Avui he anat a la presó. Sí, sí, a la presó.
He picat la porta i per un moment m'he sentit estrany.
La gent del carrer em mirava.
Un cop dins, veia com altres entraven, passaven les seves pertinences pels raigs X i entraven a complir amb el 3r grau.
Allà era jo, amb la complicitat d'un més.
Paraules breus compartides amb els que per un breu temps seríem companys, ni que sigui companys d'espera en aquella sala petita, amb un televisor, una màquina de tabac i un funcionari efectiu i força simpàtic.
En sortir, la gent no deixava de mirar.
Els cotxes que passaven pel carrer Entença no treien la mirada de mi: aquell qui sortia de la porta del 3r grau de la Model.
En fi, content per haver recuperat una cosa que m'havia de donar el meu amic funcionari aquell força simpàtic, he continuat el meu dia.
3 comentaris:
La vida és molt curiosa!!!!!!!!
Estic aqui Victor! Estic aqui!
eo! quan es la obra del telèfon??? no fotis que avui era l´últim dia i avises amb tant poc temps??
Doncs t'ho has perdut, en fi... què hi farem... no està feta la mel per a la boca de l'os. Un momento, l'os no era jo?? :S
Publica un comentari a l'entrada