Recordo amb especial carinyo aquells viatges del coro juvenil on fèiem convivència amb els companys i s'enfortien vincles. El duo de la africana és una mica el mateix. Un bon rotllo s'apoderava dels assaigs i ara de les funcions. A més a més, paguen! què més vull?
He tornat a tenir els sentiments que anyorava quan cantava en cors amateurs, quan el fi era gaudir i passar una bona estona. Enrere queden Madrigals i merdes que només fan patir.
El colmo de la ambición humana, es haber metido una anchoa en una aceituna...
Des d'aqui una salutació enorme a tota la companyia de El Duo de la Africana!!!
