Trenquem "Barreras"

És difícil quedar bé amb tothom. Això és així. La putada és quan fas una feina amb la que et relaciones amb tanta i tanta gent, i has de quedar el màxim possible de bé amb tothom, perquè tothom et pot donar feina. Dificil oi?

Encarar-se amb una personalitat estatal del teu camp laboral no és un mèrit per aconseguir l'abans esmentat.

M'equivoco. Molt. Però per què hem de tractar a malament a la gent que s'equivoca, no és millor ajudar-los i fer-los entendre què passa? O millor encara, potser no sempre ens equivoquem!

No existeixen Déus ni profetes, som humans, persones que ara som aquí i ara allà. Vivim i hem de gaudir de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Rebutgem allò que no ens és favorable.

La vida és teatre! (i òpera, i Lied, i oratori...)

Und alles wird kompliziert, immer noch...

Un rebuig, una retrobada, un cicle, una trucada, algun sms, un assaig, un petó, un sopar, un cranc i algun porret...

No només la vida laboral és cada cop més penosa, sinó que a més les classes no em motiven i no rendeixo prou... ains

Per acabar de completar el quadre, la primevera la sangre altera i cúmul de sensacions, de vivències, de llençols, de pel·lis, de més crancs, de llums, d'accents, de suor, d'aquell, de l'altre, de tu... compliquen més l'entorn.

Si tot fos més fàcil de conduir, més intel·ligible...

Uns moments per a recordar

Solitud

De cop i volta, faig com tothom.
De cop i volta, tothom fa com jo.
Les experiències conscients o les casuals ens converteixen en allò que som. El problema és quan veiem que allò que som no és el que voldríem, i a més el món sencer és igual que tu.
Ai las! quin poder té la societat!
Lluitem per unes llibertats amagades darrere d'uns valors que ens fan sentir la peça dels trencaclosques. Però us heu preguntat què passa quan el trencaclosques no existeix? o si més no què passa quan les llibertats les volem només per un mateix?
L'egoïsme ens perd.
La post-modernitat lloa el liberalisme emocional i critica velles idees patriarcals. Però cony, no volem tots el mateix? perquè ens enganyem i busquem allò que no volem? o sí ho volem? collons per què tot és tan difús?
I al final, acabes tu sol amb els teus pensaments.


U torje, ja robèsz jak svi
U torje, svi robèszetų jak ja
Ši eksperijenci soznanji bo ši słučanji obrašatetų in doje mų jèszĕm.
Šŏ probljema jest kada mų vĕdèszĕm cu doj cu jèszĕm jest nje doj cu mų ljubłi, uješ šŏ sve svjet jest taku jak tų.
Aħ! Šŏ sobojstvom v sobošestva!
Mų borotèszĕm ze jedne skrive svobodje zadi jednej valnej cu robèszetų feltijevèsz
šŏ figurje v galovirazbiva. Ale prosivatet věbja co dogadatest kada šŏ galovirazbiva sušestivest nje? ote co dogadatest kada mų ljubèszĕm ši svobodji tilko dlja nųj?

(encara en procés de traducció: aviat la resta del text en vicandès)