemnarà a les tropes de l'OTAN que semblava que estaven de vacances, o els holandesos que van permetre el que va passar a Srebrenica.
I és que el Tribunal de l´Haia ha alliberat criminals croats i albanesos. Tan criminals com els altres, però hem d'acceptar que són bons, que són innocents. Així és la mentalitat progressista del món occidental que hem de compartir tots plegats.
No us estranyi que aprofitin l'ocasió per responsabilitzar Karadzic de la mort de Kennedy, com que no ho van aconseguir amb Milosevic... i és que ja tot fa gràcia.
Els EUA sempre sean els bons i l'UE anirà darrere seu i així sempre podran aconseguir el que vulguin.
Quins interessos hi hagut per criminalitzar Sèrbia d'aquesta manera? Estic segur que ni ells ho saben, però potser, i dic potser, cap dels països balcànics té a veure amb la raó de fons.
Canviant de tema, m'acosto a una qüestió lingüístics que m'interessa, de ben segur que els catalanets progres que tant defensen les independències que tot quisqui sense tenir una idea àmplia de cada cas particular, acceptaran les noves idees d'alguns croats que afirmen que la seva llengua, no només no és la mateixa que la dels serbis, sinó que no té arrel eslava.
La comunitat lingüístca cada cop té menys pes en aquests casos però espero, que aquests que defensin l'unitat de la llengua catalana, no es deixin portar per aquells arguments tan simples i siguin conscients de l'unitat lingüística del serbocroat.
dijous, de juliol 31, 2008
dilluns, de juliol 28, 2008
Quines coses...
Avui he fet una cosa curiosa. He anat a la meva estació preferida: Kiívskaia. He estat assegut una bona estona mirant els frescs que hi ha per tota l'estació. Llavors he decidit agafar el metro per tornar a la ressidència. Però no ho he fet fins passats uns vint minuts. Hora punta. Assegut en un banc davant de l'andana, he estat observant com anava i venia la gent. Cada trenta segons passava un tren. A cada tren pujava moltíssima gent. Era increïble. Els trens són el doble de llarg que els del Metro de Barcelona. Imagineu-vos-ho per un moment. Cada mig minut, tota aquella andana ple de gom a gom. Mig minut i una altra gentada... el més fort de tot, és que no tenia la sensació d'angoixa que he tingut en altres metros. 10 milions de persones agafen el Metro a Moscou diàriament. El més transitat del món.
Sabeu que a Moscou encara se´n troba la Mirinda? No només se'n troba sino que el gust de la Fanta no ha canviat per assemblar-se a la Mirinda. La Fanta que coneixem ha canviat de fórmula durant aquests anys fins el punt d'arribar a ser un punt àcida i groguenca. A Moscou són taronges, ben taronges com la Mirinda. M'encanta.
Li diu una russa a un català: escolta m'ha encantat el teu gaspatxo i les altres delícies que has cuinat. Això de l'oli d'oliva és una passada. Molt sà oi? Per què no te'l enduus? Jo no sé què fer-ne...
El meu fetitxisme pels peus dels homes m'ha convertit en un expert en moda russa de calçat masculí. No sé si m'agraden les sabates, o és que em posen a mil alguns dels russos que les porten. A Barcelona semblarien sabates de botiga paki, però aquí, per algun misteri diví, semblen fashion.
Una crema d'albergínia servida en un pa... sí sí, el pa es menja
El del mig és l'Alex. El meu primer amic rus de la mateixa vorera que jo. És taaaaaaaan maco...
Que bo em va quedar el gaspatxo!!! Un bon gaspatxo i xampanskaia d'Osètia! mmmm!
ai sí, no pateixis, ara mateix m'enduc l'oli d'oliva...
L'hotel Ucraïna al fons... aviat aviat, no el veurem mai més...
Una altra perspectiva de Sant Basili
Experiments fotogràfics a contrallum...
flamenco???!!!
Sabeu que a Moscou encara se´n troba la Mirinda? No només se'n troba sino que el gust de la Fanta no ha canviat per assemblar-se a la Mirinda. La Fanta que coneixem ha canviat de fórmula durant aquests anys fins el punt d'arribar a ser un punt àcida i groguenca. A Moscou són taronges, ben taronges com la Mirinda. M'encanta.
Li diu una russa a un català: escolta m'ha encantat el teu gaspatxo i les altres delícies que has cuinat. Això de l'oli d'oliva és una passada. Molt sà oi? Per què no te'l enduus? Jo no sé què fer-ne...
El meu fetitxisme pels peus dels homes m'ha convertit en un expert en moda russa de calçat masculí. No sé si m'agraden les sabates, o és que em posen a mil alguns dels russos que les porten. A Barcelona semblarien sabates de botiga paki, però aquí, per algun misteri diví, semblen fashion.
Una crema d'albergínia servida en un pa... sí sí, el pa es menja
El del mig és l'Alex. El meu primer amic rus de la mateixa vorera que jo. És taaaaaaaan maco...
Que bo em va quedar el gaspatxo!!! Un bon gaspatxo i xampanskaia d'Osètia! mmmm!
ai sí, no pateixis, ara mateix m'enduc l'oli d'oliva...
L'hotel Ucraïna al fons... aviat aviat, no el veurem mai més...
Una altra perspectiva de Sant Basili
Experiments fotogràfics a contrallum...
flamenco???!!!
divendres, de juliol 18, 2008
Si la vida t'angoixa
Aquest es un poema que vam fer ahir a classe, us passo una traducció casolana i una transcripció com per ser llegida en català.
Если жизнь тебя обманет, Iésli gizn tibià abmànyiet
Не печалься, не сердись! Nyié pitxallsia, nyié sirdís
В день уныния смирись: V dieny uninyia smirdís
День веселья, верь, настанет. Dieny visiéllsia, vier, nastànyiet
Сердце в будущем живет; Siérdtse v búduxem giviot
Настоящее уныло: Nastaiàxiie unila
Все мгновенно, все пройдет; Vsió mgnóvenna, vsió praidiot
Что пройдет, то будет мило. Xto praidiot, to búdiet mila
A. S. Puixkin
Si la vida t'angoixa,
no entristeixis, no t'enfadis!
Si és dia d'abatiment, ressigna't:
el dia joiós, creu-me, vindrà.
El cor viu en el futur;
el present és trist:
tot és passatger, tot marxarà;
el que hagi de venir, allò, serà bo.
Em va animar molt!
Если жизнь тебя обманет, Iésli gizn tibià abmànyiet
Не печалься, не сердись! Nyié pitxallsia, nyié sirdís
В день уныния смирись: V dieny uninyia smirdís
День веселья, верь, настанет. Dieny visiéllsia, vier, nastànyiet
Сердце в будущем живет; Siérdtse v búduxem giviot
Настоящее уныло: Nastaiàxiie unila
Все мгновенно, все пройдет; Vsió mgnóvenna, vsió praidiot
Что пройдет, то будет мило. Xto praidiot, to búdiet mila
A. S. Puixkin
Si la vida t'angoixa,
no entristeixis, no t'enfadis!
Si és dia d'abatiment, ressigna't:
el dia joiós, creu-me, vindrà.
El cor viu en el futur;
el present és trist:
tot és passatger, tot marxarà;
el que hagi de venir, allò, serà bo.
Em va animar molt!
dimecres, de juliol 16, 2008
Caminante no hay camino...
El parc VDNKh es la passada. Impressionant. Se que no paro de dir coses meravelloses de Moscou, pero es aixi. Ahir vaig caminar unes 6 hores, si si, 6 hores. Sense parar, i es que quan agafes el ritme... Hi ha transports, si, pero no n'hi ha prou, sense un bon parell de cames es impossible.
Cada vegada que intento mirar que fer, s'acumulen les ganes de viure aqui. No nomes de veure allo imprescindible sino de coneixer els secrets que es troben darrere de cada raco. Sembla que Moscou arrossega tot el pes de la historia d'aquest vast pais, i quan passeges per aqui, aquest pes l'arrossegues tu mateix. Indescriptible.
Aqui unes imatges d'ahir. Tornar a veure alguna cara coneguda en aquesta ciutat, et deixa un regust magnific.
Cada vegada que intento mirar que fer, s'acumulen les ganes de viure aqui. No nomes de veure allo imprescindible sino de coneixer els secrets que es troben darrere de cada raco. Sembla que Moscou arrossega tot el pes de la historia d'aquest vast pais, i quan passeges per aqui, aquest pes l'arrossegues tu mateix. Indescriptible.
Aqui unes imatges d'ahir. Tornar a veure alguna cara coneguda en aquesta ciutat, et deixa un regust magnific.
dilluns, de juliol 14, 2008
Arribant a la fantastica ciutat de Moscou
(ni accents, ni c trencada, ni res de res)
Que te aquesta ciutat que m'encanta? No ho se, pero la trobava a faltar.
Tot i la calor que fa i les grans caminades que s'han de fer per arribar a qualsevol lloc, val la pena.
La ressidencia es troba a l'edifici central de 'Universitat Estatal Lomonosov (MSU o MGU), si feu una ullada al google, flipareu. Es un edifici enorme, i enorme es queda curt. Plenament sovietic, a mi personalment, m'encanta. Pero anar d'una punta a l'altra, es mes que un passeig.
Ahir vaig quedar amb uns amics russos i afortunadament vaig veure que estic mes "suelto" que l'any passat amb l'idioma, weno, tinc una amiga que encara em diu que on he deixat el rus de l'any passat... pero si no parlava i nomes feia veure que entenia el que deien! >D
Total, dema tinc una quedada amb la meva amiga Liuba i una gent del Couchsurfing i ens faran un reportatge per la TV russa!
Dema tinc la prova de nivell per a les classes i a veure que em depara el futur en aquestes 4 setmanes.
Nomes us aviso que, ahir, el meu amic Alex, em va dir que no sabiem el que haviem fet comprant un bitllet de tren per a Kirguizistan en 3a classe, que estaven bojos... ai ai ai...
Que te aquesta ciutat que m'encanta? No ho se, pero la trobava a faltar.
Tot i la calor que fa i les grans caminades que s'han de fer per arribar a qualsevol lloc, val la pena.
La ressidencia es troba a l'edifici central de 'Universitat Estatal Lomonosov (MSU o MGU), si feu una ullada al google, flipareu. Es un edifici enorme, i enorme es queda curt. Plenament sovietic, a mi personalment, m'encanta. Pero anar d'una punta a l'altra, es mes que un passeig.
Ahir vaig quedar amb uns amics russos i afortunadament vaig veure que estic mes "suelto" que l'any passat amb l'idioma, weno, tinc una amiga que encara em diu que on he deixat el rus de l'any passat... pero si no parlava i nomes feia veure que entenia el que deien! >D
Total, dema tinc una quedada amb la meva amiga Liuba i una gent del Couchsurfing i ens faran un reportatge per la TV russa!
Dema tinc la prova de nivell per a les classes i a veure que em depara el futur en aquestes 4 setmanes.
Nomes us aviso que, ahir, el meu amic Alex, em va dir que no sabiem el que haviem fet comprant un bitllet de tren per a Kirguizistan en 3a classe, que estaven bojos... ai ai ai...
dissabte, de juliol 12, 2008
Es ist vollbracht...
Avui ja sóc a Berlin. Enrere ja he deixat tot l'esdevingut a Leipzig durant tot aquest any. Com és normal, estic trist. Avui m'ha costat acomiadar-me de l'Andrea, del Jonathan, de l'Ivan... i és que ens ho hem passat molt bé. Fa goig pensar que encara hi ha gent maca voltant pel món i que he tingut la sort de trobar-me'n molta.
No oblidaré tots i cada uns dels moments que hem passat junts, vivint les redecillas en aquesta ciutat que ens despertava de vagades, un cert amor-odi.
Em porto coses fantàstiques de cadascú que he conegut. Sabeu totes les coses que he après de vosaltres? Des que he comenc,at a estudiar música, mai, i dic mai, he congenitat d'aquesta manera tan especial. Es clar que he coneguet gent maquíssima abans, però a Leipzig hi ha hagut un quelcom diferent. Una confluència de factors que ho ha fet inoblidabe.
Ara comenc,a una nova etapa a Barcelona, tinc ganes de tornar a veure aquella gent que m'ha hagut de soportar durant més temps. Això són amics!
Abans però, passaré 7 setmanes voltant "por ahi" i qui sap que em trobaré.
No deixeu de passar per aquí, sempre hi haurà alguna novetat.
No oblidaré tots i cada uns dels moments que hem passat junts, vivint les redecillas en aquesta ciutat que ens despertava de vagades, un cert amor-odi.
Em porto coses fantàstiques de cadascú que he conegut. Sabeu totes les coses que he après de vosaltres? Des que he comenc,at a estudiar música, mai, i dic mai, he congenitat d'aquesta manera tan especial. Es clar que he coneguet gent maquíssima abans, però a Leipzig hi ha hagut un quelcom diferent. Una confluència de factors que ho ha fet inoblidabe.
Ara comenc,a una nova etapa a Barcelona, tinc ganes de tornar a veure aquella gent que m'ha hagut de soportar durant més temps. Això són amics!
Abans però, passaré 7 setmanes voltant "por ahi" i qui sap que em trobaré.
No deixeu de passar per aquí, sempre hi haurà alguna novetat.
divendres, de juliol 11, 2008
Gràcies!
a l'Alicia, a l'Andrea, a l'Angelo, al Carlos, al Dalibor, a l'Edelweiss, a l'Elvira, a l'Iván, al Jonathan, a la Lali, a l'Oleguer, al Pablo, al Tito, la Tineta, al Tomeu, al Víctor G. i sobretot al meu Jordiet.
Gràcies pels favors que m'heu fet durant aquest any de burocràcies, viatges, embolics, mudances, etc... sense vosaltres no sé què hagués fet amb totes les coses que han passat.
Gràcies pels favors que m'heu fet durant aquest any de burocràcies, viatges, embolics, mudances, etc... sense vosaltres no sé què hagués fet amb totes les coses que han passat.
dissabte, de juliol 05, 2008
Lo nuestro se acabó...
Como decía la canción: lo nuestro se acabó, y te arrepentirás de haberle puesto fin a un año de amor...
De hecho, el fin casi que lo he puesto yo porque soy yo quien se va de Leipzig.
Eres una tia fantástica, especial y lo sabes. Me costará acostumbrarme a no ir por ahí buscándote para contarte redecillas.
¿Te acuerdas de nuestra redecilla?¡qué momento de tensión! HAHAHA
Ya te he dicho muchas veces, que todos tenemos etapas en nuestras vidas donde tenemos que despedirnos de gente, pero pocas veces, me he tenido que despedir de alguien tan especial, porque eres tú quien ha dejado huella.
¿Qué tienes que nos vuelves locos a todos? No lo sé, pero sólo espero que pueda volver a disfrutar de tu compañía otra vez y volver a reirnos de las redecillas, de los vergueos, de eurovisión, de tu regla y de tu hambre. :D
Aquí te dejo unas fotillos. Zer polita zaren!
MAITE ZAITUT!!!!!!
y cómo no.... la redecilla del año!! hahahahahaah
De hecho, el fin casi que lo he puesto yo porque soy yo quien se va de Leipzig.
Eres una tia fantástica, especial y lo sabes. Me costará acostumbrarme a no ir por ahí buscándote para contarte redecillas.
¿Te acuerdas de nuestra redecilla?¡qué momento de tensión! HAHAHA
Ya te he dicho muchas veces, que todos tenemos etapas en nuestras vidas donde tenemos que despedirnos de gente, pero pocas veces, me he tenido que despedir de alguien tan especial, porque eres tú quien ha dejado huella.
¿Qué tienes que nos vuelves locos a todos? No lo sé, pero sólo espero que pueda volver a disfrutar de tu compañía otra vez y volver a reirnos de las redecillas, de los vergueos, de eurovisión, de tu regla y de tu hambre. :D
Aquí te dejo unas fotillos. Zer polita zaren!
MAITE ZAITUT!!!!!!
y cómo no.... la redecilla del año!! hahahahahaah
dimarts, de juliol 01, 2008
Hi havia una vegada un motxileru glamourós...
Ja falta poc per l'OTTRKOK 2009 (operació tocar tita russa, kazaka o kirguiza).
La diferència amb altres viatges és que per primera vegada faré servir la famosa motxilla del motxileru. Quan vaig anar al Perú, anava molt carregat i podíem deixar maletes a llocs segurs. Ara, no tenim ni puta idea d'on dormirem i/o acabarem.
La qüestió és: com es fa una motxilla de motxilero però amb glamour?
Doncs no ho sé, però ho descobriré.
No vull tornar a passar la frustració de l'any passat a Moscou quan no ens van deixar a tres discoteques glamouroses... aquí el Dr. Infierno diria: "claro, es que como vas de cumba por la vida..."
Una motxilla, una ressidència russa, 4 dies de tren, 4 països, llet d'euga fermentada... on fico el glamour?
No ho sé, però el ficaré on sigui.
Un motxilero normalment porta 3 mudes, una posada i dues a la motxilla. En aquest cas, una de les mudes, Calvin Klein... per a les nits compromeses.
Pantalons... uf! pantalons, uns de muntanya per anar a cavall per les estepes kirguizes, uns texans i uns texans glamourosos... no?
El vestit de bany que no falti, que els llacs russos donen molt de sí els diumenges.
Sabates: sandàlies d'estiu (avarques no, que a Rússia no tenen glamour, bé a BCN tampoc segons el Dr. Infierno), deportives per a ciutat, botes de muntanya i sabates glamourosíssimes. Ups, massa sabates, aquí tindré un problema...
Samarretes, les justes, una posada i 3 a la motxilla. Una d'elles que sigui almenys del Zara (!). Ah! una camisa mona glamourosa també s'escau.
Potingues: tots! per alguna cosa s'han inventat els potingues "de viatge" petitons i monus, i que no falti la crema exfoliant.
En principi amb això hauria de tenir prou per 7 setmanes.
El que s'ha de fer per poder anar un dia de marxa per la meravellosa ciutat de Moscou.
La diferència amb altres viatges és que per primera vegada faré servir la famosa motxilla del motxileru. Quan vaig anar al Perú, anava molt carregat i podíem deixar maletes a llocs segurs. Ara, no tenim ni puta idea d'on dormirem i/o acabarem.
La qüestió és: com es fa una motxilla de motxilero però amb glamour?
Doncs no ho sé, però ho descobriré.
No vull tornar a passar la frustració de l'any passat a Moscou quan no ens van deixar a tres discoteques glamouroses... aquí el Dr. Infierno diria: "claro, es que como vas de cumba por la vida..."
Una motxilla, una ressidència russa, 4 dies de tren, 4 països, llet d'euga fermentada... on fico el glamour?
No ho sé, però el ficaré on sigui.
Un motxilero normalment porta 3 mudes, una posada i dues a la motxilla. En aquest cas, una de les mudes, Calvin Klein... per a les nits compromeses.
Pantalons... uf! pantalons, uns de muntanya per anar a cavall per les estepes kirguizes, uns texans i uns texans glamourosos... no?
El vestit de bany que no falti, que els llacs russos donen molt de sí els diumenges.
Sabates: sandàlies d'estiu (avarques no, que a Rússia no tenen glamour, bé a BCN tampoc segons el Dr. Infierno), deportives per a ciutat, botes de muntanya i sabates glamourosíssimes. Ups, massa sabates, aquí tindré un problema...
Samarretes, les justes, una posada i 3 a la motxilla. Una d'elles que sigui almenys del Zara (!). Ah! una camisa mona glamourosa també s'escau.
Potingues: tots! per alguna cosa s'han inventat els potingues "de viatge" petitons i monus, i que no falti la crema exfoliant.
En principi amb això hauria de tenir prou per 7 setmanes.
El que s'ha de fer per poder anar un dia de marxa per la meravellosa ciutat de Moscou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)