(ni accents, ni c trencada, ni res de res)
Que te aquesta ciutat que m'encanta? No ho se, pero la trobava a faltar.
Tot i la calor que fa i les grans caminades que s'han de fer per arribar a qualsevol lloc, val la pena.
La ressidencia es troba a l'edifici central de 'Universitat Estatal Lomonosov (MSU o MGU), si feu una ullada al google, flipareu. Es un edifici enorme, i enorme es queda curt. Plenament sovietic, a mi personalment, m'encanta. Pero anar d'una punta a l'altra, es mes que un passeig.
Ahir vaig quedar amb uns amics russos i afortunadament vaig veure que estic mes "suelto" que l'any passat amb l'idioma, weno, tinc una amiga que encara em diu que on he deixat el rus de l'any passat... pero si no parlava i nomes feia veure que entenia el que deien! >D
Total, dema tinc una quedada amb la meva amiga Liuba i una gent del Couchsurfing i ens faran un reportatge per la TV russa!
Dema tinc la prova de nivell per a les classes i a veure que em depara el futur en aquestes 4 setmanes.
Nomes us aviso que, ahir, el meu amic Alex, em va dir que no sabiem el que haviem fet comprant un bitllet de tren per a Kirguizistan en 3a classe, que estaven bojos... ai ai ai...
2 comentaris:
Hola Víctor!
Quant t'envejo. La meva estimada Moscou. Què té? L'enyoro, l'enyoro, l'enyoro. Tinc ganes de ser allà. Encara que aquest cop no hi estaré gens per la ciutat. Apenes 4 dies. De totes maneres estic trista. Un dels hotels soviètics, el Leningradskaya (una altra de les 7 bessones stalinianes) s'ha convertit
en hotel Hilton. Neteja de cara, i preus prohibitius. El més fort és que es diu "Hilton Leningradskaya", dos termes antitètics. O això ens havien fet creure als idealistes de pà sucat amb oli.
Descansi en pau juntament amb l'Intourist, el Moskva, el Rossya.
I pel tren, no et preocupis. Sobreviurem, que d'això es tracta.Per a mi el pitjor és la dutxa però a segona classe tampoc no n'hi han. I per anar amb primera, vaig amb avió i guanyo dies.
Els meus honors a la mòmia!!!!! Aquest any si puc m'hi acomiado.
Petons!
Doncs podriem anar junts acomiadar-nos com Deu mana... t'espero.
Tia, avui a classe hem estat parlant del "chelovek, superchelovek..." filosofia pura i dura despres de llegir un text de Lermontov! hahaha com molaaaa!!!
Publica un comentari a l'entrada