No sé qué les doy....

No deixen de passar coses curioses per aquestes terres. Ahir anava pel carrer i vaig lligar. Bé, molts de vosaltres ja sabeu que no és la primera vegada que em passa, però si és la primera vegada que ni corto ni perezoso li vaig donar el meu telèfon... :P
Aquest matí em llevo i rebo un missatge seu. Total, una bona migdiada en un dels millors hotels de Leipzig, no cal que expliqui més... ;-)

Després havia d'anar a comprar les sabatetes de ballet: ains! Les he buscat per tot arreu però mica en mica l'angoixa anava pujant perquè no les veia i s'acostava el moment d'haver de preguntar a algú!!! Merda! Ja ho he fet: perdoni, teniu sabates de dansa? ... em mira de dalt a baix... i diu - sí sí, són per vostè? La seva cara es tornava vermella, no més que la meva. Li dic - sí, són per mi i no cal que pregunti més. Al final, no n'hi havia del meu número, però perquè no se'n fan...