Qui havia de dir que tornaria a ensenyar el meu culet durant més d'un mes, un altre cop. Bé, almenys desconnecto de la ciutat més fashion del món (segons l'ajuntament) i m'estic a la ciutat dels bocadillos de calamares, sí sí, existeixen!!! el Mali (sí sí, un noi de la companyia que també li diuen Mali, ja tinc la parelleta el Mali i la Mali! :D) se'n va fotre un com aquest!
A més, te'l serveixen amb un bol ple de maionesa... sense paraules! :S
Us deixo amb unes escenes de camerinos
Per què vocalitzeu si al final: como el coro canta molto male, non lo pago!?
Toni, que no, deixa't les orelles que no val la pena vocalitzar!
Quina obsessió pels vocalisos!
Així es relaxa millor un mateix... Toni?? deixa de vocalitzar allà darrere!!
Toniiiii, paraaaaaaaaaaaaa de vocalitzaaaaaaar!!!
barcelona-tallin-moscou-berlin-london-dublin-sevilla- santander-madrid-bilbo-roma-catania- milano-iaroslavl-helsinki-lima-arequipa-nevers- amsterdam-leipzig-praga-bratislava-krakow-budapest- bucarest-lisboa-hamburg-constanta-sighisoara- mallorca-tenerife-palermo-donosti-galway-iquitos-andorra-oldenburg-duisburg- taormina-cusco-eisenach-belgrad-sankt peterburg-bishkek-almaty-riga-menorca-granada-la plata-buenos aires-istanbul-sankt gallen-vaduz-stuttgart-ierevan-stepanakert-tbilisi
dimecres, de gener 28, 2009
dimarts, de gener 06, 2009
No vull dies com el d'avui
Tristor,
on miro
on sóc.
Obligació,
d'ésser
de tenir.
Necessitat,
de què?
Tristor,
roman
sempre.
Paciència?
No n'hi ha.
on miro
on sóc.
Obligació,
d'ésser
de tenir.
Necessitat,
de què?
Tristor,
roman
sempre.
Paciència?
No n'hi ha.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)