Després de quatre llargs anys ha acabat una etapa. Una etapa en la que he après molt, sobretot d'allò que ha amarat en mi del viscut amb tanta gent. M'agrada conèixer. Sóc curiós amb totes les seves conseqüències i sé que aviat trobaré allò pel que he estat lluitant tot aquest temps. Els daltabaixos ajuden a créixer però és molt difícil suportar-los. Fan l'anada molt feixuga i per això ens perdem.
Sempre recordo el post d'aquest blog "I no ho tindrem" perquè de vegades, si no controlem allò que ens passa, caiem en un conformisme amb l'engany que això comporta.
He conegut molta gent i amb cada persona es crea un vincle diferent, analitzes, escoltes, sents i vius amb cada un dels individus que has trobat. Tot i així ens equivoquem. Volem una cosa i sempre ens equivoquem. No n'aprenem mai però som feliços. No ens enganyem! Sempre hi ha moments en què ens sentim feliços i ha de ser així. Res és etern. Com algú deia: això, també passarà. Tot passa i el temps ho col·loca tot al seu lloc.
Estic satisfet amb el que he fet. Estimo la meva família, estimo els meus amics i estimo aquells que substitueixen allò que volíem i no tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada