divendres, de maig 16, 2008

Llamando a mis porteras de Leipzig...

Ains si és que no sé per on començar. Això és la canya. Desde el sábado pasado que no paro con ensayos, ruedas de prensa, fiestas, entrevistas, cipotes... y eso que el ambiente empezó ayer!
He tenido la suerte de toparme con un tio de Barcelona, y compartimos aficiones porteriles, así de rajamos de tó quisqui...

Teneis que saber que hay dos reliquias aquí que son dignas de mención. Si alguna vez, habeis pensado que soy freak... ja ja ja! Una señora holandesa, lleva viniendo desde hace siglos al Festival y es de las que se conoce quién fue la que quedó quinta en la preselección del Festival de Benidorm en Murcia de 1974... pero la señora no viene sola... viene con su hija!!! La apodada, Mia Farrow, es todavía más freak que la madre, ayer sufrió un ataque epiléptico porque perdió las fotos del primer día de ensayos... le salía espuma por la boca.

Maricas, muchos maricas hay sueltos y no tienen desperdicio en las fiestas eurovisivas: qué poco glamour... y qué feos!!! Suerte que los serbios son una cosa fuera de lo normal, imaginaos toda las calles llena de Igors....

Ayer fue la fiesta de Macedonia, uy! perdón que me matan los griegos: de la Ex República Yugoslava de Macedonia, y es genial compartir copas y borracheras con algunos cantantes... y miembros de delegaciones. Al final de la noche, en una terraza del sitio, sale sóla, Tamara, la macedonia dando tumbos y buscando cipote, si es que venir de cajera del Eroski a Eurovisión, es un gran paso. Total, que no paramos de reirnos rajando de la peña.


El jefe de prensa de la TV de Andorra perdiendo los papeles, wenu, perdiendo la copa...

Uno de los que está en el escenario de Macedonia, no sabemos qué hace allí porque ni canta ni baila ni ná, pero bueno...

Con el cantante de Turquia

Carles, una gran portera especialista en redecillas

Aquí con Jaume, uno de los coreógrafos de Andorra dando guerra en la fiesta de ayer...

dilluns, de maig 05, 2008

Allá donde fueres, compra lo que vieres!

Estos días recibí una agradable visita. Es genial poder volver a recordar tiempos pretéritos y reirnos de tonterías! Un poco de turismo en Leipzig, barbacoas y sobretodo , shopping en Berlin! Si es que el glamour no se puede dejar en ningún momento...


Un buen Frühstück Vittro para empezar el dia... La cara de Eloína lo dice todo...




El sudaka por excelencia, vestido de "los malos de Malibú" en pleno apogeo Grill




Un poco de arte urbano de Leipzig...

Y ahora sí... la excusa perfecta para un dia perfecto: glamour en Berlín!
Después de convencer a Edelweiss y Eloína de que viajar en coche con desconocidos y además pagar por ello, no era una idea tan descabellada, nos fuimos de shopping por la capital alemana.


loba loba...


mmm, no es exactamente lo que buscaba...

quizá esto...


mu orientales ellas...

probando...

probando probando... cómo se puede estar tan bueno y soltero todavía? si ej ke....

diumenge, d’abril 06, 2008

Hochschulbal 2008: les fotos

Una cita amb el glamour, amb el savoir faire i amb els grans (i no tan grans) vestits que els convidats lluien.

La veritat és que trobo que un ball així no estaria de més fer-ho a l'Esmuc. Tot i que la gent de l'esmuc és massa bona com perquè facin aquestes tonteries... ;-)
És un dia on hi ha un joc. La gent es vesteix bé, molts de gala, altres simplement ben modats, per disfrutar d'una festa amb un ambient especial, diferent.

Després d'una exhibició de valsos per part d'alumnes i el rector de l'escola tres sales de la nostra estimada "Grassistraße" s'obren amb una big band, un grup que toca música anys seixanta i música electrònica respectivament.

Xampany, canapès (bé, salsixes) van i venen en un ball de glamour.

Això sí, estàvem tan ficats en el ball que quasi no tenim fotos: aquí va una petita mostra.


Aquí, a la Grossesaal, després que l'Orquestra de l'escola toqués els valsos. Aviat vindria la Big Band... com va molar!



Després d'haver-me posat el palabra de honor de tons crus amb el pashmina... vaig decidir canviar de tendència i optar per una senzilla alhora que elegant i fresca combinació de tons terra amb jeans Gucci. S'havia de marcar diferència amb el clàssic "traje" negre que portaria tothom...



Uns clàssics però no menys elegants Ivan i Katrin que ens mostren el glamour en el seu estat més pur. A Ivan le tocó pringar en la orquesta, porque si no hubiera marcado tendencia ibiza-malibú.



Vet aquí la gran Alicia. Pudo superar todas las adversidades y lució espléndida un vestido violeta largo com complementos negros de Chanel... o algo así...




















Salseando...


es que los de Schulmusik todavía no han aceptado su condición...

Y es que uno no le hace ascos a nada...

dissabte, d’abril 05, 2008

Camerata Lacunensis

Ya había escrito algun post sobre la Camerata Lacunensis.
Es coro donde pude disfrutar el canto coral. Lo que he seguido haciendo hasta ahora no es canto coral ni es nada por mucho que nos vendan lo contrario.
La música hay de disfrutarla y la Camerata disfruta, sin presiones absurdas de directores y/o miembros que convierten cantar en un coro amateur algo por lo que deberías das las gracias o suplicar perdón por un error.
Cantar en un coro amateur con esta calidad profesional, de hecho no hay muchos coros profesionales con resultados musicales tan evidentes, es digno de admiración. Porque sí, nos equivocamos de nota, y de texto, pero también podemos reir en un ensayo (no como en ensayos donde hay un silencio sepulcral: no senyores, ni tanto ni tan poco).
Una vez dije en un ensayo de un reputado coro catalán:
- Perdón, en los motetes de Bach, en qué coro estoy en el uno o en el dos? (un despiste lo tiene cualquiera...)
la respuesta de la dirección del coro fue:
- Ése no es mi problema, búscate la vida... (sin olvidar la cara de rabia con la se dijeron esas palabras)
Entonces pensé:
- a la mierda! la vida es corta y el canto coral (al menos el amateur) hay que disfrutarlo, no sufrirlo!

Sí senyores, porque un coro es amateur y seguirá siendo amateur mientras NO SE COBRE A FINAL DE MES, que incluso he oído cosas como: sí sí, éste coro funciona como un coro profesional, con la diferencia que no se cobra a final de mes: JAJAJAJAJAJAJA
Pues prefiero irme a un coro donde al menos se me trate bien....

Es una lástima que desde que estoy en Barcelona nunca he disfrutado ni la mitad de lo que disfruté ensayando y cantando con esta genta fantástica.
Sólo me salen halagos y envidia de volver a cantar con ellos!! :D
Aquí os dejo una de las actuaciones con la que consiguieron el primer premio
en el Concurso Coral de Ejea 2007.


diumenge, de març 30, 2008

Quina calda...

Si és que no hi ha res com el sol, ja no només per la calor sinó per l'energia
que et dóna. Aquesta energia però no és per a tot. Porto tot el dia intentant estudiar a l'escola i no hi ha manera. Ara entenc perquè no estudiava a Barcelona. Fins ara tenia un ritme de treball a Leipzig que no havia aconseguit mai. Avui però, arriba la calor a aquestes terres saxones, i vinga a fer el gos... els latinos de per aqui, no fem més que fer voltes per tota l'escola perquè és impossibla tancar-se a estudiar. Visca el fred.

El dimecres, prepareu-vos perquè hi ha el Hochschulbal. Un ball del tipus: el baile de la corte real, princeses, prínceps, etc... és a dir, una vetllada amb tot el glamour possible i una videocàmera! això s'ha de fer públic. Ajudeu-me: vestit de nit clàssic o casual fashion nit ? aiiins...
El Dr Infierno em podria ajudar una mica ara que hi penso, no? Després de dir-me que un cumba no és digne d'un ball així... quins nervis.. qui em portarà al ball? qui em treurà a ballar?? hahaha
Per cert, Dr Infierno, ha rebut una postal??

dilluns, de març 24, 2008

Eisenach

Eisenach és la ciutat natal de Bach. Quina excursió més xula la que vam fer ahir! A més, com nevava! floquets de neu ben fins no paraven de caure com si d'un conte de fades es tractés. Em va fer particular il·lusió veure l'Ana Puche després de tant de temps i compartir converses interessants entre "músics exiliats" ;-)










dissabte, de març 22, 2008

Algunes fotos del Festival da Cançao 2008

Vânia, la guanyadora del Festival da Cançao 2008, li desitjo moltíssima sort a Belgrad!






Aquest és l'Alex, va quedar segon... ja el consolaria jo... grr..







dimecres, de març 12, 2008

Lisboa, depois de um ano

La veritat és que a Barcelona no he trobat el que esperava. Afortunadament he pogut comptar amb gent com els russòfils, però el món musical m'ha fet molta molta mandra.
He de dir però, que abans d'arribar a BCN vaig passar per Londres a visita la Nuri! Quina ciutat per Déu! m'encanta, Covent Garden, Oxford Street, Foyles...

Després he anat a parar a Lisboa i afortunadament m'ho he passat genial. Tenia entrades per a la preselecció portuguesa d'Eurovisió. No tenia moltes expectatives perquè les cançons de Portugal els últims anys han estat més que horribles, però quina potra que tinc que sent la primera vegada que vaig a una preselecció, la cançó guanyadora es converteix en la meva preferida d'aquest any! Una bona cançó amb una veu fantàstica: quin directe!

En fi, a veure si a Belgrad, Portugal aconsegueix per fi un bon resultat perquè aquest any s'ho mereixen.

Comprimentos aos meus rapazinhos portugueses que fizerao estos dias muito especiais :D Muito obrigado!!!

Também obrigado ao Manuel que fiz um concerto muito bom e esperou que eu possa ouvir o proximo!!