Una nova etapa

You don't know what love is until you've learned the meaning of the blues.
Així deia la cançó i hi estic totalment d'acord. Malgrat no tinc motiu per estar trist, l'absència d'aquell qui estimes et deixa dolor. Un quelcom a la panxa ben endins que s'apreta, s'encongeix, la gola se't fa petita, et fa mal i els llavis tenen aquell gust salat. No es tracta de comptar els dies en què no el veuràs. Cada relació és un món i en aquestes situacions límit, les circumstàncies concretes et cauen a sobre con un edifici que s'enderroca. Es tracta de lluitar amb un munt de situacions adverses que de vegades són enormes i un se sent petit. Molt petit.
Però si alguna cosa tinc clara és que l'amor mou muntanyes. Havia oblidat el que era l'amor, quina tonteria oi? `
Doncs sí, fins que no pateixes, fins que no plores, no saps si estimes o no. L'amor va lligat al dolor. Però en aquest cas el dolor és amable, perquè saps que aquell qui estimes, també sofreix i com no vols que l'altra persona sofreixi, intentes alleugerir els teus sentiments pensant en els bons moments que han estat compartits.
Em sento viu.

2009

Ja hem entrat en un nou any. Tothom ha fet o està fent balanç de l'esdevingut l'any anterior. Personalment m'agradaria que aquest nou any sigui millor, això sí, vull deixar clar que per a mi, 2009 és un dels millors anys de la meva vida.
No només m'he tret de sobre la carrera, amb totes les inseguretats diverses que tot allò comportava, sinó que he treballat fent el que m'agrada a llocs com ara Madrid i Buenos Aires. Una despesa el CAP, sí, però ha estat ben profitós perquè m'ha donat l'opció de trobar una bona feina en un any de crisi. A més, he disfrutat del meu país preferit un any més. He pogut veure Moscou des d'un angle ben diferent. La pitjor part potser va ser l'estiu, tan avorrit a causa de l'economia. Però no hay mal que por bien no venga que diuen i gràcies a això he conegut gent fantàstica durant els mesos estiuencs. El millor de tot però, va ser cap allà a començaments de la tardor, quan va arribar a la meva vida la persona que més estimo. Amb ell he tornat a creure en l'amor (quina mariconada déu meu! :)) però sí, un no fa més que fer-se el fort i t'acabes adonant que ets molt feble. I així he acabat el 2009, estimant de ben a prop als meus pares, als meus amics i al millor xicot que hagués pogut somniar.
T'estimo.