Els eslaus provenen d'una zona a cavall entre les actuals Polònia i Ucraïna i parlaven l'anomenat convencionalment eslau comú. Si bé diferents grups es van anar escampant per tota la zona oriental d'Europa hem de justificar l'arribada d'un grapat d'aquests a una illa a l'oceà atlàntic no gaire lluny de les costes irlandeses. L'emigració no és pas difícil d'imaginar, però ara fixem-nos en la teoria d'aplicar trets sintàctics romànics a una llengua procedent de l'abans esmentat eslau comú. Si tenim una illa on el contacte geogràfic més proper l'illa d'irlanda (llengües cèltiques) d'on treiem la romanització?
De fet els irlandesos mai haurien trepitjat territori vicandès, amb la qual cosa els eslaus foren els primers pobladors de l'illa. El contacte amb pobles veïns com ara portuguesos i espanyols donà nous manlleus a la llengua originària i influí directament sobre la sintaxi. La complexitat nominal es redueix tot i conservar sis (a la pràctica només cinc) dels set casos de l'eslau comú i apareix l'ús dels articles. Un cas similar al búlgar o el macedònic, aquests però han perdut la declinació per complet. Contràriament a les seves germanes, el verb s'organitza al voltant del temps i no pas l'aspecte verbal. Per altre banda la llengua comença a rebre manlleus portuguesos, espanyols i algun de germànic: tot degut al comerç produït entre aquests territoris.
També apareixen nous fonemes que no són comuns a altres llengües eslaves, i la principal característica del vicandès la trobaríem aquí: 11 elements conformen el sistema vocàlic però amb 13 diferents sons reals així com 2 semivocals que ens allunyen d'un sistema romànic, en canvi el sistema consonàntic l'emparenta amb les llengües eslaves meridionals amb alguna característica pròpia.
Quina sensació tindria un ucraïnès o un eslovè llegint aquesta llengua? Algun dia ho sabrem.
Comparem els nombres en diferents llengües eslaves:
vicandès - eslovè - polonès - macèdonic (transcrit)
1 on - en - jeden - eden
2 dva - dva - dwa - dva
3 tri - tri - trzy - tri
4 šterų - štirje - cztery - četiri
5 pjenš - pet - pięć - pet
6 seš - šest - sześć - šest
7 šědem - sedem - siedem - sedum
8 oš - osem - osiem - osum
9 devet - devet - dziewięć - devet
10 deset - deset - dziesięć - deset
PS. No estic boig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada