Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moscou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moscou. Mostrar tots els missatges

divendres, de juny 05, 2009

Moscou, Moscou

Fa temps que no actualitzava el blog. Evidentment és per falta de temps. Volia comentar-vos una situació no gaire agradable que vaig viure a la meva ciutat preferida.


El 16 de Maig sortia del centre de premsa d'Eurovisió quan rebo una trucada d'un amic: tres amics seus havien estat agredit dins un vagó de metro i necessitaven algú que parlés rus. En aquell moment afortunadament havia quedat amb el meu amic Ruslan i ens va acompanyar a la comissaria de l'estació de metro Prospekt Mira.

En arribar allí eren els tres agredits, uns policies i els agressors. Tots junts, hi havia molta tensió sobretot pel fer dels policies, un tenia la sensació que els agressors estaven més defensats que no pas nosaltres. Obviament la realitat no era així, però la sensació era ben diferent.

Van començar a ploure policies, un i un altre, i vinga més... tothom deia una cosa diferent, que si s'havia de fer això o això altre, un merder! La qüestió és un dels agredits estava molt feble i feia patir. Després de fer uns escrits i renunciar a que els agressors siguin jutjats (cosa que complicaria molt la cosa i en definitiva havien vingut a veure el Festival i començava en unes hores) sembla que la cosa es calma i un dels polis, el que havia posat cer ordre al final, això sí, amb una bronca tremenda em demana el meu número de telèfon, perquè ve a Barcelona de vacances!!!

Moscou és una ciutat que sempre, sempre et sorprèn.

Gràcies Ruslan!

dilluns, de juliol 28, 2008

Quines coses...

Avui he fet una cosa curiosa. He anat a la meva estació preferida: Kiívskaia. He estat assegut una bona estona mirant els frescs que hi ha per tota l'estació. Llavors he decidit agafar el metro per tornar a la ressidència. Però no ho he fet fins passats uns vint minuts. Hora punta. Assegut en un banc davant de l'andana, he estat observant com anava i venia la gent. Cada trenta segons passava un tren. A cada tren pujava moltíssima gent. Era increïble. Els trens són el doble de llarg que els del Metro de Barcelona. Imagineu-vos-ho per un moment. Cada mig minut, tota aquella andana ple de gom a gom. Mig minut i una altra gentada... el més fort de tot, és que no tenia la sensació d'angoixa que he tingut en altres metros. 10 milions de persones agafen el Metro a Moscou diàriament. El més transitat del món.

Sabeu que a Moscou encara se´n troba la Mirinda? No només se'n troba sino que el gust de la Fanta no ha canviat per assemblar-se a la Mirinda. La Fanta que coneixem ha canviat de fórmula durant aquests anys fins el punt d'arribar a ser un punt àcida i groguenca. A Moscou són taronges, ben taronges com la Mirinda. M'encanta.

Li diu una russa a un català: escolta m'ha encantat el teu gaspatxo i les altres delícies que has cuinat. Això de l'oli d'oliva és una passada. Molt sà oi? Per què no te'l enduus? Jo no sé què fer-ne...

El meu fetitxisme pels peus dels homes m'ha convertit en un expert en moda russa de calçat masculí. No sé si m'agraden les sabates, o és que em posen a mil alguns dels russos que les porten. A Barcelona semblarien sabates de botiga paki, però aquí, per algun misteri diví, semblen fashion.



Una crema d'albergínia servida en un pa... sí sí, el pa es menja

El del mig és l'Alex. El meu primer amic rus de la mateixa vorera que jo. És taaaaaaaan maco...

Que bo em va quedar el gaspatxo!!! Un bon gaspatxo i xampanskaia d'Osètia! mmmm!
ai sí, no pateixis, ara mateix m'enduc l'oli d'oliva...

L'hotel Ucraïna al fons... aviat aviat, no el veurem mai més...

Una altra perspectiva de Sant Basili

Experiments fotogràfics a contrallum...

flamenco???!!!

divendres, de juliol 18, 2008

Si la vida t'angoixa

Aquest es un poema que vam fer ahir a classe, us passo una traducció casolana i una transcripció com per ser llegida en català.

Если жизнь тебя обманет, Iésli gizn tibià abmànyiet
Не печалься, не сердись! Nyié pitxallsia, nyié sirdís
В день уныния смирись: V dieny uninyia smirdís
День веселья, верь, настанет. Dieny visiéllsia, vier, nastànyiet

Сердце в будущем живет; Siérdtse v búduxem giviot
Настоящее уныло: Nastaiàxiie unila
Все мгновенно, все пройдет; Vsió mgnóvenna, vsió praidiot
Что пройдет, то будет мило. Xto praidiot, to búdiet mila

A. S. Puixkin


Si la vida t'angoixa,
no entristeixis, no t'enfadis!
Si és dia d'abatiment, ressigna't:
el dia joiós, creu-me, vindrà.
El cor viu en el futur;
el present és trist:
tot és passatger, tot marxarà;
el que hagi de venir, allò, serà bo.


