Encarar-se amb una personalitat estatal del teu camp laboral no és un mèrit per aconseguir l'abans esmentat.
M'equivoco. Molt. Però per què hem de tractar a malament a la gent que s'equivoca, no és millor ajudar-los i fer-los entendre què passa? O millor encara, potser no sempre ens equivoquem!
No existeixen Déus ni profetes, som humans, persones que ara som aquí i ara allà. Vivim i hem de gaudir de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Rebutgem allò que no ens és favorable.
La vida és teatre! (i òpera, i Lied, i oratori...)
2 comentaris:
Fins a quin punt pot arribar l'autoritat d'algú cap a algú altre? Fins a on hem de ser respectuosos tot i la diferència d'opinions? Fins sempre jo crec. A vegades hi ha persones que es pensen que per ser "algú" tenen tot el dret del món a dir sempre el que pensen, quan el que realment fan sense adonar-se'n és fer que les persones s'allunyin d'ells i com a resultat no hauran aconseguit res del que volien sinó que hauran perdut la confiança d'aquelles persones a les qui, per ser "algú" es van creure amb el dret de demanal-s'hi massa.
Eulàlia
Ben dit!
A trencar barreres!!! REVOLUCIÓOOO!!!
Publica un comentari a l'entrada