Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

dijous, de maig 19, 2011

Política en Eurovisión: Armenia y Azerbaiyán


Mi viaje al Cáucaso el verano pasado quiso dar respuestas a todas mis dudas sobre la situación sociopolítica de aquella región. Finalmente regresé con más preguntas que respuestas. Desde hacía tiempo tenía cierto apego a Armenia. ¿Por qué? No lo sé. Cuando Armenia empezó a participar en Eurovisión se convirtió en uno de aquellos países por lo que te sientes representado, algo así como Suecia para muchos eurofans.

Durante el s. VII y VIII la región de Artsakh (como los armenios demonian al Karabakh) estaba poblada por armenios y albaneses caucásicos. Después de la invasión árabe y ocupación turca, la región pasó a formar parte de una dinastía iraní. A finales del XIX, Artsakh pasó a ser territorio del Imperio Ruso. Por lo que me dijeron en mi viaje a Armenia, Stalin tenía planes de que Turquía se hiciera al sistema comunista. Es por ello que decidió que Artsakh debía ser cedida a la República Soviética de Azerbaiyán. La minoría azerí asentada en Shushi fue creciendo y la población azerí aumentó significativamente. Otro posible motivo es el hecho de debilitar las diferentes nacionalidades dividiéndolas. Esto se realizó constantemente durante la época soviética.

En 1988 la población armenia de Artsakh era partidaria de la unión con Armenia. En febrero de ese mismo año se produjo la masacre de Sumgait. Esta ciudad al norte de Bakú fue testimonio de la agresión a los armenios que allí vivían por parte de los azeríes. Esto aumentó el pánico y obligó a los armenios que vivían en Azerbaiyán a huir a su país y viceversa. Los hechos de Sumgait fueron uno de los motivos que iniciaron la guerra entre Armenia y Azerbaiyán. A partir de la independencia de Azerbaiyán de la Unión Soviética, Artsakh perdió la autonomía por parte del gobierno azerí. Esto aumentó las tensiones y llevó a los armenios de Artsakh a celebrar un referéndum no reconocido y boicoteado por la población azerí en Artsakh a través del cual se declaró la independencia de la República del Nagorno Karabakh en 1992. La guerra fue ganada por Armenia a pesar de que las tropas azeríes eran mucho más numerosas.

En 1994 se acordó un alto al fuego en la región. Actualmente el ejército armenio tiene ocupada la región de Artsakh, la cual, es un país de facto. Oficialmente terrotorio de Azerbaiyán pero habitada y administrada por armenios. El objetivo de la República del Nagorno Karabakh es la unión con Armenia. Pero si Armenia declara esa unión aumentarían, más si cabe, los problemas con Azerbaiyán y la complejidad de negociación en la comunidad internacional. Por eso se mantienen independientes a pesar que no ser reconocidos.


En Moscú 2009, lamentablemente, ya pudimos sentir las tensiones entre los dos países. Armenia votó a Azerbaiyán pero no dejó de reclamar la región de Kabarabakh. Durante la conexión con Sirusho, pudimos ver el monumento "Tatik u Papik", símbolo del Nagorno Karabakh. Si no fuera poco, Sirusho enseñó una carpeta donde se apreciaba la imagen del "Tatik u Papik". Esto fue una protesta por la retirada de la imagen de dicho monumento en la postal de Armenia el día de la final de Festival. La delegación azerí se quejó a la UER después de la primera semifinal. Se quitó el símbolo, pero los armenios no dejaron pasar la oportunidad de reclamarlo durante las votaciones.



Unos meses después del Festival, las fuerzas de seguridad de Azerbaiyán interrogaron a 43 personas que votaron por Armenia en Eurovisión 2009. Aquí podemos ver el aire represivo de los azeríes contra cualquier gesto de acercamiento a Armenia. No olvidemos que Armenia dio 1 punto a Azerbaiyán ese mismo año.



La gente que conocí en Stepanakert (capital del Karabakh) me decía lo duro que fue luchar en la guerra, eran unas conversaciones que daban pavor. Pero es cierto que azeríes y armenios vivían con notable cordialidad antes de la guerra. Ahora todo es complejo y la solución al conflicto parece estar congelada a pesar de la voluntad de muchos de buscar fin a esta situación.



El año que viene nos vamos a Bakú. Armenia sin duda querría participar en el Festival pero las condiciones no son favorables. Aunque el gobierno azerí garantice la seguridad de la delegación armenia no sería más que hipocresía. Un armenio en territorio azerí no solo no es bienvenido sino que seguramente sería víctima de algún tipo de agresión.
Eurovisión no es política pero es un reflejo de la Europa que tenemos, de la Europa real. No debemos ser tan ilusos como para pensar que la música une culturas, etc... Quizá es cierto, pero la realidad no es esa. Para muchos de nosotros las cuestiones políticas, de identidad o sociales son más importantes que cualquier programa musical. Es normal pues, que estos conflictos se reflejen en Eurovisión. Todos tenemos prioridades y estas cuestiones tan delicadas son por supuesto más importantes que un festival de canciones.

Ojalá algún día tengamos una Europa sin conflictos, donde se respeten los derechos humanos y donde todos tengamos el derecho a decidir nuestra libertad. De esta manera, tendríamos un Festival de Eurovisión sin tensiones políticas. Hasta entonces hay que aceptar la Europa que tenemos, y por ende, el Festival que tenemos.

divendres, d’agost 07, 2009

Una altra visió de Kosovo

Aquest documental de la Televisió Txeca ens mostra una lectura que pràcticament no s'ens ha fet arribar als mitjans occidentals.

De tota manera, per occident, els serbis sempre seran els culpables de tot. Hipocresia política pura i dura.

dijous, de juliol 31, 2008

En relació a la detenció de Karadzic...

La detenció de Karadzic és positiva, però a mi em deixa un regust amargant perquè la hipocreria occidental és tal, que l'OTAN, UE i EUA es jacten d'una feina ben feta sense que ningú els pugui criminalitzar de allò que ells també han fet.

Un bon amic m'explicava que un conegut seu italià, va estar destinat a Bòsnia durant la guerra. Aquest soldat li comentava que no podia creure allò que veia a la televisió italiana quan va arribar a casa seva. Durant la seva estada als Balcans, les atrocitats que va veure per part de Bosnis i Croats no tenien cap mena de pietat. Mai ha pogut entendre perquè la realitat informativa havia estat canviada d'aquella manera. Era com si el que hagués vist no fos cert i tot aquell que no fos serbi era un angelet.
Els criminals de guerra tenen noms i cognoms senyors i és evident, que no tots són serbis. Però ningú se'n fa càrrec i a partir de paral·lelismes absurds el poble serbi ha sofert més que cap altre. Perquè sí, hi ha hagut víctimes, de tots els bàndols i és terrible, però només els serbis, a més, són qui s'han emportat el sanbenito de culpables.
Ningú condemnarà a les tropes de l'OTAN que semblava que estaven de vacances, o els holandesos que van permetre el que va passar a Srebrenica.

I és que el Tribunal de l´Haia ha alliberat criminals croats i albanesos. Tan criminals com els altres, però hem d'acceptar que són bons, que són innocents. Així és la mentalitat progressista del món occidental que hem de compartir tots plegats.
No us estranyi que aprofitin l'ocasió per responsabilitzar Karadzic de la mort de Kennedy, com que no ho van aconseguir amb Milosevic... i és que ja tot fa gràcia.
Els EUA sempre sean els bons i l'UE anirà darrere seu i així sempre podran aconseguir el que vulguin.

Quins interessos hi hagut per criminalitzar Sèrbia d'aquesta manera? Estic segur que ni ells ho saben, però potser, i dic potser, cap dels països balcànics té a veure amb la raó de fons.

Canviant de tema, m'acosto a una qüestió lingüístics que m'interessa, de ben segur que els catalanets progres que tant defensen les independències que tot quisqui sense tenir una idea àmplia de cada cas particular, acceptaran les noves idees d'alguns croats que afirmen que la seva llengua, no només no és la mateixa que la dels serbis, sinó que no té arrel eslava.
La comunitat lingüístca cada cop té menys pes en aquests casos però espero, que aquests que defensin l'unitat de la llengua catalana, no es deixin portar per aquells arguments tan simples i siguin conscients de l'unitat lingüística del serbocroat.

dimarts, de juny 17, 2008

Feta la llei, feta la trampa…

Aquests dies la burocràcia m'està tocant els collons. Fins els fons.
Però avui ja no puc soportar la impotència que sento.

Ens queixem que hi ha molta immigració, que tothom entra a Espanya, i la meva pregunta és: com ho fan?
Tinc dos amics serbis que volien passar 14 dies a Barcelona i no puc fer-los una invitació perquè no tinc fotografies amb ells.

L’amistat no sempre es pot acreditar, com gravem trucades telefòniques? Xats? Obviament el viatge ha estat quelcom espontani, si ho hagués sabut enregistro els xats i em faig mil fotos, però això demostra que som més amics?

Doncs sembla ser que sí, obviament, en un futur podré remediar-ho sempre que pugui tornar a Sèrbia i fer-me fotos amb ells.
Quantes màfies deuen conèixer la llei i fer tot el possible perquè casos falsos semblin reals, en canvi, un cas real de debò, no l’accepten.

Però hi ha alguna raó de pes perquè no puguin venir 14 dies amb bitllet tancat? Això és l’europa unida?
Però si ve tothom! El que em pregunto és com és posible que entri tanta immigració amb totes les pegues hi posen.
He estat a Sèrbia durant 14 dies, a casa d’aquests amics, dues persones amb bona feina que només intenten passar unes vacances al nostre país.
Vergonyós, em sembla vergonyós.