Sabeu que a Moscou encara se´n troba la Mirinda? No només se'n troba sino que el gust de la Fanta no ha canviat per assemblar-se a la Mirinda. La Fanta que coneixem ha canviat de fórmula durant aquests anys fins el punt d'arribar a ser un punt àcida i groguenca. A Moscou són taronges, ben taronges com la Mirinda. M'encanta.
Li diu una russa a un català: escolta m'ha encantat el teu gaspatxo i les altres delícies que has cuinat. Això de l'oli d'oliva és una passada. Molt sà oi? Per què no te'l enduus? Jo no sé què fer-ne...
El meu fetitxisme pels peus dels homes m'ha convertit en un expert en moda russa de calçat masculí. No sé si m'agraden les sabates, o és que em posen a mil alguns dels russos que les porten. A Barcelona semblarien sabates de botiga paki, però aquí, per algun misteri diví, semblen fashion.
Una crema d'albergínia servida en un pa... sí sí, el pa es menja
El del mig és l'Alex. El meu primer amic rus de la mateixa vorera que jo. És taaaaaaaan maco...
Que bo em va quedar el gaspatxo!!! Un bon gaspatxo i xampanskaia d'Osètia! mmmm!
ai sí, no pateixis, ara mateix m'enduc l'oli d'oliva...
L'hotel Ucraïna al fons... aviat aviat, no el veurem mai més...
Una altra perspectiva de Sant Basili
Experiments fotogràfics a contrallum...
flamenco???!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada