Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eurovisió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Eurovisió. Mostrar tots els missatges

dijous, de maig 19, 2011

Política en Eurovisión: Armenia y Azerbaiyán


Mi viaje al Cáucaso el verano pasado quiso dar respuestas a todas mis dudas sobre la situación sociopolítica de aquella región. Finalmente regresé con más preguntas que respuestas. Desde hacía tiempo tenía cierto apego a Armenia. ¿Por qué? No lo sé. Cuando Armenia empezó a participar en Eurovisión se convirtió en uno de aquellos países por lo que te sientes representado, algo así como Suecia para muchos eurofans.

Durante el s. VII y VIII la región de Artsakh (como los armenios demonian al Karabakh) estaba poblada por armenios y albaneses caucásicos. Después de la invasión árabe y ocupación turca, la región pasó a formar parte de una dinastía iraní. A finales del XIX, Artsakh pasó a ser territorio del Imperio Ruso. Por lo que me dijeron en mi viaje a Armenia, Stalin tenía planes de que Turquía se hiciera al sistema comunista. Es por ello que decidió que Artsakh debía ser cedida a la República Soviética de Azerbaiyán. La minoría azerí asentada en Shushi fue creciendo y la población azerí aumentó significativamente. Otro posible motivo es el hecho de debilitar las diferentes nacionalidades dividiéndolas. Esto se realizó constantemente durante la época soviética.

En 1988 la población armenia de Artsakh era partidaria de la unión con Armenia. En febrero de ese mismo año se produjo la masacre de Sumgait. Esta ciudad al norte de Bakú fue testimonio de la agresión a los armenios que allí vivían por parte de los azeríes. Esto aumentó el pánico y obligó a los armenios que vivían en Azerbaiyán a huir a su país y viceversa. Los hechos de Sumgait fueron uno de los motivos que iniciaron la guerra entre Armenia y Azerbaiyán. A partir de la independencia de Azerbaiyán de la Unión Soviética, Artsakh perdió la autonomía por parte del gobierno azerí. Esto aumentó las tensiones y llevó a los armenios de Artsakh a celebrar un referéndum no reconocido y boicoteado por la población azerí en Artsakh a través del cual se declaró la independencia de la República del Nagorno Karabakh en 1992. La guerra fue ganada por Armenia a pesar de que las tropas azeríes eran mucho más numerosas.

En 1994 se acordó un alto al fuego en la región. Actualmente el ejército armenio tiene ocupada la región de Artsakh, la cual, es un país de facto. Oficialmente terrotorio de Azerbaiyán pero habitada y administrada por armenios. El objetivo de la República del Nagorno Karabakh es la unión con Armenia. Pero si Armenia declara esa unión aumentarían, más si cabe, los problemas con Azerbaiyán y la complejidad de negociación en la comunidad internacional. Por eso se mantienen independientes a pesar que no ser reconocidos.


En Moscú 2009, lamentablemente, ya pudimos sentir las tensiones entre los dos países. Armenia votó a Azerbaiyán pero no dejó de reclamar la región de Kabarabakh. Durante la conexión con Sirusho, pudimos ver el monumento "Tatik u Papik", símbolo del Nagorno Karabakh. Si no fuera poco, Sirusho enseñó una carpeta donde se apreciaba la imagen del "Tatik u Papik". Esto fue una protesta por la retirada de la imagen de dicho monumento en la postal de Armenia el día de la final de Festival. La delegación azerí se quejó a la UER después de la primera semifinal. Se quitó el símbolo, pero los armenios no dejaron pasar la oportunidad de reclamarlo durante las votaciones.



Unos meses después del Festival, las fuerzas de seguridad de Azerbaiyán interrogaron a 43 personas que votaron por Armenia en Eurovisión 2009. Aquí podemos ver el aire represivo de los azeríes contra cualquier gesto de acercamiento a Armenia. No olvidemos que Armenia dio 1 punto a Azerbaiyán ese mismo año.



La gente que conocí en Stepanakert (capital del Karabakh) me decía lo duro que fue luchar en la guerra, eran unas conversaciones que daban pavor. Pero es cierto que azeríes y armenios vivían con notable cordialidad antes de la guerra. Ahora todo es complejo y la solución al conflicto parece estar congelada a pesar de la voluntad de muchos de buscar fin a esta situación.



El año que viene nos vamos a Bakú. Armenia sin duda querría participar en el Festival pero las condiciones no son favorables. Aunque el gobierno azerí garantice la seguridad de la delegación armenia no sería más que hipocresía. Un armenio en territorio azerí no solo no es bienvenido sino que seguramente sería víctima de algún tipo de agresión.
Eurovisión no es política pero es un reflejo de la Europa que tenemos, de la Europa real. No debemos ser tan ilusos como para pensar que la música une culturas, etc... Quizá es cierto, pero la realidad no es esa. Para muchos de nosotros las cuestiones políticas, de identidad o sociales son más importantes que cualquier programa musical. Es normal pues, que estos conflictos se reflejen en Eurovisión. Todos tenemos prioridades y estas cuestiones tan delicadas son por supuesto más importantes que un festival de canciones.

Ojalá algún día tengamos una Europa sin conflictos, donde se respeten los derechos humanos y donde todos tengamos el derecho a decidir nuestra libertad. De esta manera, tendríamos un Festival de Eurovisión sin tensiones políticas. Hasta entonces hay que aceptar la Europa que tenemos, y por ende, el Festival que tenemos.

dimarts, de maig 10, 2011

Travesses per a la 1a semifinal Eurovisió 2011

Avui se celebra per fi la primera semifinal d’Eurovisió 2011. Aquí van uns petits comentaris després de veure el primer assaig general ahir a la tarda:

1. Polonia

El tema polonès m’agrada però li falta alguna cosa més per arribar a la final. La veu sona molt bé i tenen una passable posada en escena. Passa? NO

2. Noruega

La representació noruega aporta un tema fresc que sens dubte no passarà desapercebut. Haba haba té moltes possibilitats d’agradar al jurat i al públic. Passa?

3. Albània

La cantant albanesa té molt bona veu. La cançó és una mica, no sé, èpic potser. Té acceptació per part dels acreditats a Düsseldorf malgrat que pensin que no passarà a la final. Passa?

4. Armènia

Emmy canta molt bé i trobo l’escenografia força encertada i treballada. El tema, segons la meva opinió, té alguna falta de baixos, li falta força. De tota manera és un bon espectacle. Passa?

5. Turquia

Aquest país és un dels forts a Eurovisió i malgrat tot el que diguin del vot de la comunitat turca a Europa, ningú pot dir que no hagin enviat propostes bones. Enguany no defrauden però no crec que arribin a la 2a posició com l’any passat. Passa?

6. Sèrbia

Ningú no creu que Sèrbia arribi a la final de dissabte. El tema de Sèrbia és alegre i té un punt retro que estic segur que agradarà molt als jurats. Molt “Ye-ye” és el tema serbi. Passa?

7. Rússia

Que guapo el rus Déu meu! Molt simpàtic aquests dies amb la premsa, Alexei, fa un molt bon show i han treballat molt bé la seva actuació al Festival. Passa?

8. Suïssa

El tema que porten els suïssos és molt agradable de sentir però l’actuació en directe a mi no em diu res. A mi personalmente, la cançó m’agrada. Dubto que arribi a la final de dissabte. Passa? NO

9. Geòrgia

L’escenografia de Geòrgia és genial des del meu punt de vista. El tema pot arribar a enganxar però el vestit de la cantant... Un rock ben cantat amb uns tocs “elèctrics” al vestuari que a mi no m’acaba de fer el pes. Passa?

10. Finland

El cantant finès té un charme davant de la càmera que estic segur que li farà guanyar molt vots. El tema és senzill, lent però té quelcom que t’encisa. Passa?

11. Malta

Una locaza fent un show dels anys 80. Passa? NO

12. San Marino

Segona participació del petit país a Eurovisió. El tema no em desagrada però li falt molt de ganxo. Passa? NO

13. Croàcia

Is anyone out there? Passa? NO

14. Islàndia

L’illa nòrdica té molts punts per passar. El tema té la seva gràcia malgrat al principi semblin una colla d’amics en un bar fent una cervesa que canten per passar l’estona. Passa? Mmm NO.

