Lisboa: O prazer de viajar sozinho II parte: saturação, saturação!

Senzillament impressionant. Les portes es tanquen, s'apaguen les llums i comença la música de Fado a menys de dos metres de distància. La veu desgarrada posava els pèls de punta, una experiència difícil d'oblidar.
La taverna on em va portar el Jorge era molt xula.
Antigament era una capella i ara és un restaurant on solen anar portuguesos del barri on es trobava: Alfama.

Vam menjar molt rebé, una pasta amb "cherne" i arròs amb bacallà, havent gaudit abans d'uns entrants molt bons també. Va ser una nit molt maca en un quadre preciós.

Què més dir? Tinc un veritable problema amb els putos pasteis de Belem, perquè són un puto vici, és impossible deixar de menjar-ne! Sort que a Barcelona no n'hi ha...
La companyia també ha estat fantàstica i poder estar amb gent d'allà ha estat un plaer. Conèixer les petites històries de certes cases, racons, és un luxe.

Ahir al matí em trobava a un cafè fent un segon esmorzar i vaig notar una tremolor lleu a la que no vaig donar importància. El que sí que em vaig fixar és que altra gent del cafè també ho van notar. La sorpresa arribà quan sento a les notícies que hi havia hagut un terratrèmol a aquella hora! Que fort! Aventura, emoció, perill tot per donar-vos la màxima informació!!! ... (com m'ho flipo....)

Així que, si no heu estat mai a Lisboa, feu-hi una ullada quan pogueu perquè val la pena i sobretot: NO MENGEU OS PASTEIS DE BELEM!!!!! Correu i no mireu enrere!!

Vittro a Portugal: Febrer 2007