Allá donde fueres, compra lo que vieres!

Estos días recibí una agradable visita. Es genial poder volver a recordar tiempos pretéritos y reirnos de tonterías! Un poco de turismo en Leipzig, barbacoas y sobretodo , shopping en Berlin! Si es que el glamour no se puede dejar en ningún momento...


Un buen Frühstück Vittro para empezar el dia... La cara de Eloína lo dice todo...




El sudaka por excelencia, vestido de "los malos de Malibú" en pleno apogeo Grill




Un poco de arte urbano de Leipzig...

Y ahora sí... la excusa perfecta para un dia perfecto: glamour en Berlín!
Después de convencer a Edelweiss y Eloína de que viajar en coche con desconocidos y además pagar por ello, no era una idea tan descabellada, nos fuimos de shopping por la capital alemana.


loba loba...


mmm, no es exactamente lo que buscaba...

quizá esto...


mu orientales ellas...

probando...

probando probando... cómo se puede estar tan bueno y soltero todavía? si ej ke....

Hochschulbal 2008: les fotos

Una cita amb el glamour, amb el savoir faire i amb els grans (i no tan grans) vestits que els convidats lluien.

La veritat és que trobo que un ball així no estaria de més fer-ho a l'Esmuc. Tot i que la gent de l'esmuc és massa bona com perquè facin aquestes tonteries... ;-)
És un dia on hi ha un joc. La gent es vesteix bé, molts de gala, altres simplement ben modats, per disfrutar d'una festa amb un ambient especial, diferent.

Després d'una exhibició de valsos per part d'alumnes i el rector de l'escola tres sales de la nostra estimada "Grassistraße" s'obren amb una big band, un grup que toca música anys seixanta i música electrònica respectivament.

Xampany, canapès (bé, salsixes) van i venen en un ball de glamour.

Això sí, estàvem tan ficats en el ball que quasi no tenim fotos: aquí va una petita mostra.


Aquí, a la Grossesaal, després que l'Orquestra de l'escola toqués els valsos. Aviat vindria la Big Band... com va molar!



Després d'haver-me posat el palabra de honor de tons crus amb el pashmina... vaig decidir canviar de tendència i optar per una senzilla alhora que elegant i fresca combinació de tons terra amb jeans Gucci. S'havia de marcar diferència amb el clàssic "traje" negre que portaria tothom...



Uns clàssics però no menys elegants Ivan i Katrin que ens mostren el glamour en el seu estat més pur. A Ivan le tocó pringar en la orquesta, porque si no hubiera marcado tendencia ibiza-malibú.



Vet aquí la gran Alicia. Pudo superar todas las adversidades y lució espléndida un vestido violeta largo com complementos negros de Chanel... o algo así...




















Salseando...


es que los de Schulmusik todavía no han aceptado su condición...

Y es que uno no le hace ascos a nada...

Camerata Lacunensis

Ya había escrito algun post sobre la Camerata Lacunensis.
Es coro donde pude disfrutar el canto coral. Lo que he seguido haciendo hasta ahora no es canto coral ni es nada por mucho que nos vendan lo contrario.
La música hay de disfrutarla y la Camerata disfruta, sin presiones absurdas de directores y/o miembros que convierten cantar en un coro amateur algo por lo que deberías das las gracias o suplicar perdón por un error.
Cantar en un coro amateur con esta calidad profesional, de hecho no hay muchos coros profesionales con resultados musicales tan evidentes, es digno de admiración. Porque sí, nos equivocamos de nota, y de texto, pero también podemos reir en un ensayo (no como en ensayos donde hay un silencio sepulcral: no senyores, ni tanto ni tan poco).
Una vez dije en un ensayo de un reputado coro catalán:
- Perdón, en los motetes de Bach, en qué coro estoy en el uno o en el dos? (un despiste lo tiene cualquiera...)
la respuesta de la dirección del coro fue:
- Ése no es mi problema, búscate la vida... (sin olvidar la cara de rabia con la se dijeron esas palabras)
Entonces pensé:
- a la mierda! la vida es corta y el canto coral (al menos el amateur) hay que disfrutarlo, no sufrirlo!

Sí senyores, porque un coro es amateur y seguirá siendo amateur mientras NO SE COBRE A FINAL DE MES, que incluso he oído cosas como: sí sí, éste coro funciona como un coro profesional, con la diferencia que no se cobra a final de mes: JAJAJAJAJAJAJA
Pues prefiero irme a un coro donde al menos se me trate bien....

Es una lástima que desde que estoy en Barcelona nunca he disfrutado ni la mitad de lo que disfruté ensayando y cantando con esta genta fantástica.
Sólo me salen halagos y envidia de volver a cantar con ellos!! :D
Aquí os dejo una de las actuaciones con la que consiguieron el primer premio
en el Concurso Coral de Ejea 2007.

Quina calda...

Si és que no hi ha res com el sol, ja no només per la calor sinó per l'energia
que et dóna. Aquesta energia però no és per a tot. Porto tot el dia intentant estudiar a l'escola i no hi ha manera. Ara entenc perquè no estudiava a Barcelona. Fins ara tenia un ritme de treball a Leipzig que no havia aconseguit mai. Avui però, arriba la calor a aquestes terres saxones, i vinga a fer el gos... els latinos de per aqui, no fem més que fer voltes per tota l'escola perquè és impossibla tancar-se a estudiar. Visca el fred.

El dimecres, prepareu-vos perquè hi ha el Hochschulbal. Un ball del tipus: el baile de la corte real, princeses, prínceps, etc... és a dir, una vetllada amb tot el glamour possible i una videocàmera! això s'ha de fer públic. Ajudeu-me: vestit de nit clàssic o casual fashion nit ? aiiins...
El Dr Infierno em podria ajudar una mica ara que hi penso, no? Després de dir-me que un cumba no és digne d'un ball així... quins nervis.. qui em portarà al ball? qui em treurà a ballar?? hahaha
Per cert, Dr Infierno, ha rebut una postal??

Eisenach

Eisenach és la ciutat natal de Bach. Quina excursió més xula la que vam fer ahir! A més, com nevava! floquets de neu ben fins no paraven de caure com si d'un conte de fades es tractés. Em va fer particular il·lusió veure l'Ana Puche després de tant de temps i compartir converses interessants entre "músics exiliats" ;-)

Algunes fotos del Festival da Cançao 2008

Vânia, la guanyadora del Festival da Cançao 2008, li desitjo moltíssima sort a Belgrad!






Aquest és l'Alex, va quedar segon... ja el consolaria jo... grr..

Lisboa, depois de um ano

La veritat és que a Barcelona no he trobat el que esperava. Afortunadament he pogut comptar amb gent com els russòfils, però el món musical m'ha fet molta molta mandra.
He de dir però, que abans d'arribar a BCN vaig passar per Londres a visita la Nuri! Quina ciutat per Déu! m'encanta, Covent Garden, Oxford Street, Foyles...

Després he anat a parar a Lisboa i afortunadament m'ho he passat genial. Tenia entrades per a la preselecció portuguesa d'Eurovisió. No tenia moltes expectatives perquè les cançons de Portugal els últims anys han estat més que horribles, però quina potra que tinc que sent la primera vegada que vaig a una preselecció, la cançó guanyadora es converteix en la meva preferida d'aquest any! Una bona cançó amb una veu fantàstica: quin directe!

En fi, a veure si a Belgrad, Portugal aconsegueix per fi un bon resultat perquè aquest any s'ho mereixen.

Comprimentos aos meus rapazinhos portugueses que fizerao estos dias muito especiais :D Muito obrigado!!!

Também obrigado ao Manuel que fiz um concerto muito bom e esperou que eu possa ouvir o proximo!!

Cinc cèntims de les meves classes de serbi...

Svaki dan mislim o mojim prijateljima, ali ne samo o mojim prijateljima iz Barselone, nego i onim prijateljima koje sam znao u svom životu. Zašto? Ne znam, možda zbog toga što je Lajpcig jedan mali grad i sada imam mnogo vremena da mislim.
Kada zapalim jednu cigaretu, moje misli lete u pravcu da traže nešto važno,nešto mi govori šta moram da radim svaki minut svog života.
Tužno je biti sam, ali je bolje ponekad otarasiti se prošlosti.


(Aquí l'he fet en vicandès per qui en tingui curiositat)

Vsek djen dumemtèsz obe mojoj drugoj, ale ne tilko obe mojoj drugoj v Barcelona taku tec obe dojoj drugoj cu ja znajcz o moj zcenje. Častŏ? Ja ne znàcz, moše časta Leipzig jest jednŏ malŏ grad u toje ja cusz vrijeme dlja dumemtèsz.
Kada ja zapalesz jednŏ cigaret, moja podlemnja letejest dlja troveresz buno important, buno cu povjedest mnja co mujnje cu robesz o vsek moment moja zcenja.
Jesz samo jest troze, ale časem jest dobreje bezrobesz-bja v dogadat.


Cada dia penso en els meus amics, no només en els de Barcelona sinó en aquells que he conegut en tota la meva vida. Per què? No ho sé, potser perquè Leipzig és una ciutat petita i aquí es té temps per a pensar.
Quan encenc una cigarreta, els meus pensaments volen per a trobar quelcom important, quelcom que em digui què hauria de fer en cada moment de la meva vida.
És trist estar sol, però de vegades és millor desfer-se'n del passat.


Ei! i només unes poques correccions!! Hvala Igor!!

Enchanté...

Quin dia el dijous! Un d'aquells per a recordar, no només vaig gaudir d'una companyia fantàstica durant tot el dia sinó vaig poder conèixer personal com ara la Vicepresidenta de la comissió alemanya de l'Unesco... cágate lorito...
Introducció i Tarantel·la de Sarasate,
Iván López, violí
Alicia Torrea, piano

Click To Play

Vaig acoplar-me amb l'Ivan i l'Alícia a un bolo que havien de fer a Berlín organitzat per la fundació A. von Humboldt: excursió a Berlín!
En arribar veiem que allò té més glamour que el que ens havíem pensat... per començar un gos havia d'olorar-nos per tot arreu, violí inclòs... què fèiem pinta de "centrakas"? hihihi
El goig superb va arribar quan vaig veure una acreditació amb el meu nom; Déu meu quin glamour!!!
El meu Ivanot estava ben nervioset, però jo tractava de tranquil·litzar-lo: però si aquí la gent no en té ni idea de res, són quatre vells xungos! Lamentablement, va caure en les meves mans una llista de convidats... rectors d'universitats, més de 200 embaixadors de tot el món, científics, ministres, etc...

Mai havia vist un públic tan seleccionat, quina por...

Obviament tot això sorprèn bastant, però un cop s'acaben els discursos i la música, arriba el dinar, i amb ell, l'alcohol... allò amb què tothom és igual.

Mentre dinàvem d'allò més bé, vam anar coneixent gent del saber mundial. Una senyora molt mona ens va dir que era una científica molecular (això és la síntesi que vaig entendre de tot el que va dir que era) i que li havia encantat com havien tocat els meus companys. Entre copa i copa, i personalitat i personalitat, enchanté... pleased to meet you... arriba la senyora del dia. Pobreta, una senyora que si l'hagués vist a Tenerife hagués pensat que seria la típica turista jubilada borratxa. Bé, lo de borratxa sí que ho era, però resulta que havia estat professora d'Universitat, diputada, va estar al Japó fent no sé quantus i ara era vicepresidenta de la comissió alemanya de l'Unesco... Vam disfrutar de la seva conversa, tant, que no sabíem com desfer-nos-en!! No podíem riure davant d'ella però tampoc podíem marxar... i la senyora, parlava, i parlava amb gran afició a les crudités. A quina edat vau començar a estudiar? crac, mossegada a l'api; sabeu quina connexió hi ha entre la sordera de Beethoven i la seva 9a simfonia? crac, una altra mossegada a l'api...
Què divertit, allà aguantant-nos el riure, veient passar l'embaixadora del Nepal, professors d'universitats americanes, etc...

Total, que no ens ho vam poder passar millor.
Una abraçada enorme a Oleguer, violí de l'esmuc 1a collita que he tingut la fortuna de conèixer per aquestes terres saxones, i a la Katrin, l'Alícia i sobretot l'Ivan que em va deixar disfrutar d'aquest particular dia amb ells.
Que macos que sou tots!!!!!