Sembla que la vida cultural occidental depèn dels nostres debats al Coffito; i per què no? Cada dia mentre prenem el cafè debatem sobre què ha de ser la música actualment, si vendre'ns al que el públic demana, ser fidels a nosaltres mateixos, o això últim però pensant com poder arribar al públic fent allò que fem d'una manera nova. És fàcil especular però no és fàcil portar-ho a la pràctica.
Un clar exemple de tot això ha estat "Arte a Full", només en la meva opinió, una mena de festival pretensiós que no va ser més que una antiga fàbrica plena d'escombraries i amb puces. Que vingui algú de dir-me que allò era art... i una merda!
El pitjor és que hi ha gent que s'ho creu i es queda embadalida admirant un lloc fastigós però que segons el context ha de ser l'art més innovador. Doncs no, no era innovador, no era art i no era res.
Per això dic que els artistes no podem optar per l'opció fàcil de les coses. Podem dedicar-nos, si som bons, al concepte "museu" dels concerts de música clàssica. Però aquells que no tenim el nivell hem de jugar amb allò que fem i amb allò que la gent pot i vol escoltar, sentir, veure.
Animo a tots els músics a crear nous concerts, deixem de banda la coherència dels programes, el protocol del vestir, a les típiques sales de concert; i juguem amb un nou concepte de barreja d'arts. Wagner inventà la barreja de les arts, però hem de reinventar allò i poder fer concerts on el públic aplaudexi perquè realment li ha agradat el que ha vist, no només pel fet que sap que ha de fer-ho. Fem un moviment d'una sonata de Brahms, una ària d'òpera, una cançó de Bruce Springsteen, lliguem-ho amb un argument i fem que el públic se senti a gust i comfortable al lloc on es faci tot això. Innovem tot respectant-nos a nosaltres com a músics.
Qui pot dir que això no val si està ben fet? Insisteixo en deixar l'opció fàcil i pensar, pensem amb què podem sorprendre! no vulguem competir amb els antics compositors i intèrprets. Això ja ha passat fa molt de temps.
La colla del Coffito,
L'Ivan, El Manuel, L'Alícia, L'Angelo, El Catracho i El vittro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada