En aquesta etapa, s'han complert alguns pronòstics inicials però també n'ha portat de nous. Un acaba coneixent-se molt més a si mateix. És la primera vegada que visc sol, sense companys de pis, sense parella, hi ha molt de temps per a pensar.
Pensar en tot allò que s'ha fet durant tot el temps des que un deixa el niu familiar i s'acaba fent un balanç.
Aquest balanç és positiu, i no precisament, per les conegudes festes Erasmus (que n'hi ha i moltes!) sinó per haver conegut gent que ha ajudat molt en moments realment negres.
Suposo que el fet de no tenir una referència general en el nou entorn, fa que tot el mal que pots patir, el pateixes, molt.
Ara recordo moments d'angoixa, de tancament, de no sortir de casa, d'insomni, molt d'insomni... i malgrat tot, el record és bo.
Personatges entranyables, "sessions de porteries", "redecillas", bronques al sudaka, els bojos (literalment) que seien amb nosaltres durant el cafè de la tarda, la classe de bewegung, els debats intensos amb el "terrone" ... i tantes coses més que romandran per sempre en un arxiu dins el meu arxivador.
Perquè sí, sempre ens passen coses que ens agraden, però al final acaben classificades en la nostra biblioteca personal. No podem viure-les més, però ens quedarà elpoder recordar-les i haver après que tot el que ens passa, forja una petita capa més, d'allò que som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada