Avui parlava amb un amic i ens hem adonat fins quin punt som incoherents els humans (o els gays). Com és possible que busquem la relació utòpica que sempre hem somniat, però quan trobem quelcom que val la pena, sortim corrents? I així anem arrossegant històries fins que algun dia ens aclarim nosaltres mateixos i siguem prou consequents amb el que volem. De moment em remeto al post “i no ho tindrem” y brindo por ello!
Današ, ja govorejsz za jedna druga u nĕbja daszĕm jak ši ljudi jeszĕm nekoerenci (ljudi bo švŏłi...). Kest jesz cu prokureszĕm šŏ utopin paarje ale kada trovereszĕm buno taku, šĕtrilateszĕm brositesza? U taku geszĕm razevejn istëriji do kada ubirateszĕm noju galovu u jeszĕm doč konsekuenci za bų cu ljubeszĕm. Kro šoj momentoj, ja posilatesz na šŏ post “i no ho tindrem” u za zdarove!
4 comentaris:
u za zdarove!!!
La vida te tantes incoherències... i el que fa més ràbia es quan vols trobar-li sentit,trobar una resposta i et resulta impossible... mai podem entrar dins la ment d´un altre.Però si a vegades no entenem la nostra! jejeje
Espero veure´t aviat wappo!
Vittro,where are you????
Are you ok, or just pretending to be interesting?
:DDDD
Kisses
(Read me)
these r the lasts days of semester... i'm just stressed like always, keep you on my mind!!! love u, vittro
im calling you
Publica un comentari a l'entrada