Em va animar molt!

dimecres, de juliol 16, 2008

Caminante no hay camino...

El parc VDNKh es la passada. Impressionant. Se que no paro de dir coses meravelloses de Moscou, pero es aixi. Ahir vaig caminar unes 6 hores, si si, 6 hores. Sense parar, i es que quan agafes el ritme... Hi ha transports, si, pero no n'hi ha prou, sense un bon parell de cames es impossible.

Cada vegada que intento mirar que fer, s'acumulen les ganes de viure aqui. No nomes de veure allo imprescindible sino de coneixer els secrets que es troben darrere de cada raco. Sembla que Moscou arrossega tot el pes de la historia d'aquest vast pais, i quan passeges per aqui, aquest pes l'arrossegues tu mateix. Indescriptible.
Aqui unes imatges d'ahir. Tornar a veure alguna cara coneguda en aquesta ciutat, et deixa un regust magnific.


dilluns, de juliol 14, 2008

Arribant a la fantastica ciutat de Moscou

(ni accents, ni c trencada, ni res de res)

Que te aquesta ciutat que m'encanta? No ho se, pero la trobava a faltar.
Tot i la calor que fa i les grans caminades que s'han de fer per arribar a qualsevol lloc, val la pena.

La ressidencia es troba a l'edifici central de 'Universitat Estatal Lomonosov (MSU o MGU), si feu una ullada al google, flipareu. Es un edifici enorme, i enorme es queda curt. Plenament sovietic, a mi personalment, m'encanta. Pero anar d'una punta a l'altra, es mes que un passeig.

Ahir vaig quedar amb uns amics russos i afortunadament vaig veure que estic mes "suelto" que l'any passat amb l'idioma, weno, tinc una amiga que encara em diu que on he deixat el rus de l'any passat... pero si no parlava i nomes feia veure que entenia el que deien! >D

Total, dema tinc una quedada amb la meva amiga Liuba i una gent del Couchsurfing i ens faran un reportatge per la TV russa!

Dema tinc la prova de nivell per a les classes i a veure que em depara el futur en aquestes 4 setmanes.

Nomes us aviso que, ahir, el meu amic Alex, em va dir que no sabiem el que haviem fet comprant un bitllet de tren per a Kirguizistan en 3a classe, que estaven bojos... ai ai ai...

dimarts, de juliol 01, 2008

Hi havia una vegada un motxileru glamourós...

Ja falta poc per l'OTTRKOK 2009 (operació tocar tita russa, kazaka o kirguiza).
La diferència amb altres viatges és que per primera vegada faré servir la famosa motxilla del motxileru. Quan vaig anar al Perú, anava molt carregat i podíem deixar maletes a llocs segurs. Ara, no tenim ni puta idea d'on dormirem i/o acabarem.

La qüestió és: com es fa una motxilla de motxilero però amb glamour?

Doncs no ho sé, però ho descobriré.

No vull tornar a passar la frustració de l'any passat a Moscou quan no ens van deixar a tres discoteques glamouroses... aquí el Dr. Infierno diria: "claro, es que como vas de cumba por la vida..."

Una motxilla, una ressidència russa, 4 dies de tren, 4 països, llet d'euga fermentada... on fico el glamour?
No ho sé, però el ficaré on sigui.

Un motxilero normalment porta 3 mudes, una posada i dues a la motxilla. En aquest cas, una de les mudes, Calvin Klein... per a les nits compromeses.

Pantalons... uf! pantalons, uns de muntanya per anar a cavall per les estepes kirguizes, uns texans i uns texans glamourosos... no?

El vestit de bany que no falti, que els llacs russos donen molt de sí els diumenges.

Sabates: sandàlies d'estiu (avarques no, que a Rússia no tenen glamour, bé a BCN tampoc segons el Dr. Infierno), deportives per a ciutat, botes de muntanya i sabates glamourosíssimes. Ups, massa sabates, aquí tindré un problema...

Samarretes, les justes, una posada i 3 a la motxilla. Una d'elles que sigui almenys del Zara (!). Ah! una camisa mona glamourosa també s'escau.

Potingues: tots! per alguna cosa s'han inventat els potingues "de viatge" petitons i monus, i que no falti la crema exfoliant.

En principi amb això hauria de tenir prou per 7 setmanes.

El que s'ha de fer per poder anar un dia de marxa per la meravellosa ciutat de Moscou.