dimecres, de maig 16, 2007

Solitud

De cop i volta, faig com tothom.
De cop i volta, tothom fa com jo.
Les experiències conscients o les casuals ens converteixen en allò que som. El problema és quan veiem que allò que som no és el que voldríem, i a més el món sencer és igual que tu.
Ai las! quin poder té la societat!
Lluitem per unes llibertats amagades darrere d'uns valors que ens fan sentir la peça dels trencaclosques. Però us heu preguntat què passa quan el trencaclosques no existeix? o si més no què passa quan les llibertats les volem només per un mateix?
L'egoïsme ens perd.
La post-modernitat lloa el liberalisme emocional i critica velles idees patriarcals. Però cony, no volem tots el mateix? perquè ens enganyem i busquem allò que no volem? o sí ho volem? collons per què tot és tan difús?
I al final, acabes tu sol amb els teus pensaments.


U torje, ja robèsz jak svi
U torje, svi robèszetų jak ja
Ši eksperijenci soznanji bo ši słučanji obrašatetų in doje mų jèszĕm.
Šŏ probljema jest kada mų vĕdèszĕm cu doj cu jèszĕm jest nje doj cu mų ljubłi, uješ šŏ sve svjet jest taku jak tų.
Aħ! Šŏ sobojstvom v sobošestva!
Mų borotèszĕm ze jedne skrive svobodje zadi jednej valnej cu robèszetų feltijevèsz
šŏ figurje v galovirazbiva. Ale prosivatet věbja co dogadatest kada šŏ galovirazbiva sušestivest nje? ote co dogadatest kada mų ljubèszĕm ši svobodji tilko dlja nųj?

(encara en procés de traducció: aviat la resta del text en vicandès)