Aquest documental de la Televisió Txeca ens mostra una lectura que pràcticament no s'ens ha fet arribar als mitjans occidentals.
De tota manera, per occident, els serbis sempre seran els culpables de tot. Hipocresia política pura i dura.
barcelona-tallin-moscou-berlin-london-dublin-sevilla- santander-madrid-bilbo-roma-catania- milano-iaroslavl-helsinki-lima-arequipa-nevers- amsterdam-leipzig-praga-bratislava-krakow-budapest- bucarest-lisboa-hamburg-constanta-sighisoara- mallorca-tenerife-palermo-donosti-galway-iquitos-andorra-oldenburg-duisburg- taormina-cusco-eisenach-belgrad-sankt peterburg-bishkek-almaty-riga-menorca-granada-la plata-buenos aires-istanbul-sankt gallen-vaduz-stuttgart-ierevan-stepanakert-tbilisi
divendres, d’agost 07, 2009
dissabte, d’agost 01, 2009
Qamta manam qonqayta atinichu
És increïble com la distància de vegades és tan dura però en canvi, hi ha vegades que la distància fa sentir-nos propers. Mai he viscut allà on hi ha mig jo. Però sentir-la cada setmana em recordava que sóc d'allà i que hi ha alguna cosa que no té a veure amb papers, ni nacionalitats, ni lligams familiars. Una cosa que vas més enllà d'una relació humana. Ella m'ho recordava.
Em feia riure. Ara fa tres anys recordo veure-la gaudir observant el mecanisme d'un pal d'aigua durant hores o llegint els passatges del seu llibre preferit que havia llegit tantes vegades.
No hem viscut junts però ella ha estat sempre amb mi. Per això la recordaré sempre, perquè no hi havia distàncies entre ella i jo. A més, en una part seva ella sabia que jo creia i seria l'únic de la família que podria fer una cosa que per ella era molt important. Ho faré, li ho dec.
No vaig poder veure-la abans que marxés per no tornar però no em sap greu perquè així ha estat sempre. Sabem que sempre hem estat junts i quan vagi a la meva ciutat blanca, ella hi serà.
Quyakuyki mamay!!!
Em feia riure. Ara fa tres anys recordo veure-la gaudir observant el mecanisme d'un pal d'aigua durant hores o llegint els passatges del seu llibre preferit que havia llegit tantes vegades.
No hem viscut junts però ella ha estat sempre amb mi. Per això la recordaré sempre, perquè no hi havia distàncies entre ella i jo. A més, en una part seva ella sabia que jo creia i seria l'únic de la família que podria fer una cosa que per ella era molt important. Ho faré, li ho dec.
No vaig poder veure-la abans que marxés per no tornar però no em sap greu perquè així ha estat sempre. Sabem que sempre hem estat junts i quan vagi a la meva ciutat blanca, ella hi serà.
Quyakuyki mamay!!!
Estiu
Després de quatre llargs anys ha acabat una etapa. Una etapa en la que he après molt, sobretot d'allò que ha amarat en mi del viscut amb tanta gent. M'agrada conèixer. Sóc curiós amb totes les seves conseqüències i sé que aviat trobaré allò pel que he estat lluitant tot aquest temps. Els daltabaixos ajuden a créixer però és molt difícil suportar-los. Fan l'anada molt feixuga i per això ens perdem.
Sempre recordo el post d'aquest blog "I no ho tindrem" perquè de vegades, si no controlem allò que ens passa, caiem en un conformisme amb l'engany que això comporta.
He conegut molta gent i amb cada persona es crea un vincle diferent, analitzes, escoltes, sents i vius amb cada un dels individus que has trobat. Tot i així ens equivoquem. Volem una cosa i sempre ens equivoquem. No n'aprenem mai però som feliços. No ens enganyem! Sempre hi ha moments en què ens sentim feliços i ha de ser així. Res és etern. Com algú deia: això, també passarà. Tot passa i el temps ho col·loca tot al seu lloc.
Estic satisfet amb el que he fet. Estimo la meva família, estimo els meus amics i estimo aquells que substitueixen allò que volíem i no tenim.
Sempre recordo el post d'aquest blog "I no ho tindrem" perquè de vegades, si no controlem allò que ens passa, caiem en un conformisme amb l'engany que això comporta.
He conegut molta gent i amb cada persona es crea un vincle diferent, analitzes, escoltes, sents i vius amb cada un dels individus que has trobat. Tot i així ens equivoquem. Volem una cosa i sempre ens equivoquem. No n'aprenem mai però som feliços. No ens enganyem! Sempre hi ha moments en què ens sentim feliços i ha de ser així. Res és etern. Com algú deia: això, també passarà. Tot passa i el temps ho col·loca tot al seu lloc.
Estic satisfet amb el que he fet. Estimo la meva família, estimo els meus amics i estimo aquells que substitueixen allò que volíem i no tenim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)