Situacions imprevistes...

En aquest bar vam coneixer al Sasha. Un rus que ens va convidar a cava i ens ho vam passar molt be amb ell.



La nit va continuar ja que es volia tirar a l'Elvira, (per cert quines craks l'Eulalia i l'Elvira per lligar! he d'aprendre tant!!) i vam anar a un altre lloc a beure vodka i menjar shashli... mmmmm



Una mica de bailoteo i toqueteo.....

Una petita mostra de Moscou

La fantastica catedral de Sant Basili amb l'Elvira






Algunes estacions de metro son autentiques obres d'art

Des de Moscou amb amor...

Estimats i estimades

Us escric des de la fantastica ciutat de Moscou!

Vaig arribar ahir al mati i la veritat es que no estan tan organitzats com pensava...
Em porten a la meva habitacio. Be, sabeu aquells llits i llencols que sovint llenceu per renovar-los perque ni els indigents els volen? Doncs els porten aqui... Euli i Melo, no us en feu idea d'on viviu ara!!! :) No parlem del lavabo.. ay dios! el lavabo... mereix un apartat especial en un altre post...

Avui he fet, o almenys ho he intentat, la prova de nivell. Quin riure, aquella dona enfadant-se i jo rient perque no entenia res, hahaha! Li vaig dir, en rus, que em sabria molt greu, pero que havia vingut aqui a estudiar perque lamentablement alla no he pogut practicar-lo i que no calia que s'enfades! hahaha doncs be, li va fer gracia i em va donar llavors l'examen escrit, dema veurem en quin grup em posa.

La ciutat es genial, gran, cosmopolita, places maques, carrers enormes i el metro, quin metro!!!!! (les estacions, que no els trens...)

He fet algun amic i ja he comes l'error de parlar en altres llengues que no son rus, espero que a partir de dema tot canvii... Pero costara en veure l'ambientasso que hi ha a les nits a la residencia..... tengo la camisa negraaaaaa!!!!

Aviat fotos i mes anecdotes, que no en falten!!!! com quan avui una poli del metro quasi em pega per no se quina cosa que he fet malament... :S

PETONS A TOTS!!! US ESTIMOOOO!!!
DEIXEU COMENTARIS FILLS DE PUTA!!

Anècdotes

- El senyor Ennio Morricone té molta mala llet. Com que el concert es feia a una plaça de toros, el vent volava les partitures, el senyor Morricone, no amb gaire bones formes es queixà. L'endemà hi havia una mena d'estructura Papa-mòbil/Quarentena que l'aïllava del vent.

- Sabeu que la procedència d'una persona influeix directament en el primer contacte amb altres persones? A RTVE, parlo amb accent espanyol stàndard, i clar, les bromes amb els catalans no són poques, això sí, amb molt bon rotllo excepte els sudamericans i altres nacionalitats que són anticatalans a tope, fins i tot quan els expliques que he nascut a Canàries. Es tanquen en banda, el perquè, no el sé.
En canvi, aquells que m'han sentit amb accent canari, es mostren totalment oberts i simpàtics en un primer moment amb mi. Realment les relacions dels altres vers nosaltres ens converteixen en el que som.

- Amb més de 27º de temperatura, la gent d'un cor professional es nega a treballar.

- Múrcia és lletja.

- Si ets gay, també és motiu de simpatia amb la gent que coneixes poc.

Viitorul a Romania o "La confabulacio de Zator i Pentru en contra del Viitorul i l'Albert"

Dijous vam tenir un dia fantastic. Vam llogar un cotxe i vam comencar a recorrer la Romania interior mes coneguda com a Transilvania. Vam visitar Sinaia un poble molt maco amb unes cases dignes de contes de por i amb un castell (Peles) increible.


Despres vam continuar fins a Bran, poblet molt petito on vam visitar el castell de Dracula, totalment conceptual. Feia un dia molt bo, pero nomes imaginar aquell castell de nit... ups!


Vam allotjar-nos a una pensio xulissima que de fet era la casa d'una familia de llogava algunes habitacions. Una casa en mig de boscos als afores del poble de Bran. Precios!!



L'endema vam fer via a Sighisoara, poble natal de Vlad Tepes, el sanguinari rei que va inspirar la llegenda de Dracula. El lloc era encantador, d'estil medival pero lamentablement en reformes i tot els carrers estaven potes enlaire.
Tornant ja cap a Bucuresti, vam parar a la bonica ciutat de Brasov. Tambe medival d'estil Saxo' (Saxonia! es que no tinc accents).



El millor del dia d'ahir va ser quan vam parar en un poble, Ploiesti, al Carrefour: BRILLANT!! Quins tiarros verge santa!! hahahah

Morts de dos dies de viatge vam quedar amb el meu amic Cip i un amic seu Fred per fer unes copes, ambient distes i cordial, mola molt...!!!

Avui pero, els astres s'han confabulat en contra nostra. Hem anat a Constanta, ciutat al Mar Negre. Entre d'altres coses, voliem anar-hi per uns banys en fang natural que son saludables, etc...
Doncs be, despres de 150 Kms (de 230 Km de recorregut) hem entrat en reserva de benzina perque no hi havia una puta benzinera en 150 KMS!!!!!!! i aixo es Unio Europea????? Despres de teniur una xiripa i posar benzina, fem 60 kms en caravana...
Total, 5 hores de viatge i com no... arribem a Constanta i turmenta que t'hi cagues!! Zator i Pentru: per que ens feu aixo?
Adeu als banys, fangs i hosties.... aixi de tornada a Bucuresti....obviament, de tornada surt un sol esplendoros.... ZATORRRR!!!!!

Be, avui anirem a sopar amb el Cip i el seu amic i sortirem de marxa per aquesta ciutat tan... tan... especial.... :)




Popeye i Brutus a Bucuresti... on es l'Olivia??

Bucuresti: Primeres impressions

Podem afirmar que Romania es una estranya barreja. Tenen un caire eslau i quelcom turc pero amb unes formes llatines que no els afavoreixen gaire. La cua al mostrador de facturacio va ser una mica caotica. Maleducats basicament. Empentes, pudor... vamos que deu n'hi doret...

El vol fou molt be i en arribar amb una hora de retard un noi ens esperava per a portar-nos a l'apartament, que era bastant correcte.

Hem trobat una ciutat grisa i molt destartalada. Gent xunga xunga pels carrers amples, amplissims, que donen sensacio de certa buidor.

Tot i aixi, l'encant que te, et captiva. Un ambient llati ortodoxe amb cares eslaves i turques: curios.

Hem dinat la mar de be en un lloc molt maco on hem pres una llimonada casolana deliciosa.

Aviat fotos i mes noticies.

PS. Sento escriure sense accents i sense paraules amb c trencada. :)

Curiós

Avui he anat a la presó. Sí, sí, a la presó.
He picat la porta i per un moment m'he sentit estrany.
La gent del carrer em mirava.
Un cop dins, veia com altres entraven, passaven les seves pertinences pels raigs X i entraven a complir amb el 3r grau.
Allà era jo, amb la complicitat d'un més.
Paraules breus compartides amb els que per un breu temps seríem companys, ni que sigui companys d'espera en aquella sala petita, amb un televisor, una màquina de tabac i un funcionari efectiu i força simpàtic.
En sortir, la gent no deixava de mirar.
Els cotxes que passaven pel carrer Entença no treien la mirada de mi: aquell qui sortia de la porta del 3r grau de la Model.
En fi, content per haver recuperat una cosa que m'havia de donar el meu amic funcionari aquell força simpàtic, he continuat el meu dia.

2001: Odisea en Barcelona

Avui fa 6 anys que visc a Barcelona, sí, sí, 6 anys!!
Sembla mentida com passa el temps. Enrere han quedat les llàgrimes de l'avió destinació Barcelona sense tornada.
Quina por. No sabia on venia. Començar de zero.
Però afortunadament he conegut gent fantàstica. Si no fos per tots vosaltres no m'hi sentiria tan a gust.
Gràcies a tots els que m'heu aguantat, m'aguanteu i m'aguantareu!!! :D

Trenquem "Barreras"

És difícil quedar bé amb tothom. Això és així. La putada és quan fas una feina amb la que et relaciones amb tanta i tanta gent, i has de quedar el màxim possible de bé amb tothom, perquè tothom et pot donar feina. Dificil oi?

Encarar-se amb una personalitat estatal del teu camp laboral no és un mèrit per aconseguir l'abans esmentat.

M'equivoco. Molt. Però per què hem de tractar a malament a la gent que s'equivoca, no és millor ajudar-los i fer-los entendre què passa? O millor encara, potser no sempre ens equivoquem!

No existeixen Déus ni profetes, som humans, persones que ara som aquí i ara allà. Vivim i hem de gaudir de nosaltres mateixos i del nostre entorn. Rebutgem allò que no ens és favorable.

La vida és teatre! (i òpera, i Lied, i oratori...)

Und alles wird kompliziert, immer noch...

Un rebuig, una retrobada, un cicle, una trucada, algun sms, un assaig, un petó, un sopar, un cranc i algun porret...

No només la vida laboral és cada cop més penosa, sinó que a més les classes no em motiven i no rendeixo prou... ains

Per acabar de completar el quadre, la primevera la sangre altera i cúmul de sensacions, de vivències, de llençols, de pel·lis, de més crancs, de llums, d'accents, de suor, d'aquell, de l'altre, de tu... compliquen més l'entorn.

Si tot fos més fàcil de conduir, més intel·ligible...

Uns moments per a recordar

Solitud

De cop i volta, faig com tothom.
De cop i volta, tothom fa com jo.
Les experiències conscients o les casuals ens converteixen en allò que som. El problema és quan veiem que allò que som no és el que voldríem, i a més el món sencer és igual que tu.
Ai las! quin poder té la societat!
Lluitem per unes llibertats amagades darrere d'uns valors que ens fan sentir la peça dels trencaclosques. Però us heu preguntat què passa quan el trencaclosques no existeix? o si més no què passa quan les llibertats les volem només per un mateix?
L'egoïsme ens perd.
La post-modernitat lloa el liberalisme emocional i critica velles idees patriarcals. Però cony, no volem tots el mateix? perquè ens enganyem i busquem allò que no volem? o sí ho volem? collons per què tot és tan difús?
I al final, acabes tu sol amb els teus pensaments.


U torje, ja robèsz jak svi
U torje, svi robèszetų jak ja
Ši eksperijenci soznanji bo ši słučanji obrašatetų in doje mų jèszĕm.
Šŏ probljema jest kada mų vĕdèszĕm cu doj cu jèszĕm jest nje doj cu mų ljubłi, uješ šŏ sve svjet jest taku jak tų.
Aħ! Šŏ sobojstvom v sobošestva!
Mų borotèszĕm ze jedne skrive svobodje zadi jednej valnej cu robèszetų feltijevèsz
šŏ figurje v galovirazbiva. Ale prosivatet věbja co dogadatest kada šŏ galovirazbiva sušestivest nje? ote co dogadatest kada mų ljubèszĕm ši svobodji tilko dlja nųj?

(encara en procés de traducció: aviat la resta del text en vicandès)

Esto me recuerda unos versos que dicen así...

Quina experiència això del Teatre Lliure, ningú no ho hagués dit!
Recordo amb especial carinyo aquells viatges del coro juvenil on fèiem convivència amb els companys i s'enfortien vincles. El duo de la africana és una mica el mateix. Un bon rotllo s'apoderava dels assaigs i ara de les funcions. A més a més, paguen! què més vull?



He tornat a tenir els sentiments que anyorava quan cantava en cors amateurs, quan el fi era gaudir i passar una bona estona. Enrere queden Madrigals i merdes que només fan patir.

El colmo de la ambición humana, es haber metido una anchoa en una aceituna...



Des d'aqui una salutació enorme a tota la companyia de El Duo de la Africana!!!

Avui

Gaudir
de les paraules compartides
dels moments comuns
del maquillatge
de les diferències que ens uneixen

Gaudir
del que odiem
de tu
de mi
de sentir-me un gatet entre les teves mans

Gaudir
del que no és meu
i juga a ser propietat

Patir
per tu
per mi
per res

Reflexión

Dedico estas líneas a la lengua de Cervantes, que tan poco a poco se ve distanciada de mi habitual teclear.

Es curioso como un núcleo de polvillos, también llamado "pastilla" puede llegar a afectar tanto a nuestro cuerpo. No debería sorprendernos pues es completamente normal tomar una u otra cosa para calmar nuestros males. Lo curioso viene cuando nuestro mal está en esa pelotilla que tenemos encima de los hombros y que nos hace sudar dia a dia...
"Canta i sigues feliç" me dice mi estimada profesora de canto. Lo de cantar más o menos, pero lo de ser feliz lo comienzo a notar después de mucho tiempo, como decía antes, gracias a unas pastillitas; triste, no?
Entonces empieza el círculo vicioso, encontrarse mal por ver que realmente dependes de los nombrados polvillos para conseguir cierta coraza que te proteja de tu entorno.
¿Qué vivimos? ¿Qué vemos? y lo más importante, ¿por qué siempre hay alguien que nos soporta y convierte esta falsedad en algo llevadero?

A tots els que m'aguanteu dia a dia...

Kraków: invocant al gran Zator

Resumim aquest viatge: hi ha polonesos amb grans virtuts. T'estimo Damian!!!!

Ens vam trobar amb una ciutat cuidada, neta, antiga... Molt maca. Els polonesos eren molt simpàtics i feien per ajudar-te. Vam llogar un apartament al bell mig de la ciutat a tan sols unes passes de la Plaça Major del centre històric. No diem el preu per intentar que no els apugin...

Hem dedicat aquests dies a "jalar" com porcs.
Els pierogy són una mena d'empanades (semblant a les xineses, oi Lydiu?) farcides de coses diverses i que tenen un gust de vici. Hem dinat per 3 euros amb una beguda, una sopa i un plat de pierogy.
Aquests preus són comuns però al centre només els podeu trobar en els bar Mleczny, els antics menjadors subvencionats pel govern.

Hem descobert la nit polonesa... hehe, deixant de banda la perversió amb la que hem introduït al nostre company de viatge hetero dins el món més fosc de la nit gay...hem gaudit de la nit.

Les cerveses de mig litre i els cubates per 1 o 2 euros. La primera nit, vam ser les reines de la nit. Morenos, barbes... els teniem a tots bojos, però tocar tita, no en vam tocar....

La part més xunga del viatge, que no la menys interessant, va ser la visita al camp de concentració nazi Auschwitz i Auschwitz II (Birkenau).

Una pincellada d'aquesta negra pàgina en la història de la humanitat. No és una visita fàcil i fa molt de respecte entrar a una cambra de gas i veure al seu costat un crematori.

Anècdotes unes quantes: el meu enamorament tot arribant a Kraków, els meus "pinitos" amb el polonès (amb força èxit...), conduint per carreteres poloneses... en fi, si voleu més detalls....


aneu a Kraków!!! hehehe

Vittro a Polònia: Febrer 2007

Lisboa: O prazer de viajar sozinho II parte: saturação, saturação!

Senzillament impressionant. Les portes es tanquen, s'apaguen les llums i comença la música de Fado a menys de dos metres de distància. La veu desgarrada posava els pèls de punta, una experiència difícil d'oblidar.
La taverna on em va portar el Jorge era molt xula.
Antigament era una capella i ara és un restaurant on solen anar portuguesos del barri on es trobava: Alfama.

Vam menjar molt rebé, una pasta amb "cherne" i arròs amb bacallà, havent gaudit abans d'uns entrants molt bons també. Va ser una nit molt maca en un quadre preciós.

Què més dir? Tinc un veritable problema amb els putos pasteis de Belem, perquè són un puto vici, és impossible deixar de menjar-ne! Sort que a Barcelona no n'hi ha...
La companyia també ha estat fantàstica i poder estar amb gent d'allà ha estat un plaer. Conèixer les petites històries de certes cases, racons, és un luxe.

Ahir al matí em trobava a un cafè fent un segon esmorzar i vaig notar una tremolor lleu a la que no vaig donar importància. El que sí que em vaig fixar és que altra gent del cafè també ho van notar. La sorpresa arribà quan sento a les notícies que hi havia hagut un terratrèmol a aquella hora! Que fort! Aventura, emoció, perill tot per donar-vos la màxima informació!!! ... (com m'ho flipo....)

Així que, si no heu estat mai a Lisboa, feu-hi una ullada quan pogueu perquè val la pena i sobretot: NO MENGEU OS PASTEIS DE BELEM!!!!! Correu i no mireu enrere!!

Vittro a Portugal: Febrer 2007

Lisboa: O prazer de viajar sozinho

Lisboa és tranquila alhora que moguda; moderna alhora que tradicional, amable alhora que distant. Feia temps que no disfrutava d'una ciutat de contrastos. Ahir vaig poder passejar pel Bairro Alto i era magnífic veure racons tan curiosos i sense res en especial, eren simplement acollidors.


Vaig poder quedar amb un amic, Jorge, i uns amics seus, van ser molt amables i vaig poder fer una immersió lingüística d'aquelles que m'agraden tant... hehe
Com sempre es gaudeix més d'un lloc en companyia de gent del mateix.
Avui he anat al Monastir dos Jeronimos.
Allà hi ha una pastisseria d'aquelles amb molta història i que han esdevingut en gairebé una multinacional "dos pasteis de Belem" que són realment BOOONS!!!. Depois he caminat mooooolt fins el Castelo do São Jorge i fins el Bairro da Alfama, on en breus moments espero dinar.
Até amanhã!

Berlin.....

"Uas tiu, Berlin mola que t'hi cagues", "uala te'n vas a Berlin?? quina enveja!", "Berlin està de moda tiu, és super cool"...

Bé comentaris com aquests són els que havien fet créixer el meu interès cap a aquesta gran capital europea. Doncs lamentablement he dir que: no m'agrada gens Berlin.
Suposo que si ets un anarkofashion, un okupavisaoro o un pijojipi llavors la cosa seria ben diferent. En principi la marxa deu estar bé però qui em coneix sap que no valoro una ciutat per la seva marxa, tot i així, no és aquesta la marxa que em va.

En una ciutat busco personalitat, ànima, no sé, quelcom que la faci atractiva a nivell espaial. A Berlin només hi ha grans espais, grans places però lletges a matar. Tot és nou, és Futurama...

Hi ha obres al metro i no hi ha un puto cartell amb el trajecte ben explicat que fa el tren. La informació que trobes, si la trobes, és minsa. Tampoc hi ha manera d'aclarir-se amb quin bitllet viatjar. Si em coneixeu sabreu que m'he mogut per molts llocs i a més no tinc problemes amb l'idioma: és simplement xungo.

En fi, la universitat pinta bé i la oferta cultural és molt gran, però amb males comunicacions i amb molta distància entre moltes coses...

Hamburg: 8 points
Berlin: 4 points

Vittro a Berlin: Febrer 2007

Post-Hamburg

Al final, no va ser tan horrible... els professors que vaig conèixer eren molt bons i potser tinc alguna possibilitat que m'agafin! En pròximes edicions us explicaré més! De moment unes fotos més de Hamburg.




Vittro a Hamburg: Gener 2007