Un cap de setmana fantastic!!!

Quin cap de setmana! l'essencia russa, el motiu pel qual he vingut aqui: viure amb russos!

Es va organitzar una quedada amb gent d'unes webs (hospitalityclub.org i couchsurfing.com) a Iaroslavl, una ciutat a uns 300 Km de Moscou. Llavors jo m'ho vaig muntar per anar en cotxe amb un noi rus. Kirill molt amablement em fa oferir casa seva i m'hi vaig quedar divendres nit per sortir dissabte al mati des d'alla cap a Iaroslavl. Aqui sota el Kirill i la seva filla monissima, i es que de tal palu...



Dissabte al mati vam sortir cap a Iaroslavl, Kirill, la Lesiotxka (filla) i l'Egor. Vam fer paradetes a alguns pobles antics de quan la creacio de l'estat rus per alla en epoques d'"antanyu"...


En arribar a Iaroslavl ens vam trobar amb unes 20 persones mes, totes russes!!
Ens van ensenyar la ciutat i realment, fou fantastic!
Obviament, sempre passen coses... aixo ja ho explicare si us en moriu de ganes... (res sexual eh?)


A la nit vam fer una festa improvisada amb una seccio del grup de 30 persones... (els millors, hehehe). Un bon rotllo impressionant, tot en rus (buff) ens ho vam passar de conya. La sensacio d'estar amb gent d'aqui i compartir quelcom amb ells es realment "amazing", no tinc paraules...





L'endema vam visitar el Monastir de Iaroslavl i tot seguit vam
fer un grill per alla a prop... que be ens ho vam passaaaaar!! (aixo si, amb algun mal rotllito que ja us explicare si tambe us en moriu de ganes...)

Vida diaria a la "abxexitie" i rodalies...

Escenes quotidianes a Moscou...

Druides i Gnomos...

Ahir vam quedar amb un grups de coneguts de l'Eulalia per Kitai Gorod. Russos la majoria i va estar genial. Genial per veure com de diferents poden ser les persones!!

Tenim planejat anar amb un grup d'ells a Iaroslavl, son una mena de grup de gent que queda per internet amb un rotllo pseudokumba, pero molt maco.






Aqui en primer pla teniu a la Mireia... ai Mireia!! rius de poemes surten de ta boqueta!!! hehehe



El meu amor polones (el de la dreta)... fugac com un llampec, aparegue i desaparegue de la meva vida: bon viatge a Vladivostok i Japo!







Aquest senyor es Druida (aquest os polar del davant) i la noia de vermell, la mes borde de totes les bordes de tota Russia... pero borde borde borde!!

Doncs el millor de la nit, fou una d'aquelles perles poetiques de la Mireia:

UAA! NUNCA HE CONOCIDO UN DRUIDA! ES COMO CONOCER UN GNOMO!!!!
Mireia dixit

Sense paraules...hahaha

Situacions imprevistes...

En aquest bar vam coneixer al Sasha. Un rus que ens va convidar a cava i ens ho vam passar molt be amb ell.



La nit va continuar ja que es volia tirar a l'Elvira, (per cert quines craks l'Eulalia i l'Elvira per lligar! he d'aprendre tant!!) i vam anar a un altre lloc a beure vodka i menjar shashli... mmmmm



Una mica de bailoteo i toqueteo.....

Una petita mostra de Moscou

La fantastica catedral de Sant Basili amb l'Elvira






Algunes estacions de metro son autentiques obres d'art

Des de Moscou amb amor...

Estimats i estimades

Us escric des de la fantastica ciutat de Moscou!

Vaig arribar ahir al mati i la veritat es que no estan tan organitzats com pensava...
Em porten a la meva habitacio. Be, sabeu aquells llits i llencols que sovint llenceu per renovar-los perque ni els indigents els volen? Doncs els porten aqui... Euli i Melo, no us en feu idea d'on viviu ara!!! :) No parlem del lavabo.. ay dios! el lavabo... mereix un apartat especial en un altre post...

Avui he fet, o almenys ho he intentat, la prova de nivell. Quin riure, aquella dona enfadant-se i jo rient perque no entenia res, hahaha! Li vaig dir, en rus, que em sabria molt greu, pero que havia vingut aqui a estudiar perque lamentablement alla no he pogut practicar-lo i que no calia que s'enfades! hahaha doncs be, li va fer gracia i em va donar llavors l'examen escrit, dema veurem en quin grup em posa.

La ciutat es genial, gran, cosmopolita, places maques, carrers enormes i el metro, quin metro!!!!! (les estacions, que no els trens...)

He fet algun amic i ja he comes l'error de parlar en altres llengues que no son rus, espero que a partir de dema tot canvii... Pero costara en veure l'ambientasso que hi ha a les nits a la residencia..... tengo la camisa negraaaaaa!!!!

Aviat fotos i mes anecdotes, que no en falten!!!! com quan avui una poli del metro quasi em pega per no se quina cosa que he fet malament... :S

PETONS A TOTS!!! US ESTIMOOOO!!!
DEIXEU COMENTARIS FILLS DE PUTA!!

Anècdotes

- El senyor Ennio Morricone té molta mala llet. Com que el concert es feia a una plaça de toros, el vent volava les partitures, el senyor Morricone, no amb gaire bones formes es queixà. L'endemà hi havia una mena d'estructura Papa-mòbil/Quarentena que l'aïllava del vent.

- Sabeu que la procedència d'una persona influeix directament en el primer contacte amb altres persones? A RTVE, parlo amb accent espanyol stàndard, i clar, les bromes amb els catalans no són poques, això sí, amb molt bon rotllo excepte els sudamericans i altres nacionalitats que són anticatalans a tope, fins i tot quan els expliques que he nascut a Canàries. Es tanquen en banda, el perquè, no el sé.
En canvi, aquells que m'han sentit amb accent canari, es mostren totalment oberts i simpàtics en un primer moment amb mi. Realment les relacions dels altres vers nosaltres ens converteixen en el que som.

- Amb més de 27º de temperatura, la gent d'un cor professional es nega a treballar.

- Múrcia és lletja.

- Si ets gay, també és motiu de simpatia amb la gent que coneixes poc.

Viitorul a Romania o "La confabulacio de Zator i Pentru en contra del Viitorul i l'Albert"

Dijous vam tenir un dia fantastic. Vam llogar un cotxe i vam comencar a recorrer la Romania interior mes coneguda com a Transilvania. Vam visitar Sinaia un poble molt maco amb unes cases dignes de contes de por i amb un castell (Peles) increible.


Despres vam continuar fins a Bran, poblet molt petito on vam visitar el castell de Dracula, totalment conceptual. Feia un dia molt bo, pero nomes imaginar aquell castell de nit... ups!


Vam allotjar-nos a una pensio xulissima que de fet era la casa d'una familia de llogava algunes habitacions. Una casa en mig de boscos als afores del poble de Bran. Precios!!



L'endema vam fer via a Sighisoara, poble natal de Vlad Tepes, el sanguinari rei que va inspirar la llegenda de Dracula. El lloc era encantador, d'estil medival pero lamentablement en reformes i tot els carrers estaven potes enlaire.
Tornant ja cap a Bucuresti, vam parar a la bonica ciutat de Brasov. Tambe medival d'estil Saxo' (Saxonia! es que no tinc accents).



El millor del dia d'ahir va ser quan vam parar en un poble, Ploiesti, al Carrefour: BRILLANT!! Quins tiarros verge santa!! hahahah

Morts de dos dies de viatge vam quedar amb el meu amic Cip i un amic seu Fred per fer unes copes, ambient distes i cordial, mola molt...!!!

Avui pero, els astres s'han confabulat en contra nostra. Hem anat a Constanta, ciutat al Mar Negre. Entre d'altres coses, voliem anar-hi per uns banys en fang natural que son saludables, etc...
Doncs be, despres de 150 Kms (de 230 Km de recorregut) hem entrat en reserva de benzina perque no hi havia una puta benzinera en 150 KMS!!!!!!! i aixo es Unio Europea????? Despres de teniur una xiripa i posar benzina, fem 60 kms en caravana...
Total, 5 hores de viatge i com no... arribem a Constanta i turmenta que t'hi cagues!! Zator i Pentru: per que ens feu aixo?
Adeu als banys, fangs i hosties.... aixi de tornada a Bucuresti....obviament, de tornada surt un sol esplendoros.... ZATORRRR!!!!!

Be, avui anirem a sopar amb el Cip i el seu amic i sortirem de marxa per aquesta ciutat tan... tan... especial.... :)




Popeye i Brutus a Bucuresti... on es l'Olivia??

Bucuresti: Primeres impressions

Podem afirmar que Romania es una estranya barreja. Tenen un caire eslau i quelcom turc pero amb unes formes llatines que no els afavoreixen gaire. La cua al mostrador de facturacio va ser una mica caotica. Maleducats basicament. Empentes, pudor... vamos que deu n'hi doret...

El vol fou molt be i en arribar amb una hora de retard un noi ens esperava per a portar-nos a l'apartament, que era bastant correcte.

Hem trobat una ciutat grisa i molt destartalada. Gent xunga xunga pels carrers amples, amplissims, que donen sensacio de certa buidor.

Tot i aixi, l'encant que te, et captiva. Un ambient llati ortodoxe amb cares eslaves i turques: curios.

Hem dinat la mar de be en un lloc molt maco on hem pres una llimonada casolana deliciosa.

Aviat fotos i mes noticies.

PS. Sento escriure sense accents i sense paraules amb c trencada. :)

Curiós

Avui he anat a la presó. Sí, sí, a la presó.
He picat la porta i per un moment m'he sentit estrany.
La gent del carrer em mirava.
Un cop dins, veia com altres entraven, passaven les seves pertinences pels raigs X i entraven a complir amb el 3r grau.
Allà era jo, amb la complicitat d'un més.
Paraules breus compartides amb els que per un breu temps seríem companys, ni que sigui companys d'espera en aquella sala petita, amb un televisor, una màquina de tabac i un funcionari efectiu i força simpàtic.
En sortir, la gent no deixava de mirar.
Els cotxes que passaven pel carrer Entença no treien la mirada de mi: aquell qui sortia de la porta del 3r grau de la Model.
En fi, content per haver recuperat una cosa que m'havia de donar el meu amic funcionari aquell força simpàtic, he continuat el meu dia.

2001: Odisea en Barcelona

Avui fa 6 anys que visc a Barcelona, sí, sí, 6 anys!!
Sembla mentida com passa el temps. Enrere han quedat les llàgrimes de l'avió destinació Barcelona sense tornada.
Quina por. No sabia on venia. Començar de zero.
Però afortunadament he conegut gent fantàstica. Si no fos per tots vosaltres no m'hi sentiria tan a gust.
Gràcies a tots els que m'heu aguantat, m'aguanteu i m'aguantareu!!! :D

Trenquem "Barreras"

És difícil quedar bé amb tothom. Això és així. La putada és quan fas una feina amb la que et relaciones amb tanta i tanta gent, i has de quedar el màxim possible de bé amb tothom, perquè tothom et pot donar feina. Dificil oi?

Encarar-se amb una personalitat estatal del teu camp laboral no és un mèrit per aconseguir l'abans esmentat.

M'equivoco. Molt. Però per què hem de tractar a malament a la gent que s'equivoca, no és millor ajudar-los i fer-los entendre què passa? O millor encara, potser no sempre ens equivoquem!

No existeixen Déus ni profetes, som humans, persones que ara som aquí i ara allà. Vivim i hem de gaudir de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Rebutgem allò que no ens és favorable.

La vida és teatre! (i òpera, i Lied, i oratori...)

Und alles wird kompliziert, immer noch...

Un rebuig, una retrobada, un cicle, una trucada, algun sms, un assaig, un petó, un sopar, un cranc i algun porret...

No només la vida laboral és cada cop més penosa, sinó que a més les classes no em motiven i no rendeixo prou... ains

Per acabar de completar el quadre, la primevera la sangre altera i cúmul de sensacions, de vivències, de llençols, de pel·lis, de més crancs, de llums, d'accents, de suor, d'aquell, de l'altre, de tu... compliquen més l'entorn.

Si tot fos més fàcil de conduir, més intel·ligible...

Uns moments per a recordar

Solitud

De cop i volta, faig com tothom.
De cop i volta, tothom fa com jo.
Les experiències conscients o les casuals ens converteixen en allò que som. El problema és quan veiem que allò que som no és el que voldríem, i a més el món sencer és igual que tu.
Ai las! quin poder té la societat!
Lluitem per unes llibertats amagades darrere d'uns valors que ens fan sentir la peça dels trencaclosques. Però us heu preguntat què passa quan el trencaclosques no existeix? o si més no què passa quan les llibertats les volem només per un mateix?
L'egoïsme ens perd.
La post-modernitat lloa el liberalisme emocional i critica velles idees patriarcals. Però cony, no volem tots el mateix? perquè ens enganyem i busquem allò que no volem? o sí ho volem? collons per què tot és tan difús?
I al final, acabes tu sol amb els teus pensaments.


U torje, ja robèsz jak svi
U torje, svi robèszetų jak ja
Ši eksperijenci soznanji bo ši słučanji obrašatetų in doje mų jèszĕm.
Šŏ probljema jest kada mų vĕdèszĕm cu doj cu jèszĕm jest nje doj cu mų ljubłi, uješ šŏ sve svjet jest taku jak tų.
Aħ! Šŏ sobojstvom v sobošestva!
Mų borotèszĕm ze jedne skrive svobodje zadi jednej valnej cu robèszetų feltijevèsz
šŏ figurje v galovirazbiva. Ale prosivatet věbja co dogadatest kada šŏ galovirazbiva sušestivest nje? ote co dogadatest kada mų ljubèszĕm ši svobodji tilko dlja nųj?

(encara en procés de traducció: aviat la resta del text en vicandès)

Esto me recuerda unos versos que dicen así...

Quina experiència això del Teatre Lliure, ningú no ho hagués dit!
Recordo amb especial carinyo aquells viatges del coro juvenil on fèiem convivència amb els companys i s'enfortien vincles. El duo de la africana és una mica el mateix. Un bon rotllo s'apoderava dels assaigs i ara de les funcions. A més a més, paguen! què més vull?



He tornat a tenir els sentiments que anyorava quan cantava en cors amateurs, quan el fi era gaudir i passar una bona estona. Enrere queden Madrigals i merdes que només fan patir.

El colmo de la ambición humana, es haber metido una anchoa en una aceituna...



Des d'aqui una salutació enorme a tota la companyia de El Duo de la Africana!!!

Avui

Gaudir
de les paraules compartides
dels moments comuns
del maquillatge
de les diferències que ens uneixen

Gaudir
del que odiem
de tu
de mi
de sentir-me un gatet entre les teves mans

Gaudir
del que no és meu
i juga a ser propietat

Patir
per tu
per mi
per res

Reflexión

Dedico estas líneas a la lengua de Cervantes, que tan poco a poco se ve distanciada de mi habitual teclear.

Es curioso como un núcleo de polvillos, también llamado "pastilla" puede llegar a afectar tanto a nuestro cuerpo. No debería sorprendernos pues es completamente normal tomar una u otra cosa para calmar nuestros males. Lo curioso viene cuando nuestro mal está en esa pelotilla que tenemos encima de los hombros y que nos hace sudar dia a dia...
"Canta i sigues feliç" me dice mi estimada profesora de canto. Lo de cantar más o menos, pero lo de ser feliz lo comienzo a notar después de mucho tiempo, como decía antes, gracias a unas pastillitas; triste, no?
Entonces empieza el círculo vicioso, encontrarse mal por ver que realmente dependes de los nombrados polvillos para conseguir cierta coraza que te proteja de tu entorno.
¿Qué vivimos? ¿Qué vemos? y lo más importante, ¿por qué siempre hay alguien que nos soporta y convierte esta falsedad en algo llevadero?

A tots els que m'aguanteu dia a dia...