15. Hongria

La cançó hongaresa és un dels que té més recolzaments al triomf el dia de la final. És un tema disco però crec que amb una desafortunada posada en escena. Una de les preferides dels eurofans. Passa? NO

16. Portugal

Els portuguesos han volgut fer una crida a la revolució degut a la situació político-econòmica que viu Portugal darrerament. Un tema sense més pretensió que cridar l’atenció. Horrorós. Passa? NOOOOOOO SISPLAU!

17. Lituània

Tema de musical. Sí, molt maco, bona veu però... ME ABURROO!!!! Passa? NO

18. Azerbaidjan

Un any més, un tema àzeri molt actual, ben cantat, ben treballat. Bona escenografia. Dels Enllaçfavorits al triomf. Passa?

19. Grècia

Tema que barreja el hip hop amb el folclor grec. Bona posada en escena tot i que aquest tema el trobo una mica “raro”. Passa?



Un petit tast de la 1a semifinal:

divendres, de juny 05, 2009

Moscou, Moscou

Fa temps que no actualitzava el blog. Evidentment és per falta de temps. Volia comentar-vos una situació no gaire agradable que vaig viure a la meva ciutat preferida.


El 16 de Maig sortia del centre de premsa d'Eurovisió quan rebo una trucada d'un amic: tres amics seus havien estat agredit dins un vagó de metro i necessitaven algú que parlés rus. En aquell moment afortunadament havia quedat amb el meu amic Ruslan i ens va acompanyar a la comissaria de l'estació de metro Prospekt Mira.

En arribar allí eren els tres agredits, uns policies i els agressors. Tots junts, hi havia molta tensió sobretot pel fer dels policies, un tenia la sensació que els agressors estaven més defensats que no pas nosaltres. Obviament la realitat no era així, però la sensació era ben diferent.

Van començar a ploure policies, un i un altre, i vinga més... tothom deia una cosa diferent, que si s'havia de fer això o això altre, un merder! La qüestió és un dels agredits estava molt feble i feia patir. Després de fer uns escrits i renunciar a que els agressors siguin jutjats (cosa que complicaria molt la cosa i en definitiva havien vingut a veure el Festival i començava en unes hores) sembla que la cosa es calma i un dels polis, el que havia posat cer ordre al final, això sí, amb una bronca tremenda em demana el meu número de telèfon, perquè ve a Barcelona de vacances!!!

Moscou és una ciutat que sempre, sempre et sorprèn.

Gràcies Ruslan!

dijous, de maig 07, 2009

El Vittro a Moscou

Tot ho teniu aquí:

http://eurovisio2009.blogspot.com

diumenge, de juny 01, 2008

Quantes coses...

Han passat tantes coses aquestes setmanes que no sé què explicar...
em quedo amb 4 coses:

1. el pedrusco que li he de regalar al Dr. Infierno
2. Lo bona que estava la cantant d'Ucraïna a Eurovisió
3. Lo boníssims que estan els serbis
i sobretot
4. Vânia Fernandes... és grande! a melhor interpretação sem dúvida!



Senyora del mar,
Davant vós, em deixo caure
Qui ha de venir a tirar mitja vida i pau
D’aquesta taula, d’aquesta casa, ara perdudes?
Amor, on ets?

Davant vós, la meva ànima és buida
Qui ha de venir a cridar allò que és meu?
Oh mar gran, porta’m
El meu amor encara sense fi

Ai negres aigües, ones de laments
Glaçaren el foc dels meus ulls
Ell mai més navegarà
I ningú no us veurà plànyer-vos,
Senyora del mar

Qui ha de venir a tirar mitja vida i pau
D’aquesta taula, d’aquesta casa, ara perdudes?
Amor, on ets?

Ai negres aigües, ones de laments
glaçaren el foc dels meus ulls
ferides plenes de sal, pregues en va
deixeu el seu cor
bategar al meu costat.

Ai negres aigües, ones de laments
Glaçaren el foc dels meus ulls
Ell mai més navegarà
I ningú no us veurà plànyer-vos,
Senyora del mar



Entrevista a Vânia, simpàtica i molt bona persona (en portuguès)

dissabte, de maig 31, 2008

Per tia buena una, per simpàtica l'altra...

Ani Lorak per Ucraïna, 2a posició


Kalomira per Grècia, 3a posició

dilluns, de maig 19, 2008

Festa del glamour: Welcome Party al Palau Serbi

(tranquils, aviat hi haurà fotos)

Oh, quin dia ahir, imagineu-vos una festa glamourosa, amb els cantants, les delegacions, famosos serbis, estrelles, jo... Jalar i alcohol per tot arreu i clar, el glamour es va perdent...

Aquest Palau va ser seu de Govern Iugoslau, Tito havia rondat per allà i va ser molt divertit quan el taxista em pregunta: què s'hi fa aquí? jo: una festa eurovisiva i tal... ell: ah! pensava que tornàvem a ser Iugoslàvia però veig no caurà :D haha


Maricas i més maricas, en la vida han vist els serbis, sobretot els seguratas del palau, tants maricas magrejant-se, i sense poder dir-los res!
Després d'això no recordo gaire cosa perquè jo anava agafant unes copetes de diferents color que no sé què portaven... en fi... que la fiesta continuó

Després del glamou vam anar a l'Euroclub, la disco eurovisiva a prop del centre de premsa i amb nit de karaoke ahir!!
Freakisme, però quant freakie! Si és que, cantaven les cançons de Finlàndia en finès tot i que el karaoke estava en anglès! i no eren finesos!

Jo daba tumbos per la disco rient-me amb la penya i fent coreografies eurovisives (la d'Azúcar Moreno va tenir especial èxit) quan després d'una setmana d'anar darrere meu, un grec es decideix a parlar amb mi... y hasta aquí puedo leer, m'agrada? no m'agrada? vaig marxar sol de la festa?
En el próximo capítulo...

(Dr. Infierno, si et poses gelós, demà a la Semifinal prometo declarar-me en directe.... ahí lo dejo) HAHAHA

divendres, de maig 16, 2008

Llamando a mis porteras de Leipzig...

Ains si és que no sé per on començar. Això és la canya. Desde el sábado pasado que no paro con ensayos, ruedas de prensa, fiestas, entrevistas, cipotes... y eso que el ambiente empezó ayer!
He tenido la suerte de toparme con un tio de Barcelona, y compartimos aficiones porteriles, así de rajamos de tó quisqui...

Teneis que saber que hay dos reliquias aquí que son dignas de mención. Si alguna vez, habeis pensado que soy freak... ja ja ja! Una señora holandesa, lleva viniendo desde hace siglos al Festival y es de las que se conoce quién fue la que quedó quinta en la preselección del Festival de Benidorm en Murcia de 1974... pero la señora no viene sola... viene con su hija!!! La apodada, Mia Farrow, es todavía más freak que la madre, ayer sufrió un ataque epiléptico porque perdió las fotos del primer día de ensayos... le salía espuma por la boca.

Maricas, muchos maricas hay sueltos y no tienen desperdicio en las fiestas eurovisivas: qué poco glamour... y qué feos!!! Suerte que los serbios son una cosa fuera de lo normal, imaginaos toda las calles llena de Igors....

Ayer fue la fiesta de Macedonia, uy! perdón que me matan los griegos: de la Ex República Yugoslava de Macedonia, y es genial compartir copas y borracheras con algunos cantantes... y miembros de delegaciones. Al final de la noche, en una terraza del sitio, sale sóla, Tamara, la macedonia dando tumbos y buscando cipote, si es que venir de cajera del Eroski a Eurovisión, es un gran paso. Total, que no paramos de reirnos rajando de la peña.


El jefe de prensa de la TV de Andorra perdiendo los papeles, wenu, perdiendo la copa...

Uno de los que está en el escenario de Macedonia, no sabemos qué hace allí porque ni canta ni baila ni ná, pero bueno...

Con el cantante de Turquia

Carles, una gran portera especialista en redecillas

Aquí con Jaume, uno de los coreógrafos de Andorra dando guerra en la fiesta de ayer...